Andorra busca les pessigolles al CNI per l’operació Catalunya
Continuen els moviments a Andorra, no només aprofitant el vent de cua del judici contra els Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional, sinó també arran de la vista oral de l’operació Kitchen, que radiografia el funcionament de la claveguera policial de l’Estat. Uns moviments que ara apunten al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis secrets espanyols, i les seves relacions amb la policia patriòtica. Les declaracions dels membres de la policia patriòtica en el judici contra l’expresident de la Generalitat estan esperonant una allau d’iniciatives al Principat per acabar d’aclarir les actuacions de la claveguera contra la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat on els Pujol tenien els diners pels quals ara són jutjats.
D’una banda, hi ha moviments en la causa oberta en la justícia andorrana per la trama de l’operació Catalunya, on hi ha imputat l’expresident espanyo Mariano Rajoy i els seus exministres d’Interior i d’Hisenda, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Precisament, dos ministres que també estan en mans de la justícia espanyola: Fernández Díaz al banc dels acusats de la Kitchen i Montoro, imputat en el cas Equipo Económico, sobre les activitats de la gestoria que tenia amb el seu germà i que hauria servit, segons el jutge instructor, per cobrar a canvi de modificar lleis en favor dels seus clients.
Però també hi ha hagut moviments en la instrucció de l’operació Anacleto, és a dir, el sumari andorrà amb què la fiscalia vol relacionar el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo amb els propietaris de la BPA. Dos nous escrits, presentats el passat 9 d’abril, busquen detallar quin paper van tenir els serveis d’intel·ligència espanyols en la intervenció de la BPA i, de retruc, de la seva filial espanyola, Banco Madrid, així com el rol que va jugar Pedro Esteban, el cap de la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya durant els anys de plom de l’operació contra el Procés i que feia d’enllaç amb el CNI i que, de fet, havia arribat a reconèixer als seus superiors les dificultats que tenia per treballar amb els espies.
“Operativa investigada”
Els advocats dels propietaris de la BPA, Higini i Ramon Cierco, així com la defensa de l’ex CEO de l’entitat, Joan Pau Miquel, han registrat escrits, als quals ha tingut accés El Món, que la batllia andorrana ha començat a tramitar. Els escrits detallen que les declaracions dels policies implicats en l’operació per destapar comptes i fons de la família Pujol Ferrusola al Principat en el judici a l’expresident han “conduït a tenir accés a detalls de l’operativa investigada”. Unes informacions que impliquen “intervencions atribuïdes al Centre Nacional d’Intel·ligència” i, de retruc, accions lligades a UNIFAND, és a dir, la poderosa Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra.
Per tant, ara l’objectiu que es proposen des del Principat és aconseguir els documents que van servir per argumentar la intervenció de la BPA. Sobretot, els que relacionen els serveis d’intel·ligència espanyols amb els andorrans i amb els del departament del Tresor nord-americà, el FinCEN, la “notice of finding” que va ser l’espoleta per fer abaixar la persiana de l’entitat financera andorrana. De fet, aquest moviment completa, per una banda, la petició de desclassificació d’aquests documents que va formular la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés i que dorm encara el son dels justos. I, per altra banda, la desclassificació sol·licitada als EUA, el mes d’octubre de 2025 que encara que està pendent de resolució.
La intenció ara és aprofitar el poder judicial d’Andorra per demanar aquesta desclassificació directament a l’Estat espanyol o bé, que és la proposta que podria tenir més números per reeixir, utilitzar una porta del darrere. És a dir, el marge que deixa la llei andorrana per accedir als documents en poder de les entitats de supervisió, control i intel·ligència financera que van col·laborar amb el Sepblac (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries del Banc d’Espanya) –on s’integra el CNI– i el departament del Tresor nord-americà, aprofitant les declaracions tant del comissari Villarejo el passat 4 de novembre a Andorra com les declaracions de la flor i nata de la policia patriòtica el mes de març al judici dels Pujol.
Anar per feina
Els equips legals que representen els impulsors de la querella andorrana, tant de l’Institut de Drets Humans d’Andorra com dels propietaris de la BPA i el seu conseller delegat, saben que exigir la desclassificació dels documents a Espanya no genera una “expectativa real d’obtenir directament la informació”. Una tramitació que recorden s’ha de dur a terme a través d’una comissió rogatòria internacional, “un mecanisme de cooperació entre autoritats estrangeres que per la seva naturalesa presenten una especial lentitud i complexitat i que moltes vegades es veuen entorpides per traves, resistències i obstacles que dificulten o dilaten la seva pràctica”. Per això, tot i que mantenen aquesta possibilitat, proposen a la jutgessa instructora una altra via per anar per feina.
La via alternativa consisteix a buscar la informació de l’actuació dels serveis d’intel·ligència espanyols que rau al Principat sobre l’operativa contra la BPA, la connexió entre Espanya i els Estats Units a través del FinCEN i la complicitat la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Unifand) i l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). L’estratègia és fer un requeriment judicial a les entitats de supervisió i informació financera i econòmica andorrana per tal que aportin “còpia de totes les comunicacions trameses i rebudes, correus electrònics, notes informatives o qualsevol altra documentació que s’hagi intercanviat entre elles”. Tot amb relació a la intervenció de la BPA i de la seva filial espanyola Banco Madrid.
La petició es formalitza en base l’article 187 del Codi de Procediment Civil de la llei andorrana que obliga les administracions a exhibir els documents que tenen les administracions públiques. A més, aprofiten l’avinentesa per estirar les orelles a la fiscalia andorrana, que en aquesta causa ha tingut un paper més aviat passiu durant tota la instrucció. Un fet que consideren poc coherent amb la gravetat dels delictes, ja que hi ha un atac a la sobirania andorrana. Per això, reclamen al ministeri públic que es mulli per exigir aquesta documentació que qualifiquen d’important per acabar de reblar el clau de la trama andorrana de l’operació Catalunya.
Espanya para l’orella amb cert neguit
La possibilitat que surti a la llum la documentació que s’hauria tramès entre les agències d’intel·ligència i de control financer andorranes, nord-americanes i espanyoles no ha fet gota de gràcia a Espanya. De fet, la desclassificació que va demanar la comissió d’investigació del Congrés, que representa el poder legislatiu, encara espera resposta, tot i la pressió al Consell de Ministres de Pedro Sánchez perquè s’aporti el dossier de la intervenció. El neguit espanyol s’incrementa per la pressió que els advocats nord-americans estan portant a terme a les autoritats dels EUA per aconseguir acabar de desclassificar el dossier de la BPA, ja que fins ara només s’han desclassificat mig miler de documents.
A més, segons ha pogut saber El Món, el nou ambaixador dels EUA a Espanya, Benjamín León, que va presentar les seves credencials el passat 18 de febrer, abans del seu nomenament va tenir sobre la taula, com a carpetes d’interès, un informe sobre el cas de la BPA i la intervenció del FinCEN. És a dir, la participació de l’administració americana en una operació d’arrel política i que va tenir una conseqüència catastròfica per a la BPA. De fet, la nova petició pot obrir un nou front a Andorra perquè aquests documents podrien enfortir la tesi que les autoritats andorranes van permetre, en connivència amb les autoritats espanyoles, un atac a la seva sobirania com a país. En tot cas, l’objectiu de la petició és recollir proves que permetin acabat d’aclarir l’entramat d’un dels principals dispositius de l’operació Catalunya que va afectar un altre país.
https://elmon.cat/politica/audios-villarejo/andorra-busca-les-pessigolles-al-cni-per-loperacio-catalunya-1142831/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada