El català fou la primera llengua romànica que va ser emprada a Europa per a escriure tractats científics i filosòfics.
Ramon Llull (1232-1316) va ser el primer europeu a escriure obres científiques, filosòfiques i de gramàtica en una llengua no llatina. L’any 1283 escriu en català “Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill”, considerada la primera novel•la europea en mostrar la vida quotidiana amb realisme.
Amb el suport d’una burgesia comercial amb inquietuds i uns prínceps que valoren els coneixements científics i culturals, en català apareixen aviat tractats sobre totes les disciplines del coneixement que des de Catalunya arriben arreu d’Europa: medicina, veterinària, filosofia, gastronomia, lingüística, urbanisme, política, etc. “Regiment de preservació de pestilència” (1348) de Jaume d’Agramunt és el primer tractat europeu sobre l’epidèmia; “El Regiment de la cosa pública” (1383) de Francesc Eiximenis obra molt influent on s’explica el regiment polític de casa nostra (pactisme) de monarquia parlamentària, pioner al continent; “Llibre de Sent Sovi” (1324) primer receptari de cuina; "Regiment sanitatis” (1305) d’Arnau de Vilanova és la primera obra sobre dietes específicament saludable; “Llibre del consolat de mar” (1320), prenen “Les Ordinacions de Ribera” de Barcelona (1258), compendi de lleis que regí durant segles el comerç a la Mediterrània que ha servit com a base per a la legislació marítima actual; etc.
Sembla impossible que algú pugui ser tant carnús de qüestionar-se la importància de reconèixer la llengua catalana com a un patrimoni europeu de valor fonamental.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada