GUILLEM DE RAURICH , 1152 prop de Sta Coloma de Queralt,l'estela funerària és de tipus càtar, d'abans de la croada genocida de 1209

Els descendents de GUILLEM de RAURICH

dijous 1 de febrer de 2018

 

 

Descendants of GUILLEM de RAURICH

1. GUILLEM DE RAURICH was born maybe 1152 in Rauric, prop de Sta Coloma de Queralt. He died maybe 1202 at the age of 50 in Rauric (l'estela funerària és de tipus càtar, d'abans de la croada genocida de 1209).
Guillem de Raurich, és un personatge que es troba amplament documentat del 1172 al 1196, al Diplomatari del monestir de Sta Maria de Santes Creus, (975-1225) estudiat, transcrit i comentat per Joan Papell i Tardiu en dos volums, editats per la Fundació Noguera de Barcelona, el 2005.

Surt signant-hi disset documents, un d'ells del 1185, després del rei d'Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, Alfons el Cast. En un altre, hi fa de jutge i mitjancer en unes diferències entre els monjos i un particular.

Fou un factor molt important, l'establiment d'aquell reial monestir en ple segle XII, traslladant monjos des de Valldaura, amb l'actuació dels cistercencs, aconsellats per Guillem de Raurich, entre d'altres.

*Com ens mostra Josep M. Sans Travé al seu llibre Els templers catalans, Pagès editors, Lleida, 1996; bona part de l'actual Conca de Barberà, resultà també transformada per l'actuació dels templers i dels hospitalers a finals del segle XII. Pàg. 306: "El patrimoni situat a Vallfogona pervingué als templers per donació del seu senyor Gombau d'Oluja ... Als seus dominis de Vallfogona, Llorac i Savallà, hi havia afegit el 1167, els que li pervingueren pel testament del seu oncle Pere de Queralt quan va ingressar a Poblet. Gombau esdevingué senyor de Sta Coloma de Queralt i feudatari de Queralt, Rauric, Montclar, Conesa, l'Espluga de Francolí i Montblanquet".

Gombau d'Oluja o de Vallfogona, es donà als templers de la comanda de Barberà l'any 1196 i també ho feu la seva esposa. Es produïren canvis locals d'herències i de castlans.

GUILLEM DE RAURICH had the following child:

11. BERENGUER DE RAURICH was born maybe 1185 in Rauric.
Hereu, fill o nebot, d'en Guillem de Raurich, un assessor del Monestir de Santes Creus.

He died on 11 Dec 1241 at the age of 56 in Rauric.
D'en Berenguer, n'ha romàs un testament del desembre de 1241 en mal estat de conservació, que fou llegit i transcrit amb útils especials per N'Hug Palou qui l'inclou als seusLibri notularun Sta Coloma Queralt (1240-1262). Un extracte curt:
-(lín. 4) et dimito filie mee ·ferarie· XVIII bestias"
-"dimito fratri meo ·G·.." -(lín. 6) "dimito filio meo ·P· domum meam et omnia..."
-(lín.8) .."Maria domina cum uixerat · discordia cum ·P· filio meo"

És la nòtula 55, crec que té relació amb la 56 i la 57 que la segueixen, datades a 1241, desembre,13. Al seu T.1241, Berenguer es declara en discòrdia tant amb la dona amb qui havia estat casat (Maria Raurica) com amb els seus germans ·G· i ·P·, fent hereu al seu fill Pere hagut amb la Maria. Del fill d'aquest Pericó, el futur Guillem de Llorach, se'n conserva una acta de compra de finca a Rauric del 1286, on es reconeix fill d'Ermengou (ACA N.V.148).

A continuació del T.1241 de la n.55, el baró Pere 2-on de Queralt, qui havia ordenat (nòtula 48, desembre,1):"que tots els vassalls amb terres al seu terme, plantessin deu arbres fruiters, la meitat dels quals havien d'ésser f igueres", defineix el senyoriu de Raurich a favor de P. Bremond i esposa, als qui havia tret abans del castell de la Figuerola (són les nòtules 56 i 57). S'assegurà així les rendesde Rauric, donada la minoria d'edat del successor natural del difunt.

SADUNEDA DE PILIS was born maybe 1210 in Les Piles, prop de Santa Coloma de Queralt. BERENGUER DE RAURICH and SADUNEDA DE PILIS had the following child:

111. BERENGUER D'EN RAURICH DE SANTA COLOMA was born maybe 1232 in Rauric. He died on 1 Apr1289at the age of 57 in LesPiles, near Santa Coloma de Queralt.
// Nasqué vers el 1232 a Rauric. Va morir l'abril de 1289 a Les Piles, prop de Santa Coloma de Queralt a l'edat de 57 anys. La seva vídua Ramona Biure i el seu fill Pere Rauric el succeïren en l'abundosa documentació notarial de Santa Coloma de Queralt.

BERENGUER D'EN RAURICH DE SANTA COLOMA i RAMONA BIURE deurien casar-se vers el 1280 a Les Piles. D'aquell any, no se n'han preservat notarials colomins a cap arxiu públic, ni a l'ignorat fins ara de Les Piles a l'AHAT però, al plec 7 d'aquest darrer, hi ha una venda conjunta datada a gener del 1282, on hi declaren tenir fills majors de 14 anys.

El 15 de maig de 1284 (ACA-N.V.1798), "·Pere· gairós de Rauric, ·Berenguer gairós de Rauric et ·Bernat· de Gispert" de Santa Coloma, deuen 67 sous a Jucef Franc, jueu. Al f.30 del mateix volum, inscripció 2a, diversos prohoms com "Burdus de Queralt et Bereguer de Rourico".."per nos et nostros, manusllevamus Berengarius d'en pellicer, baiulus", a 5 dels idus de novembre.

Al f.45v. I.3a, de l' ACA com N.V.1798, hi llegeixo:

"Bartolomeus Queralto de Montesuperbo debo vobis ·Bgro· den -R- Sancte Columbe ·XL· minus nona solidi quos permito rationem mutuis ad festo Sancte ·Marie· augusti et dono in de Fide -Jacobo Zellalbi et Boracium Dominici de Sancta Columba. Idus j anuary Testes ·P· Scolaris et ·Petrus· Artaue";datat per l'any de l'encarnació, correspon al gener del 1284 (al f.58v. de klds aprillis, hi ha inici d'anyad encarnacione domini).

L'any 1287, el trobem com a participant i testimoni al costat de Galceran de Miralles, Gombau de Santa Oliva, Guillem de Llorach i el castlà Guillem de Santa Coloma (A.C.A. notarials v.148).

Exerceix de creditor com "Bngro d'en ·R· de Sancta Columba" . Datat a 5 calendes de març de 1288, atorga un crèdit als senyors locals Guillem de Cirera i Elicsèn (de Santa Oliva), nomenats administradors per Pere III de Queralt a gener de 1288 (ACA, N.V., vol.148, sense foliar).

Al volum de l' ACCB ref. 3503.4, iniciat a gener de 1288, en Berenguero den ·R· de Santa Coloma atorga diversos crèdits. Al foli 20 del març, hi actua de fiador o garant d'un crèdit atorgat pel jueu Mosse de Carcassona a Berenguer de Sant Genís i a Bernat de Conesa.

A 12 kls març de 1288, n'atorga un altre de 4 mesures d'ordi a Berenguer del Castell de Rauric, escrit "bnger de castro de rouric", a retornar per la festa de Santa Maria d'agost, una expressió molt corrent als contractes de l'època. Ens permet contrastar dues persones amb un apel·latiu semblant.

Burdus de Timor, castlà de Les Piles, el descriu com "Bngr filius quondam Berengueri & Sauduneda de Pilis" en la venda que li fa el 4 juliol de 1288 d'un mas a Les Piles, descomptant-li del preu el crèdit que Berenguer havia atorgat abans a la dona d'en Burdus, Ermessenda Micola. Burdus de Timor hi precisa que el mas havia estat de Ramon de Les Piles, de qui n'he localitzat i copiat el testament del 1264, AHAT, fons de Les Piles, ll.5. En la versió del mateix contracte que ens dóna el notari P. de Muntanyola al seu manual (ACA, N.V. 152, f.44 v. -digitalitzat l'estiu de 2014-), la mare és Saduneda de Pilis, sense esmenes. Els mateixos testimonis i la mateixa data: Pugudut clergue, Jacme Zellalby, i Ramon Piquer. 4 juliol 1288.

Al foli 48 que correspon al mes d'octubre, en la 1a inscripció, el seu fillPere den ·R· de Santa Coloma, compra una casa per 90 sous i, en la 3a inscripció, en ·Berenguero den ·R· de Sta. Coloma, atorga un crèdit de 120 sous a Berenguer Estefaniu i llur fill dit també Pere.

A gener de 1289, Berenguer, li ven la finca que posseïa a l'entorn de Rauric a Pere Mercader i esposa. Al març de1289 deuria enmalaltir: elsubstitueix la seva esposa "Raymunda uxoris Brg Raurich" i,al maig,ja li agafen el relleu el seu fill Pere, associat amb el fill de la Raymunda, Guillem de Santa Coloma, escripturant una societat mercantil i administrativa, que succeí la d'en Berenguer.

Les obres següents, m'han servit de guia. mestratge i d'ajud en la recerca:

"Libri Notularum de Sta. Coloma de Queralt, 1240-1262", en dos volums per N'Hug Palou Miquel, editats també per la Fundació Noguera de Barcelona, 2009.

"Diplomatari d'Alguaire i del seu monestir duple de l'orde de Sant Joan de Jerusalem,1300", d'en Jesús Alturo i Perucho, Barcelona el 2010.

"Roger de Llúria, el gran almirall de la Mediterrània", dels dos Antoni J. Planells, pare i fill, publicat per Editorial Base, Barcelona, 2011.

http://www.tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Cristofol_Raich/Entries/2018/2/1_Els_descendents_de_GUILLEM_de_RAURICH.html

Cristòfol Raïch Trilla

Cristòfol Raïch Trilla