Batalla de Calaf,també anomenada batalla de Prats del Rei va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf
-BATALLES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
BATALLES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A CALAF I ELS PRATS DE REI
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/130550/180250
-----------------------------------------------------------------------------------------
Batalla de Calaf
guerra civil catalana  | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 28 febrer 1465 | ||
| Coordenades | 41° 44′ 38″ N, 1° 30′ 54″ E | ||
| Lloc | Calaf i els Prats de Rei, l'Anoia | ||
| Estat | Espanya | ||
| Continent | Europa | ||
| Resultat | Victòria reialista | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| Forces | |||
| |||
| Cronologia | |||
La batalla de Calaf, també anomenada batalla de Prats del Rei[1] va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf. La victòria va ser per al bàndol realista de Joan II d'Aragó i els capitans de l'exèrcit de Pere de Portugal van ser fets presoners, encara que el mateix Pere va aconseguir escapar-se disfressat en caure la nit.[1][2]
El 1464, després del fracàs amb Enric IV de Castella, s'ofereix la corona a Pere de Portugal, net de Jaume II d'Urgell, el qual, donades les seves limitacions, s'alia amb el duc de Borgonya, enemic de Lluís XI de França. Aragonesos, valencians i mallorquins, mentrestant, presten suport a Joan el Sense Fe,[3] a més dels buscaires i remences i alguns nobles i clergues. Bernat Saportella, diputat del Principat de Catalunya, es posa al costat del rei.
Antecedents[modifica]
Després de la pèrdua de l'estratègica plaça de Vilafranca del Penedès l'agost del 1464, Pere de Portugal, proclamat el gener d'aquell any com a nou sobirà del Principat de Catalunya per les institucions catalanes contraries a Joan II d'Aragó, va reunir a Barcelona un contingent nodrit de tropes per fer front a la previsible ofensiva de les forces realistes fidels a Joan II.[3] A principis de gener de 1465 van iniciar el setge de Cervera i quan Pere de Portugal va tenir notícia que les forces assetjadores al comandament del comte de Prades anaven a rebre el reforç d'un nou contingent comandat pel joveníssim príncep hereu Ferran el Catòlic, que llavors només comptava amb tretze anys, va sortir des de Vic, on havia establert la seva caserna general, per a Cervera. El seu exèrcit acabava de ser reforçat amb tropes portugueses i borgonyones i comptava amb els caps militars més destacats: Pere d'Eça, Beltrán i Joan d'Armendáriz, el comte de Pallars, Guerau de Cervelló, el baró de Cruïlles, el vescomte de Rocabertí i el vescomte de Roda.[4]
A trobar-lo va sortir l'exèrcit realista que també comptava amb els seus capitans més importants. Al costat del comte de Prades i del seu fill Joan Ramon Folch III, hi havia l'arquebisbe de Tarragona, el comte de Mòdica, l'infant Enrique comte d'Empúries i el castellà d'Amposta Bernat Hug de Rocabertí ―només faltava el senyor Alfonso de Aragón, fill natural de Joan II―. L'enfrontament a camp obert es va produir el 28 de febrer entre Prats de Rei i Calaf.[5]
Batalla[modifica]
La batalla tingué lloc el 28 de febrer del 1465 a Calaf entre l'exèrcit de Pere el Conestable de Portugal, que comandaven Jofre de Rocabertí i de Montcada juntament amb Bernat Gilabert II de Cruïlles contra els partidaris de Joan el Sense Fe comandats per l'aragonès Fernando de Rebolledo i Joan Ramon Folc IV de Cardona.
Les tropes realistes van cobrar un avantatge inicial que resultaria decisiu quan les hosts comandades pel comte de Prades i el castellà d'Amposta van trencar l'avantguarda de l'exèrcit de Pere de Portugal formada per tropes borgonyones. Aquest es va veure incapaç de maniobrar en quedar envoltat i va acabar sent dispersat per les forces realistes. L'arribada de la nit va ser el que va evitar que l'exèrcit de Pere de Portugal fos derrotat completament, però no va impedir que els seus principals caps fossin fets presoners. Només el mateix Pere de Portugal va aconseguir fugir, disfressat.[6]
Conseqüències[modifica]
Joan II va perdonar la vida als caps rebels fets presoners, entre ells Hug Roger III de Pallars Sobirà.[7] Jaume Vicens Vives comenta que «potser el 1463 la sort d'aquests personatges hauria estat rubricada pel patíbul. Però el 1465 Joan II es proposava ser més caut, prudent i magnànim. Com a Lleida, per sentiment o càlcul, es va proposar de ser rei de tots els catalans».[5]
Segons aquest mateix historiador, «el triomf de Calaf va assenyalar un punt decisiu a la guerra revolucionària. Aragó, València, Mallorca i Sicília, fins aleshores més o menys expectants, es van lliurar decididament a la causa real». A la ciutat de València, per exemple, es va celebrar una solemne processó per festejar la victòria i els seus jurats es van afanyar a concedir dos préstecs al rei Joan II per valor de 68.000 sòlids, exemple que van seguir Saragossa, Palerm i Messina.[6]
Per la seva banda Pere de Portugal, per compensar el desastre de Calaf, va dirigir un exèrcit per conquerir la Bisbal, punt estratègic de les comunicacions entre Girona i la costa i que estava defensat pel bisbe de Girona Joan Margarit. La plaça va capitular el 7 de juny. «Èxit que va ser corejat com un triomf extraordinari, però que no dissimulava la gravetat de la situació. El príncep mateix s'exclamava que tenia la gent “pobre i desfeta”», comenta Jaume Vicens Vives.[6]
El 17 de juliol de 1465, Alfons d'Aragó i d'Escobar va prendre Igualada.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hernández Cardona, 2003, p. 35.
- ↑ Batlle, 1999, p. 206.
- ↑ 3,0 3,1 Mestre i Campi, J (dir) Diccionari d'història de Catalunya. pàg 526
- ↑ Vicens Vives, 2003, p. 300-301.
- ↑ 5,0 5,1 Vicens Vives, 2003, p. 300.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Vicens Vives, 2003, p. 301.
- ↑ Marzo Jordà, Gerard «Hug Roger III: L’últim comte de Pallars». Ab Origine Magazine, 64, 2021 [Consulta: 8 desembre 2022].
- ↑ de Gurrea y Aragón, Martín. Discursos de medallas y antiguedades. Viuda e Hijos de M. Tello, 1902, p.VII.
Bibliografia[modifica]
- Batlle, Carme (1999) [1988]. L’expansió baixmedieval (segles XIII-XV). Vol. 3 de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar. Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-4594-7.
- Hernández Cardona, F. Xavier (2003). Història militar de Catalunya. Vol. III La defensa de la Terra. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor. ISBN 84-232-0664-5.
- Vicens Vives, Jaume. Paul Freedman i Josep Mª Muñoz i Lloret. Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV (en castellà). Pamplona: Urgoiti editores, 2003 [1a. ed. 1953]. ISBN 84-932479-8-7.
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Calaf
- ------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------- BATALLES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓA CALAFI ELS PRATS DE REI
Título Maniobras militares de Cataluña Calaf 1890 ;: 4º Regimento de Zapadores Minadores ; Lugar de publicación [Barcelona Editorial [s.n.][ Fecha de publicación 1890] Descripción física o extensión 1 álbum (27 fotografías) Otras características físicas papel albúmina Dimensiones 160 x 208 mm, sobre cartulina 242 x 296 mm Tipo de material [Material gráfico] Nota Fotografías del paso del Regimiento por las poblaciones: Moyá, Manresa, Calaf, Mirambell, Dusfort, Prast del Rey, Puente del Castellfullit; distintos Campamentos: Campamento de Alfonso XIII, Campamento de la Reina Regente, Campamento de San Fernando y escoltas, trincheras, desfiles, construcción, puentes y simulacros
En el soporte secundario a tinta parda anotación manuscrita del título de cada una de las fotografías
Referencia bibliográfica 150 años de fotografía en la Biblioteca Nacional Tipo de recurso relacionado Biblioteca Digital Hispánica Ejemplares disponibles
Signatura 17-LF/165 Localización Sala Goya. Bellas Artes Sede Sede de Recoletos
https://datos.bne.es/edicion/binp0000268283.html
----------------------------------------------------------------------Surt a la llum un gravat de la Guerra civil que posa data al portal de Xuriguera de Calaf
El dibuix en un diari d’un soldat fa la reproducció amb l’any de construcció, que actualment no es veu
El dibuix del portal de Xuriguera de l'any 1938 / ARXIU PERSONAL
Ton Badia Lloret
Luis Sales, un soldat que va viure alguns dies de la guerra civil a Calaf, va dibuixar en un dietari personal la imatge del portal de Xuriguera amb el campanar de l’església al darrere. L’existència del dibuix es desconeixia, però aquest document ha arribat a mans de l’historiador Oriol Riart Arnalot, que l’ha inclòs el dietari en el darrer llibre que ha fet, Érem feres, diaris personals de combatents de la Guerra Civil, que es va presentar dijous passat a l’Abacus d’Igualada. El dibuix que descobreix la data del portal, segle XVIII, és de l’abril del 1938.
Luis Sales era un soldat republicà de Castelló. Va mantenir un diari de guerra que ha restat inèdit fins ara. Hi explicava tot el què feia i «era un gran dibuixant i acompanyava els textos amb dibuixos com aquest», comenta Riart. «Formava part del Grup d’Informació d’Artilleria número quatre. Va estar-se uns dies a Calaf abans d’anar al front. Tot i això, normalment s’estava a Santpedor, fent tasques d’instrucció», diu.
Gràcies al descobriment s’ha pogut saber que el portal de Xuriguera va ser construït l’any 1768. Es tracta d’una informació fins ara desconeguda, a causa de la mateixa erosió i desgast de la pedra de l’arc del portal. El de Xuriguera és un dels cinc portals que donava entrada a la Vila de Calaf, juntament amb el de l’Hospital, el del Carme, el de Sant Jaume i el del Raval de Sant Antoni, tot i que actualment només es conserven el de Xuriguera i el de l’Hospital.
La presentació del llibre, que es va fer a Igualada, va ser una conversa entre l’historiador Oriol Riart i el responsable de Cat Patrimoni, Pere Tardà, un bon coneixedor de la història dels pobles de l’Alta Segarra, en què també va intervenir el públic present a la llibreria Abacus, amb preguntes adreçades a l’autor.
«Ens dediquem a trobar restes històriques, però sempre pensem que hi falten les veus de les persones que ho van viure des de dins. És important que hi hagi algú com l’Oriol que reculli aquestes informacions i les expliqui», va comentar Tardà. «Sento molta enveja en aquest sentit, és un plaer poder llegir tot això. Els meus avis també van lluitar a la guerra civil, però no me n’ha quedat res escrit de tot el que van viure», va recordar.
Sobre la importància de les cartes i els diaris durant la guerra, Riart va explicar que «les cartes eren tan importants com l’alimentació o l’armament, ja que eren com un parèntesi que els permetia sortir de les trinxeres, encara que només fos psicològicament».
Després del llibre Érem feres, el següent pas per Oriol Riart serà la publicació completa del diari de guerra de Luis Sales, un projecte amb què ja està treballant.
https://www.regio7.cat/anoia/2023/12/16/surt-llum-gravat-guerra-civil-95922386.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada