Calaf ,antiga capella de Sant Miquel (1356).Els Prats de Rei :Sant Miquel de la Comanda casa de los canónigos regulares del Santo Sepulcro
Calaf, en la comarca de la Alta Segarra. Sus orígenes se remontan al siglo XI, aunque se han encontrado restos de una villa romana anterior, en lo alto de la villa se asienta el Castillo de Calaf, del siglo XI,a sus pies se puede ver el hospital del siglo XVI que acogía a peregrinos y viajeros .Els Portals de l’Hospital y de Xuriguera, restos de la antigua muralla de Calaf del siglo XVI y el Convento de Sant Francesc que se encuentra frente a la estación de ferrocarril, un edificio barroco construido entre 1715 y 1729.El Mercat de Calaf éste se celebra cada sábado desde el año 1226.la Ermita de Sant Sebastià, de finales del siglo XVII,
En la Plaça Gran también se encuentra la Iglesia de Sant Jaume, de estilo renacentista con elementos góticos, construida en 1603 sobre la antigua capilla de Sant Miquel (1356) ,
Sant Miquel de la Comanda
Ermita de Sant Ermengol
SANT ERMENGOLEsglésia romànica situada a l’inici de la Clau Reial. No conserva la coberta ni els arcs que la sostenien. Documentada des del segle XI, fou refeta a inici del segle XVIII.
El 1126 el bisbe de Vic, a instàncies i amb voluntat del comte Ramon Berenguer III, de la seva muller Dolça de Provença i dels seus fills Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, va cedir a Bermon, patriarca del Sant Sepulcre de Jerusalem, i a Guerau, prior de l'orde de canonges regulars del Sant Sepulcre, l'església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol.
Sant Miquel de la Comanda
El 1263 es documentava a la vila un monestir de canonges del Sant Sepulcre, que s'havia establert a la capella de Sant Miquel, situada entre la vila dels Prats i la Manresana.
Sant Miquel de la Comanda
Va tenir comunitat fins al segle XV; després fou una simple pertinença de Santa Anna de Barcelona. La seva església romànica fou arrasada durant la guerra civil i amb les seves pedres es va refer el sòcol del nou grup escolar de la vila dels Prats.[2]
CAPELLA DE SANT JOANPetita capella de planta rectangular coberta amb volta de canó. Té un òcul damunt la porta i presenta un campanar d’espadanya d’un sol ull. Construïda molt probablement el segle XVII fou l’església de l’antic Hospital de Pelegrins fins al segle XVIII, restant després com a simple capella.
En els ravals, a la part nord-oriental de la vila, hi ha una capelleta dedicada a sant Joan, al lloc on al segle XVII hi havia un hospital de pelegrins.
La torre de Solanelles és coneguda des del 1022 i el 1138 la seva parròquia de Sant Gil, que es considerava del terme del castell de Puigdemàger.
Sant Ermengol és una antiga capella romànica, ara en ruïnes, acompanyada d’un antic mas o residència d’ermitans.
Sant Jaume de Puigdemager
Als voltants hi ha restes d'edificacions de l'antic llogaret de Puigdemàger, avui dia abandonat, documentat des de l'any 1070 i que fou un centre històric notable.
Puigdemàger fou segles enrere un centre històric notable, però avui resta tan sols una petita església romànica, en estat ruïnós, i unes importants ruïnes a l’indret ocupat pel castell i el petit nucli de poblament. Es troba a l’extrem nord del municipi, en el planell superior d’una muntanyeta que ateny els 702 m i que és vorejada per la carretera de Calaf a Manresa que passa a prop de l’antic Hostal del Bou situat als peus i al S de l’antic nucli. El lloc és documentat el 1138, i el terme del seu desaparegut castell de Puigdemàger s’estenia fins a Solanelles. L’església de Sant Jaume de Puigdemàger fou una parròquia independent, que al segle XV s’uní en qualitat de sufragània a Sant Pere Sallavinera. El terme tenia 8 famílies el 1387 i 9 el 1788, quan es va refondre amb Solanelles per formar un efímer municipi. El 1860 la seva caseria, situada a la part de migdia del turó, tenia 4 cases habitades. Entorn de l’església, un edifici de nau romànica amb absis i portal adovellat a migdia, hi ha el clos del vell cementiri tot esventrat i abandonat com els clapers de pedra que algun dia formaren el seu petit nucli.
Al SE de la Manresana, cosa d’1 km, hi ha un pujolet amb restes de murs entorn seu i unes grans pedres amb graons excavats i algunes tombes de tipus antropomòrfic també excavades en les pedres
D’època prehistòrica és el dolmen dels Tres Reis, situat al paratge d’Avellanets, vers el sud-est del terme. A la vila, el poblament més antic cal documentar-lo en època ibèrica, com demostren les excavacions portades a terme al mateix subsol. Aquests treballs van permetre descobrir l’assentament ibèric (primer), iberoromà i finalment romà, que és conegut amb el nom de Municipium Sigarrensis. La superposició dels diversos nivells permeten demostrar una coexistència pacífica d’ambdues comunitats (ibèrica i romana). Malgrat que no se'n va excavar més que una petita part, la quantitat de material que es va recuperar és força representativa i permet datar el jaciment al segle IV aC. S'ha calculat que l’extensió de l’antic nucli devia ocupar un mínim de 20.000 m2.
Funciona també el Centre d’Investigació i Recerques Arqueològiques, que gestiona el Museu Arqueològic Municipal Josep Castellà i Real, que recull principalment peces provinents de les excavacions realitzades a la localitat. Hom disposa a la vila i d’un arxiu històric municipal que conserva documents del segle XV a més d’una col·lecció d’eines i estris antics a Cal Llobet.
Els Prats de Rei». Gran Enciclopèdia Catalana.
Sant Miquel de la Comanda
casa de los canónigos regulares del Santo Sepulcro ,dependiente de Santa Ana de Barcelona a la que estan agregadas sus cuentas.
Sant Miquel de la Comanda
De una fotografía estereoscòpica de Josep Salvany, 1925
Biblioteca de Catalunya
https://www.monestirs.cat/monst/anoia/can22miqu.htm
En el año 1126 la iglesia parroquial de Santa Maria de los Prats fue cedida por Ramon Berenguer III a la orden del Santo Sepulcro. Tras varias diferencias entre esta orden y el obispado de Vic, en 1261 se firmó un acuerdo según el cual Santa Anna de Barcelona fundó un priorato, o más bien una encomienda de carácter económico, en la capilla de Sant Miquel. Algunos autores sitúan esta fundación antes del 1222.
No fue nunca una comunidad demasiado numerosa y en el siglo XIV estaba en decadencia. La iglesia románica se conservó hasta 1936, fecha en que fue destruida y sus piedras utilizadas para levantar las escuelas.
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Sant Miquel de la Comanda De una fotografía estereoscòpica de Josep Salvany, 1925 Biblioteca de Catalunya |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada