Iñaki Gabilondo i els mites del nacionalisme espanyol sobre la colonització d’Amèrica
Iñaki Gabilondo i els mites del nacionalisme espanyol sobre la colonització d’Amèrica
El segon canal de RTVE ha estrenat un programa dedicat a narrar La gran aventura de la lengua española. A l’espai presentat pel prestigiós periodista Iñaki Gabilondo, va negar-se la imposició del castellà durant la colonització d’Amèrica i, fins i tot, va sostenir-se que els colonitzadors havien tractat de preservar les llengües originàries dels amerindis. EL TEMPS desmunta aquests missatges amb Antonio Espino, historiador i veu de referència de la qüestió, i analitza amb el sociòleg Vicent Flor les maniobres del nacionalisme espanyol per promoure discursos revisionistes.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
A la graella de La 2 de RTVE —una cadena, teòricament, destinada a promoure la ciència i la cultura—, fa unes setmanes que s’ha incorporat el programa La gran aventura de la lengua española. Aquesta producció centra el seu focus en el castellà i s’oblida de la resta de llengües de l’Estat espanyol. Ho fa perquè, segons expliquen a la seua pàgina web, «el fort auge de la llengua espanyola en el món pot ser distingit com un dels successos excel·lents en l'inici del segle XXI».
«Gràcies al ràpid creixement del nombre de persones que tenen l'espanyol com a llengua materna i d’aquelles que l'adquireixen com a segona o tercera llengua», sostenen, «ja no sols es fa forta dins del grup de les quatre llengües mundials [...], sinó que també es reafirma com una segona llengua de comunicació internacional i d'intercanvi, després de l'anglès». L’espai està presentat pel periodista Iñaki Gabilondo i la producció compta amb la col·laboració de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.
El programa va endinsar-se fa uns dies en la colonització castellana d’Amèrica Llatina i l’encapçalament ha provocat indignació, especialment entre la historiografia seriosa. «La conquesta espanyola, al contrari del que s’ha dit i s’ha acceptat tradicionalment, no va imposar als amerindis l’aprenentatge del castellà. Ni la seva utilització va ser obligatòria en cap dels virregnats, capitanies o audiències del nou món. Tampoc va proscriure la utilització de llengües indígenes», va afirmar Gabilondo en l’obertura d’aquest capítol.
El comunicador basc va anar-hi més enllà: «Es va dur a terme la tasca més important de salvació i conservació que s’hagi produït en tota la història de les colonitzacions». «És una constatació sorprenent, veritat?», reforça. I expressa de manera taxativa: «Però ja els diem que és inqüestionable». L’afirmació, però, contrasta amb l’opinió dels experts en la matèria. «Aquesta introducció està plena de mitges veritats, que potser són encara més perilloses», adverteix Antonio Espino, catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Enginyeria lingüística
En els primers anys de la colonització castellana i fins a mitjan segle XVI, «la voluntat de la monarquia hispànica era purament extractiva, d’explotació de les mines, les riqueses i les persones», indica aquest expert en la conquesta d’Amèrica i autor, entre altres, d’obres com ara La invasión de América. Una nueva lectura de la conquista hispana de Amèrica: una historia de violencia y destrucción (Arpa, 2022). Arran d’aquesta voluntat, els colonitzadors van procurar que els cacics locals, la denominada com a noblesa ameríndia, aprenguera castellà.
«Aquesta gent havia d'aprendre castellà perquè eren utilitzats pel sistema colonial com a contactes i traductors entre els colonitzadors i els aborígens. Per tant, aquestes persones sí que tenien la imposició de saber castellà», explica. En el cas de la resta de la població, no s’observava cap obligació. «D’entrada, només volien explotar-los, extraure les seves riqueses», subratlla.
Els colonitzadors, però, sí que van jugar en aquella primera fase a modificar el mapa lingüístic dels amerindis. «Atès que hi havia una gran quantitat de llengües, van pensar a reduir-les en només tres o quatre. La idea era establir una única llengua franca als diversos territoris», exposa. A la zona de Mèxic, es va imposar el nàhuatl; a l’àrea del Perú, es va establir el quítxua, i al territori que comprendria actualment Paraguai, Bolívia i el nord de l’Argentina, va fixar-se el guaraní.
«Aquesta decisió va imposar als indígenes unes llengües franques que podien no ser les seves», subratlla l’especialista en la colonització americana. «Es tractava d’una mena de doble imposició: no sols era que una part dels amerindis hagueren d’aprendre castellà, sinó que la majoria, quan es dirigien a l’administració, havien de fer-ho en una llengua ameríndia que no era la seva», assenyala. «Amb el temps, l’administració va fer esforços perquè s’aprengués el castellà», agrega.
L’aposta per aquestes llengües ameríndies en detriment d’unes altres no es pot interpretar com a cap exercici de conservació dels idiomes aborígens. «Aquestes llengües són fonètiques i, per tant, no necessiten una gramàtica per a la seva conservació. Els amerindis haurien preservat els seus idiomes si no hagueren estat sotmesos a un procés de colonització que va implicar morts i violència. Dir que els colonitzadors van intentar preservar aquestes llengües és una gran mentida», remarca.
Rep les novetats d'El Temps al teu correu:
«La mentida és ben grossa perquè l’Església, per exemple, va cremar molts dels materials elaborats pels aborígens, com ara els seus registres pictogràfics», incorpora. I contextualitza: «L’elaboració de gramàtiques de nàhuatl, quítxua o guaraní es va fer per formar el clergat i aconseguir una evangelització més eficient. La població trigaria a adquirir un coneixement fluid del castellà i, per tant, no es podien esperar en la seva tasca d’evangelització». «No hi havia cap intenció de preservar cap llengua, no hi ha cap voluntat de conservar-les perquè ho consideraren una riquesa cultural. Ho feren per comunicar-se millor amb els aborígens i evangelitzar més ràpidament», accentua.
La colonització entraria en una segona fase a partir de les últimes dècades del segle XVIII, més concretament l’any 1770. En aquell moment, el monarca borbònic Carles III aprovaria una cèdula per imposar el castellà com a element d’unificació i control del conjunt dels territoris de l’imperi. El poder castellà, de fet, ja feia temps que havia empentat cap a l’homogeneïtzació i la imposició idiomàtica, com va consagrar-se després de la Guerra de Successió als territoris catalanoparlants de l’antiga Corona d’Aragó.
El revisionisme del nacionalisme espanyol
La introducció de Gabilondo entronca amb l’ofensiva que el nacionalisme espanyol ha emprès en els darrers temps per vendre una revisió de la colonització americana. «Malgrat que la historiografia seriosa ha acreditat la violència física i simbòlica de la colonització, el nacionalisme espanyol ho nega. De fet, ha promogut alguns pseudohistoriadors que parlaven d’una llegenda negra i qüestionaven la violència exercida contra els colonitzats. S’ha tractat la història al servei de la nació espanyola i no de la veritat», alerta el sociòleg Vicent Flor, especialitzat en el nacionalisme espanyol.
«Aquest discurs ha coincidit amb una dreta i una ultradreta espanyola més desinhibida. És molt manipulador vendre que el colonialisme espanyol ha estat una excepció. El colonialisme sempre s'ha construït amb violència, perquè els colonitzats normalment no accepten el domini sense resistència», recorda. «Ara bé, el més decebedor és com la televisió pública s’hi ha prestat al joc», es plany. L’historiador Antonio Espino coincideix: «El problema és que aquest programa està presentat per un periodista amb molt de prestigi. Li han colat una mentida a la població».
L’expert en la colonització d’Amèrica es plany pel revifar d’aquests discursos, «quan la irrupció de figures com ara Elvira Roca Barea, de la qual s’havia demostrat les seves males formes de treballar, s’havia apagat». Tanmateix, avisa de la promoció d’assagistes provinents d’Amèrica Llatina, com ara Juan Miguel Zunzunegui o Marcelo Gullo, amb discursos semblants. «Són autors que estan molt ben tractats per determinades editorials», retrau.
«La divulgació d’aquestes idees allunyades del consens historiogràfic és una constant al nacionalisme espanyol. Aquest corrent no vol ni sentir parlar dels camps de concentració de la guerra de Cuba, ni tampoc de com es va gasejar la població en la colonització del Marroc», introdueix Flor. «Des de la pèrdua de Cuba i de Filipines», consolida Espino, «hi ha un intent per vendre que les coses no es van fer tan malament». «A partir d’aleshores, ja parlen de la teoria de la llegenda negra, especialment amb els textos de l’escriptor Julián Juderías», afegeix.
El revisionisme i la propaganda envers la colonització connecta amb les idees de diferents autors hispanoamericans, que tracen un lligam entre els orígens de les seues nacions i els colonitzadors. «Aquests pensadors defensen que el naixement de les seves pàtries, independitzades d’Espanya, està en els conqueridors blancs. Rebutgen uns orígens formats per gent mestissa, i encara menys per indis o per esclaus descendents d’Àfrica», il·lustra.
«Són idees molt simples. No és intel·lectualment sòlid pensar que l’imperialisme castellà és molt diferents de la resta d’imperialismes europeus», insisteix l’historiador, qui recorda com aquests autors «mai expliquen la qüestió de l’explotació, la mort de milions de persones o la crueltat dels colonitzadors». «El problema, insisteixo, és que aquests autors disposen de molta presència als mitjans de comunicació. En canvi, no ocorre el mateix amb els acadèmics especialitzats en aquestes temàtiques després d’anys i anys d’estudi», critica. El programa de Gabilondo és el darrer exemple.
TVE, al punt de mira
L’emissió d’aquest espai i la promoció d’interpretacions allunyades del rigor historiogràfic ha provocat una reacció a les files de Més per Mallorca. Vicenç Vidal, parlamentari estatal dels mallorquinistes, ha demanat explicacions al Govern espanyol i ha censurat «les tergiversacions anticientífiques i extremadament esbiaixades» del programa. «Promou un ultranacionalisme espanyol contrari a la diversitat sociolingüística», ha retret.
Les afirmacions que apareixen al programa són ofensives cap als parlants del català, el gallec, el basc, l’asturià, l’aragonès, l’occità d’Aran i per a qualsevol persona sensibilitzada amb el plurilingüisme, però també per als ciutadans d’Amèrica Llatina que van patir el colonialisme espanyol», denuncia. «Es corregirà el contingut del programa? Tenen pensat eliminar-lo de la seva programació?», ha demanat a l’executiu estatal i a RTVE sobre un espai produït per Tarabilla 97
https://www.eltemps.cat/article/67509/inaki-gabilondo-i-els-mites-del-nacionalisme-espanyol-sobre-la-colonitzacio-damerica?&utm_source=x&utm_medium=social-media&utm_campaign=addtoany&fbclid=IwY2xjawSso-ZleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEemyCgRUSaiimd5aBX3fSgwxHfCNhtVogpjs0XjXjvwXKFNvVDROt--XTzi4M_aem_oSnpht6dj-9Vfw1BGOqMJw
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada