Carles Puigdemont:L'excusa dels irresponsables,Una colla d’irresponsables governen Catalunya i l’Estat espanyol, moguts per un únic interès: salvar el Partit Socialista

 

Carles Puigdemont

4853 suscriptores

L'excusa dels irresponsables

Carles Puigdemont i Casamajó

130è President de la Generalitat de Catalunya

4 de octubre de 2026

Una colla d’irresponsables governen Catalunya i l’Estat espanyol, moguts per un únic interès: salvar el Partit Socialista. Ni els importa Palestina, ni els importen els immigrants, ni els importa Ceuta, ni els importa l’habitatge, malgrat que en tots aquests fronts es mostren vehements i afectats. Els importa el poder del partit, res més. Si pel partit cal incendiar els carrers, s’incendien.

Si cal utilitzar l’angoixa de milions de persones que busquen habitatge digne i assequible i no el troben –després de quasi vuit anys de governs del PSOE, després de més de quatre dècades de governs d’esquerres a Barcelona--, ho fan de manera obscena; saben perfectament que les mesures que proposen són nocives a la pràctica però prefereixen la seva utilitat en les xarxes socials, al carrer, als mitjans on el seu relat és hegemònic. Ho saben tant, que els seus alts càrrecs t'ho confessen en privat.

Ni a socialistes (i socis) ni a PP (i socis) els preocupa més del compte l’habitatge; els preocupen els vots que van associats al debat, el relat, la reducció primària d’un problema complex que necessita mesures serioses i eficaces, sovint poc rendibles en termes de propaganda política. I és des d’aquesta preocupació electoral que han preparant les respectives estratègies per al dia d’avui. El que portaven dies dissenyant s’ha revelat avui amb tota la seva opulència i excés retòrics, amb l'acompanyament de la coreografia dels socis habituals.

Lamentablement, tot això de divendres no anava principalment d’habitatge. Anava del que va sempre Espanya: de la dialèctica PP-PSOE. Per això el bloc PP-VOX surt content de la derrota de Sánchez. Per això el PSOE també. Ja tenia dissenyada molt abans del debat la campanya electoral comptant –i buscant-- la derrota al Congrés, amb cartells, eslògans i vídeos. El que no sé és si els seus socis n'estaven al cas.

Per al PSOE, una victòria hauria estat propaganda relativament útil en campanya per fer veure que ells són els garants de drets socials, però una derrota ho és molt més: d’haver-se aprovat els decrets, el problema de l’habitatge continuaria intacte i agreujat, de manera que no en podrien monetitzar els imperceptibles beneficis i fins i tot algú els ho podria retreure; en canvi, en no aprovar-se poden atribuir a la maldat de l’oposició, i en especial i de manera obsessiva a Junts per Catalunya, tots els problemes d’habitatge que tenen els ciutadans. I fer oblidar que són ells els que porten dècades sent responsables de les polítiques demogràfiques i d’habitatge a l’Estat i als principals municipis metropolitans, que són les que han portat a la greu crisi en què ens trobem avui.

Cinisme i irresponsabilitat

Els politòlegs socialistes d’estar per casa i altres lacais del seu relat, que aquests dies surten de sota les pedres, en dirien win-win però al món real se’n diu cinisme i irresponsabilitat. Una greu irresponsabilitat pròpia del qui governa sense principis, sense tenir com a prioritat la recerca del bé comú, del progrés personal i col·lectiu que generi la prosperitat que en permeti la seva redistribució; una irresponsabilitat que erosiona greument la democràcia i el sistema parlamentari, els beneficiats de la qual cosa no són altres que els populismes postdemòcrates que creixen a dreta i esquerra de la democràcia liberal. És clar que això els importa ben poc.

Govern espanyol i oposició espanyola trobaran motius per treure pit. Uns es faran les víctimes de «la dreta» inhumana i insensible al dolor i patiment de la gent, i agafaran una bandera que agitaran entusiasmats perquè els qui han votat que no apareguin a ulls de la ciutadania com un tot d'éssers malvats obeint els mateixos interessos obscurs i espuris, gent tan canalla que és indiferent a l'angoixa de qui s'exposa a ser desnonat de casa seva. El relat està servit. Els altres ja descompten els dies que falta per instal·lar-se a la Moncloa i posen el xampany en fresc, començant a repartir càrrecs. Colla de ximples.

I mentrestant, amb decrets o sense, els ciutadans que busquen habitatge en condicions continuaran tenint els mateixos problemes. El més trist és que tota aquesta colla de cínics ho saben perfectament. Prefereixen convertir els set diputats de Junts per Catalunya en la diana de totes les amenaces (tot molt democràtic i progressista, és clar), de tots els insults, de totes les difamacions. He llegit coses tan salvatges i delirants que fa vergonya haver-les de reproduir, però que caldrà guardar bé a la memòria. És imprescindible evitar caure en el fang on ens vol arrossegar el sistema polític espanyol, on tristament es rebolquen ara ja sense complexos les esquerres catalanes.

L'escarni i la mentida

El director de l’espectacle, el president Sánchez, hi ha volgut posar el seu segell personal en absentar-se teatralment de l’hemicicle quan parlava la nostra portaveu, Miriam Nogueras. Suposo que això deu formar part del seu manual de resistència, del seu exemple del que és el respecte a les opinions dels altres. Prefereix que els seus diputats atiïn els atacs a les nostres seus. D’altres han forçat la votació nominal per poder disposar del material de campanya electoral amb el qual fer escarni i assetjament als diputats que han votat en contra dels decrets. Algú que es presenta com a investigador universitari al País Basc transcriu a Twitter els noms dels diputats de Junts que voten que no però no n’escriu de cap altre grup. Deu ser que la condició de català et fa mereixedor d’assenyalament però la d’espanyol, no. N'hi ha que s'han dedicat a publicar la declaració de béns dels nostres diputats, on lògicament consten els seus immobles i el rendiment que n'obtenen, com si pel fet de ser catalans això sigui un crim: no ho han fet de cap altre diputat més. I no cal dir els qui desitgen, una vegada més, el nostre ostracisme polític (no el d’Espanya, no el de PP i VOX: el de Junts).

Finalment, com no podia ser d'altra manera, alguns s'han permès tota mena de comentaris masclistes que, com que estan formulats des de l'esquerra dogmàtica i la destinatària és la portaveu de Junts, seran aplaudits per gent que no toleraria ni mitja broma --i farien bé-- sobre el pentinat, el posat o la vestimenta de Yolanda Díaz o Irene Montero.

Els importen gaire les anàlisis dels experts independents sobre els decrets que posaven a votació? Els importen gaire les mesures que proposem des de Junts per Catalunya? No, gens. Com si no existissin perquè, com he dit, això no va d’habitatge.

De manera que avui hem vist una de les més obscenes operacions de propaganda política pagada amb diners públics, al servei d’una campanya electoral que serà més aviat o més tard, però serà. Va d’això. I va de Catalunya i Espanya, perquè en l'ànima dels dos decrets hi ha una indissimulada voluntat de carregar-se un model social que els catalans han bastit durant generacions. Sí, sempre va de Catalunya i Espanya, per si algú s'havia despistat buscant califats inexistents.

El posicionament i propostes de Junts

La prova és que tot el que explicaré a continuació no els mereixerà la més mínima atenció, malgrat que és la proposta que va formular i continua formulant Junts per Catalunya. Ho dic per a tots aquells que es passaran la propera campanya electoral, quan toqui, dient que estem a favor dels desnonaments. Dedicat a tots aquells que diuen que Junts no fa propostes o que no explica les raons del seu vot. Aquí en teniu un resum (ep, el Govern del PSOE fa molt de temps que les té: pregunteu-los a ells per quina raó no les han volgut estimar):

1. Fons voltor

1. Amb els decrets no es podran aturar els desnonaments dels pisos dels fons voltor.
2. No prohibeix la compra especulativa de fons voltors. Tampoc defineix clarament quins habitatges queden afectats. Es limita a establir unes circumstàncies difícils d’acreditar a la pràctica i que poden generar problemes d’interpretació als jutjats.
3. I encara més greu: no diu què passa si, malgrat la prohibició, la venda es fa igualment. Queda anul·lada la venda? Hi ha una sanció? Què passa si ja hi ha un tercer comprador? Això genera una enorme inseguretat jurídica: es prohibeix una operació, però no s’estableixen clarament les conseqüències d’incomplir la prohibició.

2. Fiscalitat

1. No està inclosa la deducció del 15% per adquisició d'habitatge habitual (hipoteca)
2. No està inclosa la deducció 15% comptes d'estalvi per adquisició habitatge habitual
3. Deducció per lloguer: l’han inclòs al 10%, hauria d’estar al 15%
4. No han inclòs l’IVA al 5% per la compra d'habitatge habitual

3. Protecció a les persones vulnerables

1. No està ben recollida la redacció de la figura de l’enervació extraordinària, que tenia per objectiu protegir el llogater vulnerable sense deixar desprotegit el petit propietari. Tal i com està no garanteix que el petit propietari cobri els impagaments que li deuen. No n’hi ha prou amb dir que se’l protegirà. Cal garantir que cobrarà. Nosaltres oferim una solució d’enervació dels desnonament en tots els casos (excepte si qui desnona es un fons voltor) per protegir el vulnerable i no perjudicar el propietari: és la figura de l'enervació excepcional per l'administració.
2. El propietari ho cobrarà tot, el contracte segueix i, per tant, el llogater continua a l’habitatge amb el contracte vigent. A càrrec de les arques de l'estat, no de les CCAA. Inicialment, el Govern accepta l’enervació... però afegeixen que l’administració pot no utilitzar-la. Resultat: no s’assegura el pagament del deute al propietari, però el desnonament queda suspès igualment. Una trampa típica dels despatxos de la Moncloa per fer veure que et donen una cosa (concert econòmic, traspàs de rodalies...) però a la pràctica tot queda igual que abans.
3. No inclou la mesura que proposàvem, en què un propietari, quan el seu banc ven la seva hipoteca a un altre banc per un preu més baix, pugui tenir dret a comprar-la per aquell mateix preu. Introdueix una fórmula amb més condicions i menys protecció, que farà que la majoria de famílies no tindran dret a acollir-s’hi.

4. Caldria eliminar o modificar

1. Els 34 articles que han inclòs de regulació de lloguer de temporada i d'habitacions que volen incloure a la LAU i que ha de seguir el procés parlamentari, perquè ja està endegat, i perquè tots els partits puguem esmenar (no poden modificar 34 articles d’una llei tant important a cop de RD sense opció a esmenar!). A Catalunya ja s'ha regulat el lloguer de temporada i habitacions. Generaria molta inseguretat jurídica.
2. El punt que dona per bones les ocupacions (perquè suspenen tots els desnonaments sigui quina sigui la causa).
3. La definició de “lloguer assequible”: és competència de Catalunya.
4. A Catalunya, els habitatges buits tenen un impost propi. Els reial decrets apliquen una nova possibilitat d’augmentar l’IBI als habitatges buits. No està ben casat amb la normativa catalana. En lloc d’encaixar-se amb el sistema que ja tenim a Catalunya, se superposen impostos. I ja sabem quin serà el resultat: una doble imposició.

---

Sóc conscient que està en marxa una altra campanya molt dura de desgast en contra de Junts per Catalunya. Com en anteriors ocasions, les nostres decisions les prenem de manera raonada, per criteris propis i les podem argumentar a tothom que tingui voluntat d'escoltar-les. La pressió i el xantatge que ens han fet aquestes darreres hores no ens agrada, com us podeu imaginar, però no ens intimida.

Si hem de patir un desgast, que sigui perquè hem estat coherents, perquè hem estat ferms i perquè hem estat honestos, no pas perquè haguem cedit a la comoditat que busquen els qui van rere el Rei despullat lloant les excel·lències del seu vestit imaginari.

 https://www.linkedin.com/pulse/lexcusa-dels-irresponsables-carles-puigdemont-i-casamaj%C3%B3-4grfe/