Castell de la Curullada-Castell de Fonolleres
Castell de la Curullada
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | castell | |||
| Data de creació o fundació | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 530 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Ponent | |||
| Comarca | Segarra | |||
| Municipi | Granyanella | |||
| Localització | Plaça del Castell, la Curullada | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 8 novembre 1988 | |||
| Identificador | RI-51-0006340 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Identificador | 920-MH | |||
| IPAC | 1019 | |||
 | ||||
El castell de la Curullada és un edifici de Granyanella (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
El castell és situat al capdamunt d'un turó que presideix tot el poble de la Curullada, dominant la riba dreta del riu d'Ondara i a la vora hi passa l'antiga carretera nacional II. Es tracta d'un edifici aïllat, al costat del qual es va construir l'església.[1]
És un castell de planta rectangular, que per la disposició de les finestres es pot intuir una planta baixa de caràcter agrícola, amb espitlleres com a úniques obertures, per sobre de la qual es troba el pis noble, amb la presència de finestres de majors dimensions i treballades. La torre del castell, construïda sobre el fité de roca, està formada per tres plantes, coronada per merlets afegits arran de la restauració finalitzada a principis del segle XXI, i en un dels seus murs es conserven les restes d'un antic matacà. La coberta de tot el recinte és a dues aigües, exceptuant la torre que està coberta per un trebol.[1]
Els murs estan formats per paredat de pedra, i en alguns hi trobem la presència de contraforts. Al contorn de la porta principal, algunes finestres, i les cantonades de la torre, el mur està format per carreus de pedra de grans dimensions i més treballats, per reforçar l'estructura.[1]
A la façana principal de l'edifici, trobem la porta principal formada per un arc de mig punt adovellat, fruit de la restauració duta a terme durant el segle XVII, igual que les finestres situades al primer pis, el marc de les quals presenta un gran treball decoratiu amb la utilització de formes geomètriques.[1]
Història[modifica]
Castell termenat. L'origen del topònim de la Curullada és «sa Cruïllada», probablement per l'encreuament de camins que afavorí la creació del poble. Malgrat que fou reconstruït al segle XVII, el castell de la Curullada té el seu origen al segle XI i es bastí a l'encreuament dels camins ramaders de la Noguera i l'Alt Urgell que es dirigien a terres tarragonines.[1]
En els seus inicis (s. XI), en plena reconquesta, aquest castell estava en mans dels Cervera. En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, s'establí que després de la mort de la seva filla i del seu gendre Guillem, la batllia de Tordera i de la Curullada passés al seu net Guillem. L'any 1145 apareix documentat el cavaller Mir Guillem de la Curullada, segurament castlà de la fortalesa perquè el senyor era en aquest moment Dalmau de Cervera.[2]
Hom desconeix per quines circumstàncies el castell passà abans de 1340 a Maimó d'Oluja i poc després esdevingué senyoria del Priorat de Sant Pere dels Arquells. El 1376, el prior dels Arquells Pere Guanter amb el permís de l'abat de Santa Maria de l'Estany, Berenguer de Gra, el vengué a Jaume Desvalls. Aquest llinatge senyorejà el lloc almenys fins al segle XVII, moment en què el castell fou reconstruït. El 1881 pertanyia a la família Vilallonga.[2]
A finals del segle XX el castell es trobava en estat ruïnos, però fou adquirit per un nou propietari i ha estat restaurat completament.[1]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Curullada
Castell de Fonolleres és un castell situat a la part més elevada de Fonolleres, al municipi de Granyanella (Segarra), declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
Pel que fa a la seva estructura, presenta planta baixa -amb la presència d'un pati interior, possiblement l'originari pati d'armes-, primera i segona planta amb obertures i amb murs formats per carreus irregulars, excepte en portes i finestres on el treball és més acurat. A la façana s'hi observa la porta principal, d'arc de mig punt i adovellada, però que per la seva estructura no correspon a la primitiva, ja que per la informació que ens apareix a la clau, fou reformada l'any 1903. Com a elements de defensa, al mateix nivell de la porta principal hi apareix una sèrie d'espitlleres així com les restes del matacà situat pel damunt de la porta principal (descentrat per les posteriors reformes). Les obertures situades a la primera i segona planta són posteriors i no presenten cap mena de decoració. Finalment, a la part superior ens apareix una sèrie d'obertures en arc de mig punt, possiblement utilitzades per defensa o guaita en els orígens.[1]
A la part dreta de la façana principal apareix una torre quadrangular, l'antiga torre de l'homenatge, amb una obertura a la seva part inferior amb arc de mig punt i volta de canó. A la part superior s'observen restes d'un antic matacà, i presenta obertures exteriors realitzades en segles posteriors, de les quals destaca una finestra situada a la part del darrere de factura renaixentistaamb els brancals, marc superior i guardapols decorats.[1]
Història[modifica]
El nucli de Fonolleres està situat en un turó al vessant dret de la vall del riu Ondara, per on passava el camí reial de Lleida a Barcelona. El castell termenat de Fonolleres, tal com passà amb els castells veïns, fou construït segurament a finals del segle XI i inicis del XII per la necessitat del comte de Barcelona d'assegurar l'esmentat camí i garantir l'èxit de les seves campanyes contra els sarraïns.[1]
La primera notícia del castell és del 1113, moment en el qual la senyoria de Fonolleres pertanyia als Cervera. Segons Ceferí Rocafort, el terme apareix documentat el 1118. Dos anys més tard, el terme de Fonolleres s'esmenta com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós. D'aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres. Així, el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d'unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir i Guillem de Curullada. El 1185 consta Arnau de Fonolleres entre els testimonis d'una donació de Guillem de Guàrdia a Poblet. Al terme hi tenien dret altres personatges, com Bernat de Granyena, canonge de Solsona, que en rebia els delmes el 1207, o Bernat de Fonolleres que cedí el 1219 a la canònica solsonina tots els drets que tenia «in castro et villa de Fenollers».[2]
Des de final del segle XIII fins a començament del segle XIV els senyors feudataris del castell foren els Satorre, que s'hi van mantenir almenys fins al 1427. A la segona meitat del segle XV pertanyia als Ivorra i al segle XVII en foren senyors Joan Pocorull i els seus descendents si bé la jurisdicció criminal pertanyia al Rei. En arribar al segle XIX era dels Duran I Cerdà que en foren senyors fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals.[2
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Fonolleres_(Granyanella)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada