Cossetans o cessetans: el poble iber entre Tarraco, Calafell i Darró
Cossetans o cessetans: el poble iber entre Tarraco, Calafell i Darró
Abans que Tarraco fos una capital romana, aquest territori ja tenia una història pròpia. Entre el Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf, els cossetans —també anomenats cessetans— controlaven una franja clau entre la costa mediterrània i els camins cap a l’interior.
No en coneixem grans cabdills amb nom propi. Però sí en coneixem una cosa més important: el territori, els poblats, els contactes comercials i la manera com Roma va transformar aquell món ibèric en una peça central de la seva nova província.
Introducció
Els cossetans ocupaven una zona estratègica: el Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf. No era una perifèria qualsevol. Era una frontissa entre ports, aiguamolls, planes agrícoles, vies naturals cap a l’interior i futurs corredors militars romans.
Aquest poble iber no ens ha deixat una galeria de grans noms com els ilergets amb Indíbil i Mandoni. Aquí el protagonista no és un cabdill, sinó el paisatge: Calafell, Darró, el Vilar, Olèrdola, Kesse/Tarraco i una xarxa de poblament que connectava la costa amb les planes interiors.
Quan els romans arriben el 218 aC, aquest espai ja està organitzat. Roma no crea el territori del no-res. El reorganitza, el domina i l’integra dins l’òrbita de Tarraco.
Un territori entre la costa i l’interior
El territori cossetà era valuós perquè combinava mar, plana i comunicacions. El Camp de Tarragona i el Penedès oferien terres aptes per a l’agricultura, però també punts de contacte amb el comerç mediterrani. El Garraf i la costa penedesenca afegien cales, desembocadures i petits espais litorals que servien per moure productes, persones i influències.
La Ciutadella Ibèrica de Calafell n’és un bon exemple. L’Ajuntament de Calafell recorda que l’assentament es trobava en un entorn molt diferent de l’actual, sobre una petita península envoltada d’estanys i aiguamolls, en un punt útil per a la cacera, la pesca i el control de vies naturals cap a l’interior.
A escala política, la recerca sobre l’Ager Tarraconensis planteja un model jerarquitzat: Tarragona-Tarakon-Kese hauria funcionat com a centre de primer ordre, mentre que llocs com Darró, Olèrdola, el Vilar o les Masies de Sant Miquel haurien assumit funcions de control local.
Això és important perquè evita una imatge massa simple dels ibers. No parlem només de petits poblats dispersos. Parlem d’un territori estructurat, amb centres principals, nuclis secundaris i establiments rurals.
Cossetans o cessetans: el problema del nom
El nom ja és una pista del problema. Les fonts i la bibliografia fan servir formes com cossetans, cessetans, Cessetani o referències vinculades a Kesse/Cesse. No és només una qüestió ortogràfica: darrere hi ha el debat sobre les fonts clàssiques, les monedes, la ciutat de Kesse i el paper de Tarraco.
La Gran Enciclopèdia Catalana associa el nom amb l’oppidum o ciutat de Cissa/Cissis, presa pels romans el 218 aC, però remarca que aquesta ciutat no està localitzada i que la seva posició “lluny de la mar” impedeix identificar-la directament amb Tarragona.
Aquest és el matís clau: Cissa/Cissis no s’ha de vendre com si fos simplement Tarragona. Hi ha relació entre el territori cossetà, Kesse/Tarraco i la guerra del 218 aC, però la identificació exacta continua sent discutida.
L’ICAC recull que, després dels primers moviments de Gneu Escipió, els romans concentraren forces a Tarraco i hi establiren quarters d’hivern segons Polibi; Livi també situa el retorn romà a Tarraco després dels enfrontaments amb els cartaginesos i els seus aliats.
A partir d’aquí, Tarraco ja no serà només un punt del mapa. Es convertirà en base militar, centre polític i peça fonamental de la presència romana al nord-est peninsular.
Calafell: una finestra per veure la vida ibèrica
La Ciutadella Ibèrica de Calafell, també coneguda com Alorda Park o les Toixoneres, és un dels jaciments més útils per explicar els cossetans al gran públic.
Segons Patrimoni de la Generalitat, a partir del segle V aC un petit assentament situat en un turó davant els estanys de la platja de Calafell es va convertir en un dels poblats destacats de la tribu dels cossetans. En aquell moment s’hi aixecà una muralla potent i s’hi traçà una trama urbana extensa.
La força de Calafell no és només arqueològica. És també museogràfica. El poblat ha estat reconstruït amb criteris d’arqueologia experimental, cosa que permet entrar en cases, veure espais domèstics i entendre millor com podia funcionar una comunitat ibèrica abans de la romanització.
A l’interior del recinte s’hi han identificat cases relacionades amb una elit guerrera, una possible casa del cabdill, espais de culte domèstic, un pou d’aigua, forns per coure pa, torres-magatzem i carrers parcialment empedrats amb desguassos.
Calafell permet explicar una idea clara: els ibers cossetans no vivien en cabanes primitives sense ordre. Tenien urbanisme, jerarquia social, capacitat defensiva, espais productius i connexions comercials.
Darró: del poblat ibèric a la vil·la romana
Si Calafell ajuda a explicar el món ibèric abans del domini romà, Darró o Adarró, a Vilanova i la Geltrú, és ideal per explicar la transició.
El conjunt arqueològic de Darró s’estén pel final del passeig de Ribes Roges i pel turó de Sant Gervasi. La Diputació de Barcelona el presenta com el testimoni d’un poblat ibèric actiu entre els anys 550 i 50 aC, el més important conegut fins ara a la banda oriental de la Cossetània.
Després, aquell espai fou substituït per una vil·la romana vinculada al territori de la colònia Tarraco. La vil·la hauria estat fundada cap al 50 aC i hauria continuat funcionant fins als inicis del segle VI dC, ja en època visigòtica.
La part visitable de Darró correspon sobretot a un barri del poblat ibèric cossetà, ocupat entre el segle VI i el segle I aC, que s’estenia pel turó de Sant Gervasi i per part de la plana litoral.
Aquest cas és perfecte perquè mostra la romanització sense necessitat d’explicar-la com una substitució instantània. Primer hi ha un poblat ibèric. Després, una vil·la romana. El lloc continua sent útil, però canvia la forma de poder, la propietat, la producció i la connexió amb Tarraco.
Comerç mediterrani i poder local
Els cossetans no vivien tancats en un món aïllat. Calafell mostra l’arribada de productes mediterranis procedents de zones com Cartago, Eivissa, el sud peninsular, Grècia, Itàlia i el sud de França, que després es devien redistribuir cap a l’interior.
Aquesta dada és fonamental. El comerç no era només intercanvi d’objectes. Era també prestigi, diferenciació social i poder. Qui controlava l’arribada de productes exòtics controlava una part del relat social dins la comunitat.
Això explica per què trobem cases destacades, espais de cabdillatge i diferències internes. El món cossetà no era igualitari. Com en altres pobles ibèrics, hi havia elits locals capaces d’acumular riquesa, gestionar excedents i participar en xarxes comercials més àmplies.
Però tampoc cal caure en el tòpic contrari. Els grecs, fenicis, púnics o romans no “civilitzen” automàticament els ibers. El que fan és connectar amb societats que ja tenien estructures pròpies. Els productes mediterranis entren en un món que ja sap aprofitar-los.
Roma i el canvi d’escala
El gran trencament arriba amb la Segona Guerra Púnica. El 218 aC, els romans desembarquen a Empúries i entren en la guerra contra Cartago a Hispània. Tarraco esdevé molt aviat un punt d’operacions fonamental.
Les fonts antigues situen els moviments de Gneu Escipió en aquest marc. L’ICAC recull que, després del primer xoc a la zona de Kissa/Cissis, els romans consolidaren Tarraco com a quarter d’hivern i base d’operacions.
La mateixa recerca assenyala que, encara que les restes monumentals conegudes no ofereixen una prova indiscutible d’una primera ocupació romana durant la Segona Guerra Púnica, cal suposar una ciutat real sobre les restes de l’oppidum ibèric, perquè Escipió continuà retirant-s’hi fins i tot després de la conquesta de Carthago Nova.
Aquest és el canvi decisiu: el territori cossetà passa de formar part d’un món ibèric costaner a convertir-se en el cor d’un dispositiu romà. Tarraco no només domina el Camp de Tarragona. Acaba articulant un territori molt més ampli.
El final del món cossetà
El final dels cossetans no s’ha d’imaginar com una desaparició sobtada de la població. El que desapareix és el marc polític ibèric autònom.
Les comunitats locals continuen vivint, treballant i transformant el paisatge. Però ara ho fan dins un sistema romà: noves formes de propietat, noves jerarquies, noves vies, noves vil·les i una ciutat dominant que absorbeix el territori.
Darró ho resumeix molt bé. El poblat ibèric deixa pas a una vil·la romana vinculada a Tarraco. La costa no queda abandonada: queda reorganitzada. La romanització aquí és ràpida perquè el litoral ja estava connectat, era productiu i tenia una estructura territorial aprofitable.
La història dels cossetans és, per tant, la història d’una integració. No tenim grans noms personals. No tenim una epopeia de reis derrotats. Però tenim una transformació profunda: d’un territori ibèric actiu i connectat a una peça clau de la Tarraconense romana.
Conclusió
Els cossetans —o cessetans— són un poble menys conegut que altres ibers catalans, però el seu territori va ser decisiu. Sense entendre Calafell, Darró, Kesse/Tarraco i la xarxa entre costa i interior, no s’entén bé com Roma va arrelar tan ràpidament al nord-est peninsular.
La seva història no és la d’un poble sense veu. És la d’un territori que ja funcionava abans de Roma i que Roma va saber aprofitar, dominar i convertir en base de poder.
Aquí no acaba només un món ibèric. Aquí comença la Catalunya romana de la costa.
Si t’ha agradat aquest article, deixa un like i ajuda’ns a fer créixer la història del nostre país compartint-lo. Sovint parlem de romans, grecs o cartaginesos, però abans de tot això ja hi havia pobles ibers organitzats, amb ciutats, comerç, camps, muralles i identitat pròpia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada