Iglesia romànica de Sant Pere el Gros, (Cervera)-1079.Castell templer de Granyena

Resultado de imagen de sant pere gros cervera

Iglesia de Sant Pere el Gros (Cervera)

Bien de Interés Cultural
La iglesia de Sant Pere el Gros está situada en las afueras de Cervera (provincia de Lérida), al sudoeste, en una ligera elevación del terreno, en la confluencia del Torrent Salat con el río de Ondara.
Iglesia de Sant Pere el Gros








Sant Pere Gros de Cervera.JPG
Vista posterior

Declaración11 de noviembre de 2003
Figura de protecciónMonumento
CódigoRI-51-0011061
Coordenadas41°39′39″N 1°15′45″E / 41.6608667, 1.2625083
UbicaciónCerveraLérida
Flag of Spain.svg España
Construcciónsiglo XI -
Estilos predominantesrománico

Índice

La iglesiaEditar

Fue construida en el siglo XI y destaca por el hecho de ser la iglesia románica ubicada más al oeste de todas las construidas durante este periodo. Se tiene conocimiento documental de ella desde 1079. Fue adscrita primero al monasterio de Sant Pere de Rodas y posteriormente al monasterio de Santa María de Ripoll, que estableció un priorato benedictino. Su decadencia ya era un hecho en el siglo XIV cuando se convirtió en ermita.
Desde 1936 es propiedad del Patronato del Archivo Histórico de Cervera, que la restauró en el año 1960.
La iglesia de Sant Pere el Gros es de estilo románico, de una nave de planta circular deformada y cubierta con cúpula de piedra, a la que se adosa un ábside semicircular también cubierto con bóveda de cuarto de esfera, encima de la cual hay un tejado de losas de piedra. En el muro interior de la nave circular se abren seis altos nichos o largas hornacinas hasta el suelo, en uno de los cuales se ubica la escalera. Destacan las lesenas del ábside y la cuidada sillería de toda la construcción con un zócalo perimetral. Del resto de la construcción del priorato no quedan más vestigios.
La originalidad de la iglesia de Sant Pere el Gros radica tanto en su tipología de planta circular como en sus medidas ya que, junto con la de Sant Esteve de Sellent o la del Sepulcre de Olèrdola, es una de las más grandes existentes en Cataluña.
Actualmente se han encontrado restos de un antiguo monasterio y elementos de la edad de los metales.




Església de Sant Pere Gros – Cervera / Segarra


No votes yet.

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de Cervera, capital i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XI. (Patrimoni.Gencat). Romànic. De la pàgina web de l'Enciclopèdia Catalana, ens complau extreure fragments d'informació:
" L'església de Sant Pere Gros, edificada en una lleugera elevació del terreny propera a la confluència del Torrent Salat amb el riu d'Ondara, és l'únic testimoni que resta d'una antiga fundació benedictina.
L'església és un interessant edifici romànic del segle XI. El diàmetre interior és de 5 m i l'exterior de prop de 10, amb un mur d'uns 2 o 3 m de gruix, que permet una escala interior que mena a la teulada.
El parament, disposat amb certa regularitat, presenta un mur exterior pràcticament llis en el qual s'obren dues finestres de doble esqueixada i de proporcions desiguals. Coronant la coberta, de pedres planes, s'eleva una espadanya simple.
L'ingrés és constituït per una porta amb arc de mig punt que s'obre en el mur de tal manera que permet la conformació d'un llindar, avantsala de l'espai circular. La porta es troba desplaçada del que seria l'eix longitudinal que defineix l'interior.
L'interior del mur va ser buidat amb una sèrie de fornícules que articulen i alleugereixen l'àmbit de la nau. El sistema de cobertes determina a l'espai centralitzat una falsa cúpula, mentre que a l'absis hi ha una volta de quart d'esfera.
Al segle XVIII es va realitzar una reforma parcial de les edificacions, en particular de l'església. L'església fou restaurada i, el 2003, declarada bé cultural d'interès nacional."
Estat: Ben conservada. No és accessible lliurament. Visitable.
Altres noms:
Accés - Visitada el 14/08/2012:
Entre els PK 1-2 de la carretera L-214, molt a la vora de Cervera (Sud oest), trobarem l’església de Santa Magdalena.  L’edificació està a tocar de la carretera.
Uns metres més endavant d’aquesta edificació, a l’esquerra de la carretera, si baixem de Cervera, hi ha l’inici d’un camí sense asfaltar, però en molt bones condicions, per on ens cal continuar.
Tot seguit, girarem a la dreta, travessant per una passera sobre una petita corrent d’aigua i ja veurem al davant l’edificació que busquem, una mica enlairada sobre un turonet, en mig d’una arbreda.
Aparcarem al davant de l’edificació.
Localització: N 41 39 39.10 E 01 15 44.76 – Altitud: 464 m.
Altres: Curiosament, i llevat de l’absis, aquesta construcció no té cap finestra.
Edificacions properes:


Església de Santa Magdalena – Cervera / Segarra

No votes yet.

F O T O S


Església de Santa Magdalena - Cervera.Església de Santa Magdalena - Cervera.

I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de Cervera, capital de la comarca de La Segarra (Lleida).
Època: Segle XIV – Gòtic (Patrimoni.Gencat). De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2012):
“ Descripció
Del conjunt hospitalari avui només resten les ruïnes del temple de Santa Magdalena, edifici que testimonia la reedificació que tingué lloc a la segona meitat del segle XIV. Una donació del 1377 per a la renovació de l'església i la hipotètica intervenció de l'escultor Jordi de Déu, documentat a la vila a les darreries dels anys setanta, aporten més precisió a la cronologia de la construcció.
Aquesta és d'una nau de tres trams i un absis poligonal amb contraforts. L'accés s'efectuava per un doble arc apuntat amb timpà que contenia, amb peanya i dosser, la desapareguda imatge de la santa titular, flanquejada a la llinda per dos escuts, amb un cèrvol i els pals reials, elements del signe heràldic de Cervera.
 L'única coberta conservada és la de l'absis, en volta de creueria, del mateix tipus que la que degué tenir la nau. Aquesta, a mitjan segle XVIII, fou substituïda per un embigat que recolzava sobre els arcs transversal dels quals només subsisteix un. La mateixa reforma aixecà la part alta del frontis i una rudimentària espadanya sobre l'entrada del presbiteri.  
Aquesta remodelació correspon a un intent de recuperar l'edifici, en decadència des del segle XV, encara que, com a institució benèfica, havia mantingut de manera molt irregular les seves funcions, si més no fins a finals del segle XVI
L'únic element escultòric que conservava fins al 1963, en què fou robada,era la imatge de Santa Magdalena, atribuïda força versemblantment a Jordi de Déu per Duran i Sampere, estava decapitada des de les darreries del segle XIX, si bé els fragments de la seva testa es conserven encara al Museu i Arxiu Històric de Cervera, el qual és, des del 1935, propietari de les restes de l'església.
Notícies històriques
Santa Magdalena de Cervera apareix esmentada com a hospital en diferents documents del segle XIII. L'advocació de la Santa i la seva ubicació extramurs fan pensar que ja aleshores s'hi tenia cura de leprosos, dedicació aquesta que ja és explícita el 1328, data en què l'hospital passà a dependre del municipi.”
Estat: Molt malmesa. Lliurament accessible la qual situació fa que estigui en un estat d’abandó deplorable, inundada per les males herbes i amb andròmines. Aparcament davant mateix de l’edificació.
Altres noms:
Accés - Visitada el 30/07/2012:
Entre els PK 1-2 de la carretera L-214, molt a la vora de Cervera (Sud oest). L'edificació està a tocar de la carretera.
Localització: N 41 39 49.71 E 01 15 43.74 – Altitud: 466 m.

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-santa-magdalena-cervera-segarra/


BenedictinosPriorato de Sant Pere Gros
anteriorInicioCatalunyaSegarraCerverasiguiente >
català
buscadorcontactofacebook

Segarra
La primitiva iglesia de Sant Pere Gros de Cervera está documentada desde el 1072. Poco después fue entregada a Sant Pere de Rodes con el fin de fundar un cenobio, lo que no se llegó a producir por la oposición de los señores de Cervera. El 1081 el lugar fue dado a Santa Maria de Ripoll, que fundó un priorato dependiente de aquel monasterio, el cual nombraba el prior de Sant Pere Gros entre sus monjes.
Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros

Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros
Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros

Sant Pere Gros acumuló varias propiedades importantes en Cervera y comarca, eso y su influencia sobre la parroquia de Santa Maria de Cervera originó varios conflictos con el obispado de Vic. En el siglo XIV el lugar estaba en decadencia y prácticamente se convirtió en una ermita, aunque conservaba el título de prior. En el siglo XV ya no residía ningún monje lo que dio pie a una queja de la ciudad de Cervera al papa. Con la Guerra de Sucesión el lugar quedó en ruinas pero todavía quedaban restos del claustro y de otras dependencias, que se fueron perdiendo gradualmente; actualmente sólo se conserva visible la iglesia, de planta circular.
Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros

Sant Pere el Gros de Cervera
Sant Pere Gros
Sant Pere el Gros de Cervera
Planta de Sant Pere Gros


Bibliografía:DURAN I SANPERE, Agustí. Llibre de Cervera. Barcelona: Curial, 1977
- SABATÉ I CURULL, Flocel. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, les Garrigues... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997

Situación:
La iglesia de Sant Pere Gros se encuentra en los alrededores de la ciudad, cerca de la carretera que lleva a Granyena


https://www.monestirs.cat/monst/segar/csa02gros.htm

El castell es troba documentat des del 1054, quan Ramon Berenguer I va donar el lloc de Granyena per la seva repoblació. El 1130 Ramon Berenguer III va donar aquest castell als templers que hi van establir un punt de defensa de caire estrictament militar. Tot i que la comunitat hi residí molt aviat, la comanda de Granyena no fou creada fins el 1189. En extingir-se l'orde templera, el lloc va passar als hospitalers que el mantingueren fins ben entrat el segle XIX. A Granyena es conserva el castell templer i hospitaler, bé que molt arruïnat.
Castell de Granyena
Castell de Granyena

Castell de Granyena
Castell de Granyena

Bibliografia:
- FREEDMAN, Paul H. Els templers al castell de Granyena segons un document de l'Arxiu Episcopal de Vic. Ausa, Núm. 105, 1983
- FUGUET SANS, Joan. Catalunya romànica. Vol. XXIV: Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997
- FUGUET SANS, Joan. Templers i hospitalers. Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1997
- BONNEAUD, Pierre. Dos encomiendas hosptitalàrias de la Segarra (Cervera y Granyena) a finales de la edad media. Miscel·lània cerverina. Núm 19, 2009
 

Situació:
A la part més altra de Granyena



https://www.monestirs.cat/monst/segar/sa05coma.htm

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fábrica de Fideos COGORNO S.A-PERU

LA LEYENDA DE LAS TRES MARÍAS, Alnitak, Alnilam y Mintaka,constelación de Orión

La harina a base de bambú es probada con éxito en la preparación de galletas y macarrones