Agricultura biodinàmica II: una mirada contemporània
Agricultura biodinàmica II: una mirada contemporània
En un anterior article vam parlar de com Rudolf Steiner, fundador del moviment filosòfic de l’antroposofia, va plantejar les bases de l’agricultura biodinàmica en una sèrie de conferències impartides ara fa 100 anys a un grup d’agricultors afins a aquest moviment, preocupats per la degradació del sòl i la pèrdua de fertilitat de l’agricultura convencional atribuïda a l’ús d’adobs minerals químics.
L’agricultura biodinàmica ha experimentat una notòria evolució des dels temps de Rudolf Steiner fins als nostres dies, integrant avenços científics i tecnològics, però sense perdre de vista les seves arrels espirituals i el seu lligam amb la comunitat antroposòfica.
Després de les conferències de Steiner, l’any 1924, els agricultors que van adoptar aquestes pràctiques van experimentar amb els seus propis mètodes i tècniques, adaptant-les a les seves necessitats específiques. L’any 1927 es va crear una cooperativa a Berlin per produir i distribuir productes biodinàmics, i l’any següent es va registrar el símbol Demeter, que des de llavors identifica els productes procedents de l’agricultura biodinàmica, així com els primer estàndards d’aquest sistema de producció, que han seguit evolucionant fins a l’actualitat.
Amb el pas del temps, els principis biodinàmics van començar a ser analitzats des d’una perspectiva científica. Des dels anys 40, l’experimentació va aportar comprensió sobre la influència dels preparats biodinàmics en la qualitat del sòl, la biodiversitat i la salut de les plantes. A partir dels anys 70, l’agricultura biodinàmica va expandir-se més enllà de les seves arrels europees i va guanyar reconeixement internacional. Diversos moviments agrícoles i organitzacions van adoptar aquestes pràctiques, adaptant-les a diferents climes i ecosistemes. La certificació Demeter ha estat clau per a la integració i reconeixement dels productes biodinàmics en el mercat global.
Amb l’avanç de la tecnologia agrícola, s’han incorporat noves eines i pràctiques biodinàmiques. L’ús de sensors, drons i altres tecnologies ha millorat la gestió dels cultius biodinàmics, permetent un enfocament més precís i eficient. La investigació continua sent una peça clau en l’evolució de l’agricultura biodinàmica. Malgrat els seus inicis espirituals, hi ha una tendència creixent a integrar els principis biodinàmics amb la ciència agronòmica moderna, de forma que, actualment, molts practicants i defensors de l’agricultura biodinàmica busquen equilibrar els aspectes espirituals amb una comprensió més científica i pragmàtica.
Tot i que l’agricultura biodinàmica pot semblar una aproximació poc convencional, ha guanyat acceptació i popularitat entre alguns agricultors i consumidors preocupats per la sostenibilitat i la salut dels ecosistemes agrícoles. Tanmateix, també ha rebut crítiques i escepticisme per part d’alguns sectors que consideren les seves pràctiques com massa esotèriques o mancants de base científica.
Des del punt de vista actual, les pràctiques biodinàmiques que troben suport en la recerca científica són més acceptades i compartides, especialment tot el relacionat amb la gestió del sòl i la pràctica del compostatge, així com la rotació de cultius, l’ús mínim o nul de pesticides de síntesi i el foment de la biodiversitat. Per contra, altres pràctiques estan clarament allunyades del coneixement científic actual, com ara l’ús dels preparats biodinàmics o la influencia dels cicles lunars i planetaris.
Els defensors de la biodinàmica afirmen que és un mètode d’agricultura ecològica que respecta els principis de la naturalesa i que busca la salut de la terra, les plantes, els animals i els humans. Argumenten que la seva pràctica ha demostrat la seva eficàcia i els seus beneficis a la pràctica, en temes com la millora de la fertilitat del sòl, la resistència a les malalties i plagues, el benestar animal, la sostenibilitat ambiental i la qualitat dels aliments. Per contra, els crítics sostenen que és un mètode pseudocientífic i esotèric que es basa en creences irracionals i supersticions, i sense cap fonament científic ni evidència que avali els seus principis i pràctiques.
Però al marge de la opinió personal de cadascú, cal considerar que, quan parlem dels productes biodinàmics, les seves normes de producció són més estrictes fins i tot que les normes de la producció ecològica, el que pot marcar la diferència per a certs consumidors, segons siguin les seves necessitats.
L’ús de sensors, drons i altres tecnologies ha millorat la gestió dels cultius biodinàmics, permetent un enfocament més precís i eficient
Així doncs, sabem que l’ús de fitosanitaris és molt limitat i regulat tant en els productes biodinàmics com en els ecològics, però els productes biodinàmics tenen unes normes més estrictes, ja que només permeten l’ús dels preparats biodinàmics, que són uns compostos naturals que s’elaboren segons uns processos i uns ritmes determinats, i que s’apliquen segons un calendari biodinàmic, que té en compte les fases de la lluna i els planetes. En producció ecològica, per contra, es permet utilitzar fitosanitaris d’origen natural o biològic.
Pel que fa a l’ús d’additius alimentaris en l’elaboració d’aliments transformats, tot i que en producció ecològica aquest ús està força restringit i controlat per la normativa europea de la producció ecològica, les normes biodinàmiques tenen una llista encara més reduïda i selecta que només permet utilitzar uns pocs additius alimentaris d’origen natural o biològic.
Conseqüentment, pel que fa a la possible presència de residus de fitosanitaris o d’additius alimentaris, tot i que en els productes ecològics aquests residus son clarament menors que en els productes convencionals, encara ho son més en els productes biodinàmics. També hi ha algun estudi que podria indicar que els productes biodinàmics tendeixen a tenir una millor qualitat sensorial que els aliments ecològics, especialment en el cas dels vins, els olis, els formatges i les fruites.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom
https://www.bioecoactual.com/ca/2024/04/08/agricultura-biodinamica-una-mirada-contemporania/?utm_campaign=newsletter-1104&utm_medium=email&utm_source=acumbamail
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada