L’arxiu més gran del Primer d’Octubre: 54.000 fotografies i vídeos preservats per a la posteritat,udiovisual més important del referèndum d’independència

 

L’arxiu més gran del Primer d’Octubre: 54.000 fotografies i vídeos preservats per a la posteritat

• La fundació de Junts signa un acord amb l’Arxiu Municipal de Girona perquè custodiï imatges recollides per un grup sorgit de la societat civil

L'auto-organització d'un col·legi electoral l'1 d'octubre del 2017 (fotografia: Albert Salamé)

Text

Odei A.-Etxearte

---

25.06.2026 - 12:00

|

Actualització: 25.06.2026 - 15:31

00:00

00:00

L’han anomenat Arxiu 1 d’Octubre i és l’arxiu fotogràfic i audiovisual més important del referèndum d’independència. Es tracta de 54.000 imatges de l’1, 2 i 3 d’octubre de 2017 i el preservarà l’Arxiu Municipal de Girona. És l’acord a què arribat amb aquest arxiu la fundació vinculada a Junts, Fundem la República, que ha estat l’última marmessora de l’arxiu i qui n’ha finançat el manteniment i l’exposició pública que se’n farà. Aquest fons ha volgut documentar el Primer d’Octubre a tots els municipis i col·legis electorals. Disposa de fotografies i vídeos de la gran majoria de pobles i ciutats, però en falten una seixantena, segons que explica a VilaWeb el director executiu de Fundem la República, Daniel Planàs. Per completar-lo, demanaran la col·laboració ciutadana, perquè el fons es podrà consultar d’aquí a uns quants mesos en un mapa amb les imatges geolocalitzades i recolliran nous materials de voluntaris que hi vulguin col·laborar. La fundació està convençuda que el referèndum va ser un dels fets més transcendents de la història contemporània de Catalunya i ha estat l’última dipositària d’una iniciativa que, de fet, va partir d’un grup de ciutadans.

Carmina Altesa i Amils, Albert Balagueró i Bosch, Jim Kennedy i més persones van fer un esforç per documentar el Primer d’Octubre. Els dies previs ja eren conscients que caldria garantir-ne una cobertura exhaustiva: per comarques, municipis i col·legis electorals, segons que explica a VilaWeb l’ex-conseller i diputat de Junts Lluís Puig. Fa uns sis anys, quan l’empresa es va fer massa gran, el grup es va posar en contacte amb Puig. Li’n volien lliurar una còpia per garantir-ne la preservació. Fou llavors quan Puig va assumir aquesta tasca dins el Consell per la República. “Hi faltaven uns dos-cents municipis de Catalunya i amb voluntaris del grup de cultura del Consell per la República vam fer recerca per arribar a les comarques i els municipis que faltaven”, diu. El fons el formen fotografies i vídeos trets sobretot de xarxes socials, de persones conegudes pel grup i de mitjans de comunicació, i es nodreix progressivament d’aportacions de més persones voluntàries.

“La gran majoria són fotografies de la festa de la democràcia. Hi ha fotos emotives, per exemple d’avis molt grans amb els néts, fotos de les llargues cues i de les festes populars, però també hi ha les càrregues policíaques. Enteníem que havia d’entrar a la xarxa d’arxius públics de Catalunya”, diu Puig, que explica que “cap fotoperiodista va poder cobrir tot això” per la gran dispersió de focus d’interès. Amb la crisi del Consell per la República, Puig va recórrer finalment a Fundem la República perquè gestionés el llegat fotogràfic. La fundació se’n va encarregar i va determinar finalment que l’Arxiu Municipal de Girona era el que oferia més garanties per a la preservació i l’estudi del fons.

Fundem la República, a més, ha finançat la web on es podrà consultar l’arxiu a partir del mapa geolocalitzat. L’eina, tanmateix, no estarà vinculada a la fundació ni quant al disseny ni quant a l’espai web que l’hostatjarà, perquè volen que tingui un desenvolupament i una vida propis. Per garantir que no es vulneren drets, es difuminaran identitats, explica Planàs. A l’arxiu gironí, en canvi, les imatges estaran a disposició dels estudiosos o dels curiosos sense restriccions imprescindibles per raons legals en l’exposició pública.

La recerca per completar el fons es va allargar fins l’any passat i preveuen que continuï a partir d’ara amb noves aportacions ciutadanes. Puig destaca la importància que la societat civil, de manera autoorganitzada, hagi estat capaç de produir un arxiu documental d’aquesta dimensió. Avui al matí, Fundem la República i l’Ajuntament de Girona han signat un acord de col·laboració per garantir la preservació i l’estudi del fons. L’acte s’ha fet a la Casa Macià, a Prats de Molló, i hi han participat Puig mateix; Titon Laïlla, patrona i portaveu de la fundació; Lluc Salellas, batlle de Girona, i Gemma Geis, vice-batllessa de Girona.

https://www.vilaweb.cat/noticies/larxiu-mes-gran-de-l1-o-54-000-fotografies-i-videos-preservats-per-a-la-posteritat/