La cosmètica natural feta al cor de la Garrotxa que triomfa de Mèxic a Corea

Drolma Lizcano, segona generació i actual directora genral d'Alqvimia | Cedida

Des de ben petit, Idili Lizcano recorria alguns dels principals carrers de París de perfumeria en perfumeria atret per les seves olors. Amb menys de deu anys, ja s'imaginava creant fragàncies. I no va ser el somni perdut d'un nen, sinó que es va acabar convertint en realitat a través d'Alqvimia, un projecte nascut al cor de la Garrotxa als anys 80 i que va revolucionar la cosmètica i la perfumeria amb una aposta per productes 100% naturals, sent un dels pioners a Europa.

Avui en dia, Alqvimia exporta gairebé la meitat de la seva facturació (uns 5 milions d'euros) i són molt apreciats a Corea del Sud, Malàisia o Xina. Tot plegat, amb una visió humanista de la vida i del model econòmic basada en el respecte a les persones i a l'entorn natural. Una visió que impregna tota l'empresa i que batega al ritme de Can Duran, la masia històrica de Tortellà on va començar tot i que avui acull la seu de la companyia.

D'un mercadet a tot el món

"El meu pare mai havia volgut ser empresari", reconeix Drolma Lizcano, segona generació i actual directora general d'Alqvimia. Tot i això, "sempre havia tingut curiositat per entendre el món" i se sentia atret per "la natura i les olors". "Va començar a experimentar amb maceracions i amb l'alquímia de manera molt orgànica", afegeix.

Les seves primeres creacions, tot molt casolà, les venia a través de mercadets ambulants de la zona. L'alcohol de romaní o l'aigua de reina d'Hongria eren alguns dels primers productes que va vendre i que encara avui ofereix. "Va veure que tenia èxit i el 1984 va fer el pas i va crear l'empresa", explica la Drolma.

Lizcano: "Volia demostrar que es podia crear riquesa des de la natura i sense destruir-la"

Des de bon començament, la filosofia d'Alqvimia ha estat de respecte a la natura i d'apostar per productes 100% naturals. "Volia demostrar que en aquest món tan materialista i capitalista, es pot crear riquesa des de la natura, utilitzant-la a favor nostre i sense destruir-la. Aquesta era i és la seva filosofia i la de l'empresa", emfatitza.

Una filosofia que es trasllada en fomentar una "col·laboració positiva" entre les persones i el planeta.

De l'ametlla de Lleida a la vainilla de Tahití

Però més enllà dels valors, la qualitat era irrenunciable i ha estat el gran motor d'Alqvimia: "Moltes empreses miren el preu i el mercat que poden tenir. Nosaltres, no. Pensem en el producte que volem fer i que tingui la millor qualitat".

I per aconseguir-ho, tenen un equip que es dedica a buscar els millors productes naturals d'arreu del món. "Si volem la millor rosa búlgara, l'anem a buscar a Bulgària i al millor productor", exemplifica Drolma, que afegeix: "Busquem de tot el món els productes autòctons de la millor qualitat. Tenim uns paràmetres de qualitat molt alts". Tot plegat a través d'una feina d'investigació i recerca i sempre escollint els proveïdors més respectuosos amb la natura i els treballadors.

Més info: Del bon menjar a les empreses històriques: un mirall dels negocis de la Garrotxa

Així, porten la llimona de Sicília, la vainilla de Tahití o la flor Lang Lang de l'Àsia. Però també les ametlles de Lleida o el romaní d'un camp biodinàmic que ells mateixos cultiven a la Garrotxa. Tot plegat per crear les essències més pures i amb millors característiques: "El secret d'alquímia és la barreja d'olis essencials que fem de tal manera per provocar benestar i els canvis que volem".

De la Garrotxa a Hong Kong

A la qualitat dels productes d'Alqvimia se li suma l'autenticitat i el valor del missatge: "Tot el que diem és veritat, no ens hem d'inventar res. Som artesanals i treballem amb amor". Una filosofia que ja als anys 90 va facilitar la seva expansió internacional, començant per Hong Kong i la resta de l'Àsia: "L'èxit va ser total, ens van descobrir en una fira internacional i des de llavors Àsia sempre ha sigut un dels nostres mercats clau". Ara, tenen una filial a la Xina per vendre a la regió i Corea del Sud és un dels seus principals mercats. També el Japó o Malàisia. I a Mèxic o Estats Units i per tot Europa.

Drolma Lizcano: "La natura ens inspira i és salut, i és el que nosaltres venem"

Pel que fa a l'autenticitat, el millor símbol és Can Duran, una masia de mil anys d'història que l'Idili va escollir per arrencar el seu projecte vital i elaborar les seves primeres essències. "Es va enamorar profundament d'aquesta zona", detalla la Drolma. De fet, en els primers anys la família vivia al pis de sota i a dalt, el pare feia les seves barreges. I cultivaven les plantes al jardí. Des de ben petita, la Drolma ja respirava i olorava totes aquestes fragàncies màgiques de la masia.

Tot i que amb els anys se'ls va quedar petit (actualment també disposen d'una nau a Olot), Can Duran continua sent actualment la seu d'Alqvimia. Estar als peus dels Pirineus i envoltat de la natura és irrenunciable: "La natura ens inspira i és salut, i és el que nosaltres venem".

Amor per la natura

"Admiro molt el meu pare", reconeix Drolma Lizcano. I és que quan Alqvimia va fer els primers passos, el producte natural no era l'opció preferida: "Tot era més químic i industrial, però ell sempre va tenir claríssim que havia de ser cosmètica natural, sostenible i ètica". En els últims anys, la consciència per l'entorn natural, el planeta i els productes naturals ha guanyat importància, però abans no era tan així: "Era molt tossut i va lluitar molt contra aquelles tendències".

Ara, la competència s'ha multiplicat. El que és natural està de moda i moltes companyies també se sumen al blanquejament verd. Però Drolma té clar que el coneixement de més de 40 anys d'experiència i la seva autenticitat els fa diferents. A més, que en el seu cas també són productors. No es limiten a comprar fórmules, sinó que les creen i les inventen des de zero. Són, en definitiva, alquimistes del segle XXI en el ple cor de Catalunya.

https://www.viaempresa.cat/empresa/alqvimia-cosmetica-natural-feta-cor-garrotxa-triomfa-mexic-corea_2195815_102.html

Cercar en aquest blog