"La bufa va i ve però no és deté."dir que el valencià i el català no és la mateixa llengua és una ofensa al "seny" d'Ausiàs Marc

 

"La bufa va i ve però no és deté."

O. Francesc Eiximenis a Sant Vicent Ferrer

—Pare Vicent, pare Vicent, com va la bufa?

—Pare Vicent: la bufa va i ve però no es deté.

1. Una llengua amb nom de ciutat

Comprenc la bufa [vanitat] dels habitadors de València ciutat, els quals tenen una llengua que té el seu nom.

No hi ha cap llengua madrilenya, santiaguina ni viscaïna a Espanya. Tan sols "l'aranesa" tot i que siga gascona i occitana.

Ni cap llengua romana, parisina, atenenca, londinenca, berlinesa o varsoviana a Europa.

La llengua valenciana [ergo catalana] és la llengua que ha deixat de gastar a casa el 90% de la població valentina —nom dels de Valentia com sóc d'"Il·lici Augusta Colonia Iulia": Elx, molt més antiga que València perquè tenim 5.000 anys d'habitadors en nou pobles un damunt l'altre!

D'on ens vindrá la fanfarroneria d'escaravat bufó [els trobareu a la platja d'El Carabassí d'Elx.]

La cosa de l'abandó lingüístic valentí no ve de hui ni d'ahir ni del Fabra normalitzador adaptat a valencians. No vos deixeu enganyar.

La desafecció lingüística començà a la València de devés 1850 entre els senyorets amb un abandó molt avançat entre la classe mitjana els 1940.

Damunt tindrem la culpa nosaltres! Quina barra! Si la capital no dóna exemple "bona nit cresol que la llum s'apaga."

Els que hem mig-salvat el valencià som els fills de llauradors i obrers industrials que hem estudiat sense abandonar la llengua casolana.

Ara, vos diran sovint en "castellanodo' com diu mon cunyat Pep Mira —d'Elx— per la llengua del "Nodo" franquista.

"Pero tiene mi nombre y es mía. El verdadero valenciano es el de la Huerta de Valencia del siglo XX y el resto no me interessa porque hablan raro en Monóvar, Alcoy, Onteniente y no hay por donde agarrar los de Benicarló o Morella, que parecen catalanes incluso los de Alcoy o los de Gata de Gorgos o Tárbena que parecen mallorquines." [sic]

Imagineu-vos, doncs, un president de la Generalitat Valenciana que deia "parlo" i "vaig anà" per "parle" i "vaig anar". I algun "surtí" per "eixir". El morellenc Joaquim Francesc Puig i Ferrer [Ximo per als amics]. Pobre home a València i els comentaris sobre el seu tortosí invasor que dec haver llegit.

El cas com un cabàs és que el gironí Fra Eiximenis —a tall d'exemple— soltà una bufa en creuar el riu de la Sénia [la vanitat] i va dir allò als del Regiment de la Cosa Pública de son llibre de 1383 als Jurats de València. No té pèrdua:

"Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Déu que el poble valencià sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya. Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat, emperò no s'anomena poble català, ans per especial privilegi ha propi nom i s'anomena poble valencià."

Francesc Eiximenis [del Gironès], Regiment de la cosa pública [1383]

Això, com a valencià em sembla perfecte després de tants segles. 

Soc valencià. No li digues a un australià que és anglés, ni a un neozelandés, canadenc o ídem a un dels EUA.

Això sí! El gironí Eiximenis —a la darreria del segle XIV— soltà una bufa al riu de la Sénia i el seu català gironí oriental —no era lleidatà veges tu!— es va convertir en un valencià del cap-i-casal dels valencians.

Si em perdoneu el bocatge a Elx [barroeria o grolleria]:

"Abans pixaves plantat i ara t'arrossegues." [dita elxana]

Ara, dir que el valencià i el català no és la mateixa llengua és una ofensa al "seny" d'Ausiàs Marc i al "coneixement" que deien ma mare i "mumpare".

Visca la València més nostra!

La bufa va i ve, però no es deté" es una famosa frase atribuïda a Sant Vicent Ferrer en resposta a preguntes sobre la supèrbia o vanitat humana. Significa que la vanitat és inconstant, apareix i desapareix constantment, però mai es deté ni desapareix del tot.

Joanot Martí