Aconsegueixen eliminar per primera vegada el càncer de pàncrees en ratolins
Un grup d’investigadors espanyols han aconseguit per primera vegada eliminar en ratolins un dels tipus de càncer de pàncrees més agressius. Són els investigadors del Grup d’Oncologia Experimental del Centre d’Investigacions Oncològiques, liderats pel doctor Mariano Barbacid.
L’equip ha fet el descobriment combinant l’eliminació de dues dianes moleculars (que es diuen EGFR i c-RAF). Han aconseguit eliminar-les alhora i fent-ho han vist com un percentatge dels tumors en ratolins no només es reduïen, sinó que desapareixien completament al cap d’unes quantes setmanes. Aquestes dues dianes estan relacionades amb l’oncogèn KRAS, que és el responsable d’iniciar més del 95%d’aquest tipus de tumors.
D’aquí a cinc o deu anys es podria aplicar a la pràctica clínica
Els investigadors asseguren que es tracta d’un primer pas important, però que encara queda molt de camí per recórrer. El líder de la investigació ja ha avisat que els pacients que ara mateix tenen càncer de pàncrees no es podran beneficiar d’aquest avenç mèdic, ja que falten, com a mínim, uns cinc o deu anys perquè es pugui aplicar a la pràctica clínica.
El tercer càncer més mortal
L’adenocarcinoma ductal de pàncrees és un dels càncers més resistents als tractaments actuals. Ara mateix, la curació d’aquest tipus de càncer es limita als casos en què els metges poden localitzar el tumor i eliminar-lo quirúrgicament. Només un 10% dels pacientsestan en aquesta situació. Es tracta, per tant, d’un tipus de càncer que continua tenint un mal pronòstic, tot i els avenços en el camp de la medicina personalitzada i de la immunoteràpia.
A tot l’estat espanyol es registren uns 4.000 casos anuals de càncer de pàncrees: representa el 2,2% dels nous casos de tumors masculins i el 2,7% dels femenins. Són dades de l’Observatori del Càncer de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC). Tot i que la incidència és relativament baixa (comparada amb altres tipus de tumors), el de pàncrees és un dels càncers més mortals. Es tracta del tercer amb una taxa de mortalitat més alta, només al darrere del de pulmó i del de còlon. Cinc anys després del diagnòstic, la taxa de supervivència només és del 5% dels pacients.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada