Maria Enríquez de Luna, al capdavant d'una poderosa família, els Borja.EL NAIXEMENT DEL DUCAT GANDIÀ DELS BORJA

 

I si a la fi del segle XIV, el duc Alfons havia sigut la figura més remarcada dins l'empenta constructiva gandiana, cent anys més tard una gran dona, Maria Enríquez de Luna, al capdavant d'una poderosa família, els Borja, va finalitzar les obres començades, embellir els més importants edificis i reformar per complet la vila.

EL NAIXEMENT DEL DUCAT GANDIÀ DELS BORJA

A Gandia, l'edat moderna va començar de la mà dels Borja. Esta família va protagonitzar, durant la segona meitat del segle XV, la construcció d'un gran domini senyorial que, junt amb el comtat oliver dels Centelles, abastava la major part de l'antiga vall de Bairén. Possiblement, la figura que més va marcar les primeres dècades del ducat borjà va ser la de Maria Enríquez, esposa del primer i segon duc de Gandia, duquessa regent durant la minoria d'edat del seu fill, i finalment abadessa al convent gandià de Santa Clara. Ella va ser una de les impulsores del reagrupament de l'antic terme general de Gandia, amb la compra dels xicotets llogarets propers a la capital del ducat, així com impulsant importants obres i ampliacions a l'església de Santa Maria o al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, entre d'altres.

Així, si havíem deixat el temple medieval amb un mur provisional que tancava el costat oest de la basílica, és en època de Maria Enríquez quan es finalitza el projecte original de l'església fins a la porta dels Apòstols. Com a colofó d'esta operació, la duquessa va aconseguir que en 1499 el seu sogre, el papa Alexandre VI, firmara una butlla per la qual elevava l'església al rang de col·legiata. El paper de Maria Enríquez no es va limitar a acabar la construcció gòtica, encarregada al reconegut mestre Pere Compte, sinó que va ser la patrocinadora de l'arribada d'alguns dels més importants artistes del moment, com Paolo da San Leocadio o els germans Damià i Onofre Forment. La duquessa va ser, d'esta manera, una de les principals mecenes i impulsores dels primers elements renaixentistes en arribar al Regne de València i que tancaven l'edat mitjana a casa nostra.

De Pere Compte s'ha destacat la introducció dels nervis i arcs torals de secció helicoïdal en les capelles laterals i en part de la volta principal de l'església, un motiu similar al que presenten les gran columnes de la Llotja dels Mercaders de València, obra del mateix arquitecte. A San Leocadio se li havia contractat la pintura del retaule major de l'ara església col·legiata, que giraria al voltant de 'los set goigs de la gloriosa verche Maria'. Una obra a hores d'ara desapareguda, però a la qual podem acostar-nos a través de les taules que este autor va realitzar per al retaule del convent de Santa Clara, conservades a la col·lecció d'art de Santa Clara habilitada a una de les sales del Museu Arqueològic de Gandia. Del taller dels Forment, finalment, provindria la construcció en fusta del cor i el retaule, així com les escultures de la porta dels Apòstols i de la Mare de Déu de la Seu.

Per conéixer més detalls sobre la finalització de la Seu de Gandia:

Vicent Pellicer (2007), Història de l'art de la Safor (segles XIII-XVIII). CEIC Alfons el Vell, Gandia.

També teniu més detalls sobre la vida de la duquessa al post que la setmana passada van compartir les nostres companyes del Palau Ducal dels Borja de Gandia:

Museu Arqueològic de Gandia