Sabies que un capellà de poble va comandar una partida de guerrillers al coll de Portsacreu per protegir els accessos a Girona el 1809?

 

Sabies que un capellà de poble va comandar una partida de guerrillers al coll de Portsacreu per protegir els accessos a Girona el 1809?

Durant la Guerra del Francès, la defensa de Girona no es va jugar només a les muralles. Es va jugar també als corredors d’accés, als colls i als camins que alimentaven —o asfixiaven— la plaça assetjada. En aquest mapa de guerra irregular destaca una figura poc convencional: Mn. Josep Bertran, domer de Llorà (clergue/beneficiat), convertit en cap de guerrilla i responsable d’un campament volant a Portsacreu.

La Vall del Llémena, per proximitat, va quedar atrapada dins l’òrbita del setge. Una crònica local recorda que, entre 1808 i 1809, els napoleònics van establir un quarter general a la torre de Taialà, i que el seu intent de controlar la zona va topar amb una resistència on sobresurten “el domer Mn. Josep Bertran” i Joan Clarós.

El retrat més directe de Bertran ens arriba en forma de parts de guerra publicats al Diario de Gerona.

El 12 de maig de 1809 el diari el descriu sense embuts: “el intrépido domero de Llorá D. José Bertrán, presbítero, hombre de mucho valor, sagacidad y de la más absoluta confianza del general”, situant-lo a Portsacreu.

Els dies següents, la premsa recull que Bertran és “encargado del campo volante de Portsacreu” i que opera des de punts pròxims com Cartellà, enviant informació al general Mariano Álvarez. El mateix llenguatge (“campo volante”) indica mobilitat, vigilància i capacitat de resposta ràpida: això és guerra de partides, no una defensa estàtica.

El 21 de maig de 1809, un text atribuït a Bertran (adreçat a Álvarez) mostra la seva manera d’actuar: sortides nocturnes de reconeixement amb un ajudant (hi apareix el nom de Ramon Llavanera) per comprovar avançades i centinelles. És el patró clàssic de la guerrilla útil: veure abans que l’enemic i avisar a temps.

El 12 de juny de 1809, el diari el torna a fixar amb una etiqueta reveladora: “el intrépido guerrillero de Portsacreu”, ja integrat en l’organització de forces locals.

Parte del presbítero domero de Llorá D. José Bertrán desde Portsacreu con fecha de este día.

"Con suma complacencia debo decir á V.S. para honor de los muchachos, que este campamento se ha transformado de valerosos somatenes á soldados aguerridos; los gabachos se ven precisados á confesarlo bien apesar suyo; pues antes de ayer se presentaron para sorprender nuestra avanzada de la Bruguera, la que mas firme que una rica se sostuvo en su puesto y rechazó la infanteria enemiga que en mucho mayor número la atacó: en vista de la resistencia que encontró, acudieron ocho caballos orgullosos y ufanos, con la creencia de que solo su marcial aspecto espantaria á mis gentes; pero estas los esperaron constantes y quando estaban á tiro proporcionado dieron una descarga cerrada, de que cayeron en tierra dos caballeros, con lo que se volvió la caballeria inmediatamente y la perseguimos acompañada de su infanteria hasta la orilla del campo de Domeny. Por nuestra parte no hubo desgracia alguna. Ayer se pasaron tres italianos granaderos velites de la guardia de honor, los que dixeron que los enemigos tenian en Sarriá 24 piezas de artillería de grueso calibre y que su Gefe Lechi estaba en Salt con tres mil italianos, único residuo de los nueve mil que mandaba.

Més endavant, el 9 de desembre de 1809, el Diario de Gerona torna a presentar Bertran com a peça de resistència: afirma que “desde los primeros días del sitio sostenía aquella posición” i que havia estat atacada “cien veces”. La frase és propaganda i moral de guerra, sí, però també és una pista: Portsacreu era un lloc repetidament pressionat, i Bertran hi va aguantar.

De la seva vida fora del conflicte, les fonts obertes que he localitzat diuen poc. Però durant el setge de 1809 queda clar el seu paper: clergue, sí; però sobretot comandant de camp i home d’enllaç, vigilant un pas crític i operant amb lògica de guerrilla en el perímetre de Girona.

El Pedrenyal