Aquest fàrmac podria curar el càncer de pulmó, de mama, de còlon, de pròstata i d’ovaris, entre d’altres”
“Impossible”. Aquesta és la paraula que la doctora Laura Soucek ha hagut de sentir més cops a la seva vida des que fa vint anys va decidir que el càncer podria curar-se actuant sobre la proteïna MYC, que es troba a la part més inaccessible del nostre organisme: el nucli de les cèl·lules. Aquesta és una història de perseverança i de com la intel·ligència i l’esforç poden arribar a superar obstacles que semblen invencibles.
Em van dir que estava buscant una cosa impossible, que volia atacar una proteïna en el càncer que era intocable i que la idea era boja des de l’origen. I m’ho van dir els mateixos companys de professió. Aquest escepticisme ens ha alentit durant molt temps
Ara, la seva investigació es troba en el punt decisiu. Abans del que ens pensem es podria salvar la vida de milions de persones arreu del món i canviar la manera com pensem en el càncer.
Som molt optimistes, estem molt il·lusionades. Hem fet tot el que era necessari en la fase preclínica per assegurar-nos que el que tenim sigui efectiu
Aquest fàrmac podria curar el càncer de pulmó, de mama, de còlon, de pròstata i d’ovaris, entre altres. També volem arribar a les metàstasis
L’esperança és que [el nou fàrmac] pugui substituir els tractaments actuals
“Omomyc could become the first specific MYC inhibitor to reach clinical trials.”
The innovative work of Peptomyc has been featured in @NatRevDrugDisc – one of the top scientific journals worldwide.Read: go.nature.com/2uIwQLL
Ver los otros Tweets de EIT Health
El fàrmac que podria curar el càncer
El seu nom és Omomyc i l’han desenvolupat les doctores Laura Soucek i Marie-Eve Beaulieu, amb el suport del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Després d’haver demostrat la seva eficàcia en la curació del càncer de pulmó en ratolins, a mitjans de l’any que ve començarà la fase decisiva: es provarà en pacients humans.
Aviat començarem a reclutar pacients
Hem vist que no només podem curar els tumors propis dels ratolins, sinó també tumors humans implantats en ratolins. Aquesta és la millor aproximació que podem tenir abans d’arribar als humans
Tot plegat té a veure amb una proteïna que es diu MYC, que es troba a l’interior del nucli de les nostres cèl·lules. Quan estem sans, la MYC és primordial per a moltes funcions del nostre organisme, com per exemple la de tancar ferides, perquè estimula el desenvolupament de les cèl·lules. El problema és que el càncer també se n’aprofita per multiplicar-se de manera descontrolada. Les doctores Soucek i Beaulieu, han aconseguit amb el seu fàrmac que la MYC torni a la normalitat i deixi d’“ajudar” el càncer a multiplicar-se. Amb les proves que han fet en ratolins, han pogut comprovar que el fàrmac no només atura el desenvolupament de les cèl·lules cancerígenes sinó que les elimina.
En condicions normals, la proteïna MYC s’activa en els teixits quan necessitem fer coses com curar una ferida o créixer. El càncer la ‘instrueix’ perquè l’ajudi a reproduir-se. Quan funciona amb normalitat, la MYC s’encén i s’apaga; el problema és que amb les cèl·lules del càncer no s’apaga mai
Però encara hi ha més: una de les característiques que fan que les cèl·lules tumorals siguin tan nocives és que en molts casos les defenses del nostre cos no les poden detectar com a nocives i per tant tampoc hi poden lluitar. Amb Omomyc, les cèl·lules canceroses es tornen “visibles” per a les nostres defenses, que llavors les poden combatre.
Efectes secundaris?
Una de les coses més complicades d’acceptar per a qualsevol pacient de càncer i les seves famílies són els duríssims efectes secundaris que poden tenir en molts casos els tractaments actuals de quimioteràpia o radioteràpia. En aquest sentit, una de les millores més espectaculars del fàrmac Omomyc és que no en té.
El que a nosaltres mateixes ens va sorprendre molt és que després del tractament, els ratolins estaven completament sans. No hi havia, per exemple, pèrdua de pes, només una petita anèmia transitòria
Quan sabrem si el fàrmac funciona en humans?
Està previst que els estudis en pacients humans comencin a mitjans de l’any que ve i que durin aproximadament un any i mig. Més enllà d’aquestes previsions inicials no és prudent donar un termini, però la resposta pot ser molt més a prop del que estem acostumats a pensar.
Mentrestant, l es doctores Soucek i Beaulieu han creat l’empresa Peptomyc, amb la qual continuen les investigacions i preparen el terreny per a una futura distribució mundial del seu fàrmac contra el càncer. Les companyies farmacèutiques ja tenen els seus ulls posats en la feina de les doctores.
En aquest moment, no existeix cap inhibidor de MYC enlloc del món. Totes les companyies farmacèutiques estan pendents de veure si el nostre funcionarà
Més enllà del laboratori
La doctora Laura Soucek és italiana i la doctora Marie-Eve Beaulieu, canadenca. Ja fa uns anys que treballen a Catalunya gràcies a les facilitats que van trobar al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. De totes maneres, tot i que on se senten més còmodes és al laboratori, en els últims anys han hagut d’aprendre una habilitat que sembla gairebé igual d’important que la ciència: la de saber vendre la seva investigació com un producte.
És important, perquè estàvem acostumades a parlar del projecte en termes científics i de cop vam haver d’aprendre a parlar també de negocis. Va ser dur, però vam adonar-nos que era l’única manera de traduir la feina de laboratori en alguna cosa que fos útil als pacients
No es va a l’inversor i se li diu ‘Jo demà curaré el càncer’; se li diu ‘Tinc un producte que es podria vendre demà’
Respecte a la qüestió del cost econòmic que el fàrmac podria tenir per als pacients, les doctores encara no ens en poden donar cap resposta.
El preu del fàrmac no el fixarem nosaltres, perquè nosaltres no el comercialitzarem directament. El que sí que estem fent és tenir en compte tots els aspectes que són importants per a les farmacèutiques a l’hora de fixar un preu, perquè sigui competitiu respecte d’altres fàrmacs
Ciència i política
Tot i que les doctores han volgut destacar que a Espanya i sobretot a Catalunya hi ha centres punters en la investigació del càncer, s’han lamentat de la falta de visió política respecte de la ciència. És un tema que en campanya electoral ha sortit ben poc.
La ciència és una inversió a molt llarg termini i és difícil per als polítics veure l’impacte real que té en la vida de tantes persones. És difícil conjugar aquest cicle polític, que és molt curt, amb el cicle de desenvolupament d’un fàrmac, que és molt llarg
Necessitem polítics amb mentalitat a llarg termini
Van dir-los que era impossible, però cada cop sembla més a tocar. Esperem que aviat us puguem explicar que aquestes dues doctores han recollit els fruits de vint anys de feina lluitant contra el càncer.
Podeu escoltar l’entrevista completa aquí:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada