Albano-Dante Fachin,Carta a Mònica Oltra: Que t'aprofiti
No entraré a respondre allò evident, Mònica. Que si els d'esquerres a la presó, els de dretes a l'exili "fotent-se menjarots"... Ja has rebut prou a Twitter i no voldria repetir-me. No puc evitar, però, escriure't i dir-te que preferiria veure a les xarxes els "menjarots" que es fot la Carme Forcadell a l'exili que anar-me cada nit a dormir sabent que la tenen tancada com a una criminal. Jo l'he anat a veure a la presó i és terrible. Si tu has anat, ho sabràs. Que t'aprofiti. Però les teves paraules m'han generat unes reflexions que vull compartir amb tu. Reflexions que potser tu, que des del 96 vius de la política institucional, no has tingut oportunitat de fer-te.
La primera notícia que vaig tenir de tu -no segueixo gaire la política valenciana- va ser la d'una noia que valentament s'enfrontava al cau de merda en què el PP havia convertit la teva comunitat. Explicaves i batallaves contra enormes onades de porqueria i sóc conscient que això no devia resultar fàcil. Recordo compartir la sensació d'impotència que devies sentir tot predicant al desert, tot veient que, malgrat l'evidència, ningú feia cas. Aquella determinació em feia sentir proper i era impossible no empatitzar amb la teva figura davidesca que s'enfrontava a un Goliat enorme fet de caca. Suposo que aquella empatia tenia a veure amb què en el meu cas, en aquella època, jo intentava destapar el pou de porqueria en què els sociovergents havien convertit la sanitat publica catalana. Com que jo no era diputat ni estava a cap partit ho feia amb vídeos a Youtube i organitzant-nos amb els professionals sanitaris, encadenant-nos a seus governamentals o ocupant CAPs durant mesos. Després va venir allò de fer de diputat al Parlament, d'haver de ser pragmàtic, responsable, d'arribar a acords i tot això.
En aquest procés, de ciutadà de peu a diputat, una de les coses més importants que em van passar, va ser poder confirmar allò que intuïa des del carrer: que lamentablement el marge per canviar coses dintre dels estrets espais institucionals és molt i molt petit. Segurament tu ho saps: a la Comunitat Valenciana les xarxes clientelars construïdes durant dècades encara resisteixen, a la ciutat de València es continua desnonant brutalment la gent, a la campanya de la taronja es paguen uns sous de merda i la banca segueix robant. Tot això malgrat que tu governis. De fet, a la mateixa entrevista on critiques els "menjarots" de Puigdemont el periodista et pregunta sobre l'infrafinançament crònic que pateix la teva comunitat, tot dient-te que, fins i tot amb un govern del PSOE la cosa "sembla que va per llarg". I tu respons:
"Probablement és una de les grans decepcions. Recorde que el dia de la moció de censura a Rajoy era divendres i que preparàvem la roda de premsa del Consell (...) i recorde que vaig abraçar el secretari autonòmic quan el vot 175 va permetre fer fora la corrupció, la dreta, el Govern de les retallades, a favor d'una majoria de canvi. Vaig pensar: ja tenim sistema de finançament! Potser va ser una ingenuïtat"
I afegeixes alguna cosa molt important:
Sense un millor finançament "no podem garantir els drets dels ciutadans i de les ciutadanes sense un mecanisme de reparació d'un finançament que no cobreix el que costen la sanitat i l'educació. I no parlem de serveis socials, medi ambient, agricultura, economia sostenible, etc".
Això que dius no és menor: estàs afirmant que drets bàsics, fonamentals i humans dels teus conciutadans estan sent vulnerats per una decisió del govern central, que pel que expliques, sigui del PP o del PSOE ningú té gaire intenció de solucionar. I jo et pregunto: què faràs llavors? Esperar indefinidament mentre el dret a l'educació i la salut dels nens i nenes valencianes es conculca? Quant de temps?
O potser estàs pensant a explicar-li a la gent que tens les mans lligades i assenyalaràs l'arrel del problema? Potser pots organitzar manifestacions, treballar per aprofundir la consciència sobre el problema. Amb una mica de sort potser aconsegueixes que els valencians i les valencianes es manifestin als carrers i amb una mica més de sort potser aconsegueixes que ho facin per milions i durant anys. I si ningú fa cas i els drets dels xiquets i xiquetes valencianes se segueixen conculcant, que faràs?
Què faràs quan et diguin que allò que vols és inconstitucional? Què faràs si la teva gent s'implica i treballa colze a colze amb tu per lluitar contra aquesta injustícia i quan surt al carrer la colpegen, encara que siguin senyores grans? O si li buiden un ull a un jove o si els aixafen a puntades de peu a les escales d'un col·legi? Que faràs?
Et plantaràs i diràs "fins aquí hem arribat?" Et plantejaràs que ja n'hi ha prou i que cal desobeir unes lleis injustes que conculquen els drets dels xiquets i xiquetes valencians?
Potser em diràs que no és el mateix això que el que fa Puigdemont. Parlem-ne quan hagis fet tot aquest camí que et deia. Mentrestant hi ha una cosa que és segura: si et plantes et caurà el mateix que li ha caigut a Puigdemont, et perseguiran els mateixos i seran els mateixos els que et posaran en la disjuntiva d'anar a la presó o sortir corrent lluny de casa teva. Amb una mica de sort et caurà una inhabilitació que et prohibeix fer política, com li ha passat al nostre company Nuet, que no és independentista però pilla igual. Què faries tu?
Escolto les teves paraules i només puc atribuir-les a dues coses:
O encara que els drets fonamentals dels valencians i valencianes estiguin sent vulnerats sistemàticament, tu ja has decidit que ni convocaràs manis, ni arriscaràs ni desobeiràs res.
O que simplement no has pensat que si fas alguna cosa, la següent que haurà de fer la dura tria entre fugir o anar a la presó seràs tu.
Sigui com sigui, espero que si algun dia, de la mà de milions de valencians i valencianes que estan farts de veure els seus drets fulminats, et plantes i et persegueixen, estaré al teu costat. Encara que decideixis marxar lluny per poder veure crèixer els teus fills. M'agradarà molt veure per les xarxes com et fots els teus "menjarots". Prefereixo això a haver de suportar la ignomínia de veure't com he de veure a Carme Forcadell o Dolors Bassa. Personalment, prefereixo que marxis. Com Puigdemont. O com Anna Gabriel, o com Marta Rovira que, per cert, són d'esquerres i que, malgrat no ser jo independentista, em representen molt més que les esquerres que mengen cada dia a casa perquè mai es plantaran i diran prou a la injustícia que no acaba.
http://www.fotlipou.com/hi-ha-vida-mes-enlla-del-barca/3683-carta-a-monica-oltra-que-t-aprofiti.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada