Catalunya Bressol de la Ciència Europea.
Catalunya Bressol de la Ciència Europea.
Menèndez i Pelayo diu a la seva "Historia de los heterodoxos españoles" que tota l'alquimia medieval porta nom i dos cognoms catalans: Els alquimistes Ramón Llull (1212-1316), Arnau de Vilanova (1240-1311)(foto).
Hi ha un tractat d'alquímia del S.XIV amb diàlegs mestre/deixeble, i els mestres del diàleg són: Platonus, Lulius (Llull), i Arnaldus (Arnau). L'expert que n'ha fet un estudi (publicant-ne un facsímil) diu que no el van escriure ni Ramón Llull ni Arnau de Vilanova, però que posaven els seus noms per donar-li mès categoria...més a favor nostre!
Els europeus que van viatjar a Hispània buscant coneixements àrabs, els van copiar de les traduccions llatines dels nostres monestirs.
Dominar l'àrab amb mestria no estava a l'abast d'un viatger ocasional, els nadius sempre els portaven avantatje (Michael Scot fou un cas apart, ja que residí aquí mitja vida) d'una manera especial els jueus que estaven a cavall d'ambdues cultures, van venir pel nord d'Àfrica aprofitant la invasió àrab i es van submergir a la cultura cristiana, coneixent fins a cinc o més llengües.
Un altre cas amb proves documentals és el de Gerbert d'Orlhac (creador del primer autòmat i del primer "rellotge mecànic" de la història), ja que estudià i ensenyà al monestir de Santa Maria de Ripoll passant per Vic, convertit més tard, l'any 1006 en Papa (Silvestre II), va ser un gran defensor i propulsor de les xifres hindo-aràbigo-catalanes. Si bé, no es van poder imposar els "guarismes", fins avançat el segle XVI, i a les fraccions els va costar encara una mica més.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada