el jutge Garzón estava al cas de les tortures als independentistes el 92
el jutge Garzón estava al cas de les tortures als independentistes el 92
Uns documents inèdits publicats a la Directa i al llibre 'Et presento el jutge Garzón' ho demostren
Els documents contenen les declaracions dels detinguts on denuncien les tortures patides i expliquen el tracte cruel a què van ser sotmesos durant el període d'incomunicació que empara la llei antiterrorista.
En una d'aquestes declaracions s'hi diu: '[…] li van col·locar una vena als ulls i una bossa de plàstic, que van pressionar per la part del darrere del coll, fins que va sentir símptomes d'asfíxia. Després li van donar cops al coll, tipus karate, i cops de puny als testicles i en general a tot el cos. Amb una guia de telèfons li van donar cops al cap. Quan tenia la bossa al cap, el van empènyer contra la paret i es va donar un cop a l'ull esquerre. Afegeix que quan va arribar a Madrid, el van mantenir dempeus durant 18-20 hores, tenint dolors en totes dues cames'. I tot seguit, la signatura del detingut i del jutge Baltasar Garzón, conforme ha llegit la declaració.
'Són les declaracions a què hem tingut accés en l'elaboració del llibre i en què es prova com efectivament alguns dels detinguts el 1992 van denunciar tortures al jutge. N'hi va haver que van presentar una denúncia més tard, mentre que uns altres no van gosar denunciar tortures al jutge pel terror que els causaven les amenaces de la guàrdia civil de tornar a ser torturats', escriu la periodista, que presenta avui el llibre –el primer de la col·lecció del Grup de Periodistes Ramon Barnils i Edicions Saldonar– en un acte al Col·legi de Periodistes, amb Jaume Asens, David Bassa, Francesc Gil Lluch i Santiago Vidal.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4106060/20130417/garzon-estava-cas-tortures-independentistes-92.html
Vint anys de la 'Garzonada': una ràtzia per blindar la pau olímpica
Garzón va ordenar la detenció d'una seixantena d'independentistes que després van ser torturats per la Guàrdia Civil.
Els arrestos van accelerar la fi de Terra Lliure, que arribaria el 1995
Barcelona | Actualitzada el 30/06/2012 01:33
Àngel Colom, amb alguns dels detinguts
La policia espanyola tenia por, el 1992, que Terra Lliure aprofités els Jocs Olímpics per internacionalitzar la causa independentista i cometés algun atemptat. Per evitar-ho, el jutge Baltasar Garzón va ordenar la detenció d'una seixantena d'independentistes, la majoria dels quals no tenien cap vinculació amb l'organització armada, com després va dictaminar la justícia.La polèmica es va incrementar quan va transcendir que alguns dels detinguts havien estat torturats a les dependències de la Guàrdia Civil a Madrid. Vint anys després, el cas encara és present en la memòria dels sobiranistes.
Ramon Piqué i Marcel Dalmau
10.02.2012
Ramon Piqué i Marcel Dalmau: 'Garzón tasta ara la seva medecina'
Vam conèixer el jutge Garzón el juliol del 1992, just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Érem una trentena de persones vinculades a organitzacions independentistes. Ens van portar davant seu després d'haver passat cinc dies incomunicats a la Direcció General de la Guàrdia Civil, on vam ser objecte de múltiples tortures i maltractaments. Malgrat les lesions visibles que molts de nosaltres teníem i la nostra denúncia durant la declaració, aquest jutge no es va immutar i va continuar instruint com si allò no tingués res a veure amb ell.
Van haver de passar dotze anys perquè el Tribunal Internacional d'Estrasburg condemnés l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura, malgrat que hi havia prou indicis per a fer-ho. El primer jutge que va desestimar les denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va prevaricar quan va instruir causes amb declaracions obtingudes sota tortura.
Paradoxalment, ara el jutge tasta una mica la seva medecina --i no és pas cap frase feta. El jutge Garzón va ser magistrat d'un tribunal especial, hereu del franquisme, i encara no ha estat jutjat per la seva responsabilitat en el centenar llarg de denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva durant la seva carrera en aquell tribunal hereu del TOP. Des de l’Audiència Nacional aplicava lleis especials denunciades per totes les organitzacions de defensa dels drets humans, com ara les lleis d’incomunicació policíaca, que facilita la pràctica de la tortura.
D’una altra banda, no podem deixar d'esmentar la causa de fons que expliquen la persistència del franquisme en els tribunals i en les lleis --com ara la constitució del 78-- que fan possible aquesta contradicció en l’actual sistema judicial: el pacte polític de 'la transició' amb el franquisme, pacte, subratllem-ho, que, lluny d'haver estat revisat durant aquests decennis en una direcció democratitzadora, tendeix a posicions antidemocràtiques en aspectes essencials.
L’assumpció d’algunes posicions franquistes per algunes forces dites democràtiques, com ara la impunitat de la repressió franquista i la prohibició del dret democràtic d’autodeterminació de catalans i bascos, solament ha causat sofriment i frustració en molts sectors de la població.
Nosaltres donem ple suport als familiars que demanen que els repressors franquistes siguin jutjats, però no podem fer abstracció de la repressió que sofrim avui com a ciutadans i com a poble. Garzón ara és víctima de la maquinària jurídica de la qual formava part, però en molts aspectes continua adherit a aquella maquinària judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment reforçada pel PSOE i el PP.
Ramon Piqué Marcel Dalmau Associació Memòria Contra la Tortura (www.proutortura.net)
http://www.vilaweb.cat/mailobert/3982578/ramon-pique-marcel-dalmau-garzon-tasta-medecina.html
Van haver de passar dotze anys perquè el Tribunal Internacional d'Estrasburg condemnés l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura, malgrat que hi havia prou indicis per a fer-ho. El primer jutge que va desestimar les denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va prevaricar quan va instruir causes amb declaracions obtingudes sota tortura.
Paradoxalment, ara el jutge tasta una mica la seva medecina --i no és pas cap frase feta. El jutge Garzón va ser magistrat d'un tribunal especial, hereu del franquisme, i encara no ha estat jutjat per la seva responsabilitat en el centenar llarg de denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva durant la seva carrera en aquell tribunal hereu del TOP. Des de l’Audiència Nacional aplicava lleis especials denunciades per totes les organitzacions de defensa dels drets humans, com ara les lleis d’incomunicació policíaca, que facilita la pràctica de la tortura.
D’una altra banda, no podem deixar d'esmentar la causa de fons que expliquen la persistència del franquisme en els tribunals i en les lleis --com ara la constitució del 78-- que fan possible aquesta contradicció en l’actual sistema judicial: el pacte polític de 'la transició' amb el franquisme, pacte, subratllem-ho, que, lluny d'haver estat revisat durant aquests decennis en una direcció democratitzadora, tendeix a posicions antidemocràtiques en aspectes essencials.
L’assumpció d’algunes posicions franquistes per algunes forces dites democràtiques, com ara la impunitat de la repressió franquista i la prohibició del dret democràtic d’autodeterminació de catalans i bascos, solament ha causat sofriment i frustració en molts sectors de la població.
Nosaltres donem ple suport als familiars que demanen que els repressors franquistes siguin jutjats, però no podem fer abstracció de la repressió que sofrim avui com a ciutadans i com a poble. Garzón ara és víctima de la maquinària jurídica de la qual formava part, però en molts aspectes continua adherit a aquella maquinària judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment reforçada pel PSOE i el PP.
Ramon Piqué Marcel Dalmau Associació Memòria Contra la Tortura (www.proutortura.net)
http://www.vilaweb.cat/mailobert/3982578/ramon-pique-marcel-dalmau-garzon-tasta-medecina.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada