Ací va promulgar Jaume I els Furs de València en octubre de 1238
Ací va promulgar Jaume I els Furs de València en octubre de 1238
Molts autors han considerat durant molt de temps, d’una banda, que Jaume I no va promulgar el text primitiu dels Costums de València immediatament després de la conquesta i l’entrada cristiana a la ciutat el 9 d’octubre de 1238, sinó que ho hauria fet ja en l’any 1239 o 1240, i també, d’una altra banda, que eren un ordenament –amb vora mil cinc-cents lleis– d’aplicació exclusiva al municipi, és a dir, que serien unes normatives locals posteriorment esteses al conjunt del regne.
Tanmateix, fa ja una trentena d’anys que l’historiador del dret Vicent Garcia Edo va demostrar que, sense cap mena de dubte, aquell codi legislatiu degué promulgar-se a l’entorn de l’1 de novembre de 1238 –potser algun dia abans–, ja que en eixa data el rei va concedir l’escrivania de la cort judicial de València, una institució establida en els Costums. També el mateix Vicent Garcia Edo, més recentment, demostrà sense cap mena de dubte que aquell ordenament estava previst ja en 1238 per a la integritat del Regne de València: “Una consuetudo in toto regno et civitate Valencie sit perpetuum” [Que siga perpetu un costum –una llei– en tot el regne i la ciutat de València]. Però el procés de conquesta, encara en desenvolupament, i la voluntat dels nobles d’Aragó de mantindre les seues pròpies lleis aragoneses, faria que aquells Costums de València, anomenats a partir de la dècada de 1250 Furs de València, no s’aplicaren de manera efectiva en el conjunt del regne fins a unes dècades després, ja en època del rei Alfons el Liberal.
Ara, a més, una lectura atenta del Llibre dels fets, la crònica autobiogràfica de Jaume I redactada en la dècada de 1270, ens permet no només confirmar la proposta de datació dels Costums o Furs de València feta per Garcia Edo, sinó també conéixer el lloc exacte de la seua promulgació. En concret, el rei explica que després d’entrar a la ciutat va voler començar a donar les terres que s’havien promés durant els mesos anteriors a través de dos comissionats, però els grans aristòcrates s’oposaren i exigiren encarregar-se ells mateixos de materialitzar el repartiment entre els milers de membres de la host. Els comissionats reials no volien cedir la potestat, però Jaume I els convencé que deixaren fer els aristòcrates perquè s’havia adonat que no podrien dur a la pràctica el repartiment, ja que, en realitat, s’havia promés molta més quantitat de terra que la que hi havia disponible en el terme de València.
On es trobava aquella part de l’alcàsser que va ocupar i utilitzar Jaume I en prendre la ciutat de València?
En efecte, la cosa pareixia impossible: “Esperam quinze dies que partissen [que repartiren], e no partiren [no repartiren]”. I, com que la gent de la host començà a impacientar-se i a protestar, “al tercer dia ells hi tornaren” i admeteren que no sabien com fer-ho i que preferien tornar l’afer al rei i els seus comissionats: “–Pus açò nos volets rendre, enviarem per los richs hòmens e per los cavallers e per los hòmens de ciutat, e que denant Nós, que ens ho retessen”. És a dir, Jaume I els explicà que eixe acte de retorn del repartiment de les terres es faria en una reunió pública: “E faem fer Gran Consell en les cases del rei Llop e, denant tots, reteren-nos-ho”. Com deia el monarca, no era un simple Consell, un aplec dels consellers reials, sinó un Gran Consell, una assemblea representativa dels grans prelats, els magnats nobiliaris i els prohoms urbans participants en la conquesta, d’Aragó i de Catalunya, que és exactament el context en què es promulgaren els Costums de València, segons exposa amb claredat el seu pròleg:
“Costumes en aquesta reyal ciutat de València e en tot lo regne, e en totes les viles, castells, alqueries, torres e en tots altres lochs en aquest regne edificats o a edificar, sotsmeses novellament per la volentat de Déu al nostre governament, fem e ordenam, ab volentat e ab consell d’en Pere, per la gràcia de Déu archebisbe de Tarragona, e dels bisbes d’Aragó e de Catalunya, ço és a saber, d’en Berenguer, bisbe de Barcelona, e d’en Vidal, bisbe d’Oscha, e d’en Bernat, bisbe de Saragoça, e d’en Ponç, bisbe de Tortosa, e d’en Garcia, bisbe de Taraçona, e d’en Bernat, bisbe de Vich; e ab conseyl dels nobles barons, d’en Ramon Folch, vescomte de Cardona, d’en Pere de Muncada, e de Guillem de Muncada, e d’en Ramon Berenguer, e d’en Ramon de Peralta, e d’en Pere Ferràndeç d’Albarraÿ, e d’en Pere Cornell, e d’en Garcia Romeu, e d’en Examén d’Orrea, e d’en Artal de Luna e d’en Examén Pèriç; e dels prohòmens de les ciutats, ço és a saber, d’en Ramon Pere de Leyda, e d’en Ramon Ramon, e d’en Pere Sanç, e d’en Guillem de Belloch, e d’en Bernat Gisbert, e d’en Thomàs Garidell, e d’en Guillem Moragues, e d’en Pere de Balaguer, e d’en Marimon de Plegamans, e d’en Romeu Durfort, e d’en Guillem de Lacera, e d’en Bernat Çaplana, e d’en Pere Martel, e d’en Guillem Bou, e d’en Esteve de la Geferia, e d’en Uch Martí, e d’en Ramon Munyòs, e d’en Ferran Pèriç, e d’en Andreu de Linyan e de molts altres”.
No debades, fins i tot les indicacions temporals del Llibre dels fets –díhuit dies i possiblement alguns altres més de negociació sobre el repartiment– s’ajusten perfectament a les explicacions donades per Vicent Garcia Edo: aproximadament tres setmanes després de l’entrada cristiana del 9 d’octubre, potser entre el 29 i el 31 d’octubre de 1238, Jaume I va congregar un Gran Consell, on no només recuperà la potestat de fer materialment el repartiment de les terres entre els participants en la conquesta, sinó que, a totes llums, també promulgà els Costums o Furs de València. I sabem, fins i tot, on es va produir aquella gran assemblea pública: “en les cases del rei Llop”, que, gràcies a les indicacions del dominic del segle XVIII Josep Teixidor en les seues Antigüedades de Valencia (p. 349-350) i dels estudis actuals de Javier Martí Oltra i Federico Iborra, sabem que precisament eren una gran sala d’audiències de l’alcàsser islàmic construïda en el segle XII, en època de l’emir Muhàmmad ibn Mardanix.
On es trobava aquella part de l’alcàsser que va ocupar i utilitzar Jaume I en prendre la ciutat de València? Exactament on s’indica en el plànol i es pot vore en la foto que acompanyen l’article: just al costat d’on es troba l’Almodí de València, on hui hi ha el cantó septentrional de la plaça de l’Almoina, entre el carrer de l’Almodí i el carrer de la Farina. Cada volta que passem per allà podem pensar en aquella gran assemblea fundacional en què foren promulgats els Furs de València, és a dir, l’ordenament jurídic que constituí el Regne de València i, en conseqüència, donà peu a la identitat col·lectiva que ha configurat històricament el poble valencià.
Portada: Espai on es van promulgar els Furs de València en octubre de 1238 | Il·lustració 2a: Ubicació de les “Cases del rei Llop” en l’alcàsser de Balansiya i el plànol actual de València
https://lletraferit.com/historia/aci-va-promulgar-jaume-i-els-furs-de-valencia-en-octubre-de-1238/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR120fXeHuTMtlJB-FcNc3Ow556qGkqQXL2xDdV4GigagqB5qEaVwYMgqnc_aem_AZXt6zUujpxvHo1aRRA7HWLJpf4pD1fnytzTsJ82gGTBoTXmROb4yu1ZxoLlbNHPViYv4FTud9G4m8p755AmlmZa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada