¿TORNEM A PARLAR DE DINERS?el missatge que ens repeteixen constantment de que "Madrid va como un tiro", i Catalunya està en decadència per el procés separatista. I el mes trist es que molts catalans s'ho creuen.

 

¿TORNEM A PARLAR DE DINERS?

Ja he exposat en altres escrits que el Reino de España utilitza contra Catalunya la clàssica tàctica colonialista de destruir l'autoestima dels catalans i fer-nos creure que som tan poca cosa que sense España no aniriem enlloc. D'aqui ve el missatge que ens repeteixen constantment de que "Madrid va como un tiro", i Catalunya està en decadència per el procés separatista. I el mes trist es que molts catalans s'ho creuen.

Ja sabeu que jo no soc de propaganda sinó de números i dades, i avui comparteixo això amb vosaltres:

Si mirem la classificació d'aquest rànking veiem que Madrid està per damunt de Catalunya, lo que sembla confirmar la propaganda oficial de "Madrid va como un cohete" mentre que Catalunya està enfonsada. Pero vull que pareu atenció a les xifres de PIB tant de Madrid com de Catalunya. La de Madrid es superior, però NOMES lleugerament superior. ¿Perquè aquesta dada es tan essencial?? Perquè malgrat lo moltíssim que s'inverteixen a Madrid i lo sistemàticament expoliada i depredada que es Catalunya, la diferència entre els seus respectius PIB's es IRRISÒRIA.

No cal ser economista ni expert en finances per veure que si la riquesa que generem els catalans es quedés a Catalunya per invertir-la EN NOSALTRES, Catalunya seria molt mes pròspera que ara. I no cal dir que molt mes pròspera que Madrid ¿Com de pròspera? Arràn del procés independentista la economia catalana ha estat estudiada amb detall, i molts informes financers seriosos confirmen que si Catalunya pogués disposar lliurement de la seva riquesa, el seu PIB podria ser similar al de Dinamarca o Austria. El prestigiós economista norueg Finn Kydland fins i tot ha afirmat amb rotunditat que "si Catalunya fos un estat independent, podria crear el mateix nivell de confiança que ha permès a Irlanda créixer espectacularment en pocs anys".

¿Que podem fer els catalans al respecte? Doncs tenim tres opcions:

A- Seguir creient-nos lo que ens venen España i els seus còmplices de La Generalitat i seguir amb el cap cot mentre "la capital" s'engreixa a costelles nostres.

B- Escoltar el que economistes de prestigi mundial pensen de Catalunya, i SOMNIAR en la Catalunya que podriem tenir si nosaltres volem.

C- PERDRE LA POR a volar sols. Els números i les dades confirmen que NO necessitem a España per a res, i en les ponències que Indi Àgora fa arreu de Catalunya demostrem igualment amb dades confirmades, contrastades i verificades que es el Reino de España qui ha de tenir por de Catalunya, i no pas a l'inrevés. Perquè resulta que som nosaltres els que legal i financerament tenim la paella per el mànec.

A aquests arguments, molts em direu que si, que molt be, però que es impossible donats els partits catalans que tenim. I si, teniu raó. Ara es impossible perquè tenim el Parlament de Catalunya farcit de paràsits i botiflers. Però us torno a recordar que qui decideix qui hi ha al Parlament SOM NOSALTRES. I potser hauriem de començar per no ser només exigents amb els partits catalans, sinó DESPIETATS per ajustar comptes amb el que no compleixi. Perquè fins que no ens tinguin por DE DEBÒ, seguiràn jugant amb nosaltres com els vingui en gana.

Tot aquest article es pot resumir en una curta frase: perdre la por, recuperar la autoestima, empoderar-nos, i sobretot, SOMNIAR en el que podriem tenir...........si perdem la por. I tot això depèn NOMÉS de nosaltres.

Santiago Recasens