Els templers
Els templers
Us adjunto l'article publicat a l'Associació de Premsa Gratuïta el desembre del 2009 sobre la gènesi i l'evolució d'aquest orde militar i religiós. El 2 de desembre de 1307, amb l’edicte del rei Jaume II, es va iniciar la persecució dels templers. L’acció s’emmarcava en la persecució general de l’orde per disposició del rei de França Felip IV, el Bell, a causa del poder econòmic especialment rellevant que la germandat havia anat adquirint. L’Orde del Temple havia nascut a Jerusalem poc després de l’èxit de la primera croada. En principi, es tractava de cavallers que es dedicaven a escortar aquells que pelegrinaven a Terra Santa i a protegir el Sant Sepulcre. Sota l’apadrinament de l’abat Bernat de Claravall van redactar la regla del nou orde i van ser reconeguts pel papa Innocenci II. A partir d’aquest moment, el nombre de cavallers va créixer significativament i van construir fortaleses en diversos indrets del món cristià. Alhora que van concentrar molt de poder econòmic (així, per exemple, entre altres innovacions financeres, van inventar una mena de txec de viatge). La presència cristiana a Terra Santa va anar disminuint amb les diverses derrotes militars contra els musulmans, com ara la batalla de Hattin (1187) o la batalla de Sant Joan d’Acre (1291). A mesura que minvava el seu poder militar a Terra Santa i s’incrementava el seu poder econòmic a Europa, feien cada vegada menys por i despertaven més cobdícia. Fins que el rei de França, a causa de l’enorme deute adquirit amb l’orde, va decidir eliminar-lo i estalviar-se’n la devolució. Així, el 13 d’octubre de 1307, Felip IV va decretar l’arrest simultani de tots els templers del seu regne i, en especial, del seu gran mestre Jacques de Molay. Sotmesos a turment, van confessar un seguit de delictes (com ara la sodomia, escopir sobre la creu, renegar de Crist...) i molts van ser condemnats i executats. En aquest context i fruit de la pressió papal, la Corona d’Aragó també va suprimir l’orde però no els va perseguir pas de forma tan acarnissada. Malgrat que les seves fortaleses van ser assetjades –en concret, la darrera plaça resistent va ser el castell de Miravet– i que alguns d’ells van morir en combat, el cert és que, finalment, es va arribar a una mena d’acord. L’orde va desaparèixer, les seves propietats van ser repartides entre els altres ordes militars, però Jaume II els va concedir pensions vitalícies, la llibertat i l’oportunitat de retornar als respectius llocs d’origen. I, probablement, aquest acord es va poder dur a terme perquè el rei reconeixia els serveis de l’orde al país, i perquè possiblement sabia que les acusacions eren clarament exagerades.http://in.directe.cat/oriol-junqueras/blog/3028/els-templers
ELS TEMPLERS A MONTSEGUR
La fortalesa de Montsegur, un dels darrers llocs on van resistir els càtars i nobles que els protegien, va caure en mans dels croats comandats pel senescal de Carcassona, Hug d'Arcís, el maig de 1243.
S'ha documentat que abans de la caiguda templers de la regió van ajudar als assejats, establint corredors per aquests rebien ajut i avituallament.
Alguns templers van participar activament contra a croada i al costat de Raimon VII de Tolosa, és el cas del templer provençal , diplomàtic, trobador i després vescompte Gui de Cavalhon (1200-1229).
El nexe d'unió entre càtars i nobles occitans que els protegien (i que fins i tot s'havien convertit a aquesta religió en alguns casos) i l'Orde del Temple s'escriu així a partir de les relacions comunes amb la corona catalana.
Fixem-nos fins a on arribaven aquestes relacions que el mateix futur Jaume I va ser posat , després de la mort del rei Pere a la batalla de Muret, sota la custòdia dels templers del castell de Monzó , qui s'encarregarien de la seva educació fins al moment que fos coronat rei català.
Com ja hem explicat , abans de la caiguda de Montsegur quatre perfectes càtars van aconseguir escapar amb unes relíquies o un tresor molt important.
A mans de quin custodi aniria a parar aquest tresor?. Sens dubte a mans dels únics que en aquell moment estarien en condicions de protegir-lo i fer-se'n càrrec: l'Orde del Temple.
MIRAVET
http://www.google.es/imgres?q=Els+templers&um=1&hl=es&sa=N&tbo=d&biw=1366&bih=673&tbm=isch&tbnid=VKZKVnyWqETLIM:&imgrefurl=http://www.ebreguia.com/miravet/catala/visitaguiada.htm&docid=E-GhxdDrgJnjVM&imgurl=http://www.ebreguia.com/miravet/imagenes/varias/guia_castell2_G.jpg&w=800&h=384&ei=8uv-UIDIGc6ShgfVqoEw&zoom=1&iact=hc&vpx=999&vpy=358&dur=4116&hovh=155&hovw=324&tx=164&ty=85&sig=114000334688708717518&page=1&tbnh=141&tbnw=294&start=0&ndsp=34&ved=1t:429,r:26,s:0,i:166
Els secrets dels templers a les Terres de l’Ebre
La ficció els ha pintat com els custodis del secret més ben guardat de la religió, i les novel·les més exitoses i les llegendes han alimentat un mite que no se sap quant té de realitat. El cert és que els templers van existir, d'això no n'hi ha dubte, i que també van deixar la seva empremta a les Terres de l'Ebre, una marca que avui dia es pot veure gravada en molts indrets del sud de Catalunya. Mirant el poble de Miravet, a la Ribera d'Ebre, és impossible no alçar la vista cap amunt. La presencia una fortalesa medieval al cim d'un turó d'uns 100 metres d'alt que domina la població fa desviar els ulls obligatòriament. És el castell de Miravet. L'any 1153 el castell va ser donat a l'orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de la Rovira. A partir d'aquí els templers, aquests cavallers dels que tant se'n parla darrerament, es van convertir amb els senyors de la zona. Els templers van ampliar el castell musulmà existent per convertir-lo en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central. Aquí comença la llegenda, o la realitat? Avui dia es pot apreciar l'obra dels templers en aquesta construcció. I no només això, ja que actualment es pot fer una "ruta del Temple" pels territoris fronterers dels antics regnes cristians i musulmans de les conques del Cinca i del Segre i la major part de l'últim tram de la conca de l'Ebre. Castells, torres, cases de camp, esglésies, conjunts urbans construïts en els seus dominis, estan presents al llarg de tota la ruta. Les poblacions d'Horta de Sant Joan, Gandesa, Batea, Caseres, Arnes, El Pinell de Brai, Villalba dels Arcs o Corbera d'Ebre, conserven també l'essència dels templers a través de restes arquitectòniques o escultòriques. Existeixen petjades dels templers també en altres indrets de les comarques de Tarragona, més al nord, com Barberà de la Conca o Siurana. "Es van interessar per aquesta zona per la fertilitat de les seves terres, el seu clima i la diversitat cultural de la seva gent", segons explica Jesús Ávila, autor del llibre Templers a les Terres de l'Ebre (Cossetània Edicions) que es publica aquest mes de novembre.El Sant Grial Ávila afirma que fins i tot el Sant Grial podria haver estat a les Terres de l'Ebre coincidint amb l'estada dels templers. "A Miravet es va guardar el Sant Grial, també va estar custodiat a San Juan de la Peña (Huesca), abans de ser portat a València que disposava de la major comanda templera de la península ibèrica". Tot i que no hi ha documents escrits que ho corroborin, els llocs relacionats amb els templers coincideixen amb "enclavaments d'energía, cosa que facilita arribar a conclusions sorprenents", insinua l'escriptor. Després de 192 anys d'història, al segle XIV, els templers cavalcaven cap a la seva pròpia fi. El que va acabar amb ells, segons Jesús Ávila van ser "les envejes, les intrigues y els odis del rei de França i el Pontífex Climent V que no va ser capaç de parar-li els peus a Felip IV". En Jesús Ávila ha volgut aprofundir en el seu llibre sobre la presencia dels templers a les Terres de l'Ebre. Ell defineix la seva obra com "una guia que ajudarà a un públic cada cop més nombrós que desitja conèixer les claus de la història oculta del Temple". El llibre homenatja als darrers cavallers de Miravet "que van lluitar per la defensa d'un ideal de vida i unes llibertats exemplars del món medieval".
Article de Júlia Giribets al diari lamalla.cat sobre el llibre Templers a les Terres de l’Ebre, de Jesús Ávila Granados.
A les acaballes del segle X, a Europa hi havia un excés de combatents sense feina; el papa Urbà II, l’any 1095 va reunir un concili a Clermont-Ferrand (Occitània) i va predicar la primera croada cap a Terra Santa, aquesta va ser la manera de proporcionar una sortida digna i honorable a molts nobles i cavallers bel•licosos, als que no va caldre incitar-los massa per fer-los lluitar, el motiu altrament era nobilíssim, alliberar Terra Santa del domini dels infidels.
Guillem de Berguedà, com molts altres nobles i senyors, va cedir el Castell de Puig-Reig juntament amb el seu terme i Fonollet, als Templers en el seu testament de l'any 1187. Fou en aquest segle quan es van construir els tres nivells de muralles pel sector de ponent i de migdia, car el pendent sobre el Llobregat era una defensa natural.
Els templers a Europa van esdevenir experts banquers i comerciants. L'Orde del Temple, sota la Direcció d’un Gran Mestre, quedava fora de la jurisdicció de cap mena d'autoritat civil o eclesiàstica.
L’any 1291, els musulmans conqueriren Sant Joan d'Acre i n'expulsaren els templers, els monjos es replegaren cap a Europa, i la casa de París passà a exercir les funcions de casa mare, que abans havia fet la de Sant Joan d'Acre. Aleshores a l'Orde se li plantejà un greu problema: si la seva missió era protegir els pelegrins a Terra Santa, quina raó de ser li quedava un cop abandonada Terra Santa? Foragitats de Palestina, els templers conservaven les seves cases a Europa, un patrimoni immens i molt ben administrat que generava quantioses rendes.
Felip IV de Franca, malgrat haver alterat la moneda, limitat els beneficis de l'Església, espoliat els jueus, carregat d'impostos la banca llombarda .... anava curt d’armilla, i ho va solucionar amb l’inestimable ajut de Bertran de Got, arquebisbe de Bordeus, escollit Papa , amb el nom de Climent V, i col•laborador fidelíssim en la seva lluita per apoderar-se dels béns dels templers.
Les acusacions formulades foren :
1. Renegar de Crist i escopir a la Creu en la cerimònia d'admissió a l'Orde 2. Intercanviar-se petons obscens en aquesta cerimònia. 3. Ometre les paraules de la Consagració els sacerdots templers quan deien la Missa. 4. Practicar la sodomia (l'homosexualitat) 5. Adorar ídols. 6. Confessar-se mútuament i perdonar els pecats el president del capítol.
El resultat del procés, primer a França i ben aviat per tots els regnes cristians, va la l’anul•lació de l’Ordre, i la confiscació dels seus bens, que en el millor dels casos, passaven sota el control d’altres ‘Ordres més docils i controlables’.
Puig-reig , fou senyorejada pels templers fins a començaments del segle XIV, quan l'Orde fou anul•lat i els dominis de l'antiga Comanda Templera de Puig-reig (que incloïa: el terme del castell, els territoris del Berguedà i les possessions a la Cerdanya) passà a l'Orde de l'Hospital.
Ens sorprenia al Joan Escoda i Prats i a l’Antonio Mora Vergés, quan visitàvem la petita capella del Roseret, el gran plafó templer que hi ha damunt la portalada. Com hi va arribar ?
No donem gaire crèdit a la hipòtesi de l’aprofitament dels antics carreus d'una construcció romànica anterior (potser Sant Andreu de Madrona?) per bastir aquest edifici quan la devoció a la Mare de Déu del Roser s'escampà, al segle XVI. Màxim quan en el millor dels casos, aquesta petita esglesiola pertany al grup de les anomenades ‘Trentines’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/la-petjada-dels-templers-el-roseret-de.htmlGuillem de Berguedà, com molts altres nobles i senyors, va cedir el Castell de Puig-Reig juntament amb el seu terme i Fonollet, als Templers en el seu testament de l'any 1187. Fou en aquest segle quan es van construir els tres nivells de muralles pel sector de ponent i de migdia, car el pendent sobre el Llobregat era una defensa natural.
Els templers a Europa van esdevenir experts banquers i comerciants. L'Orde del Temple, sota la Direcció d’un Gran Mestre, quedava fora de la jurisdicció de cap mena d'autoritat civil o eclesiàstica.
L’any 1291, els musulmans conqueriren Sant Joan d'Acre i n'expulsaren els templers, els monjos es replegaren cap a Europa, i la casa de París passà a exercir les funcions de casa mare, que abans havia fet la de Sant Joan d'Acre. Aleshores a l'Orde se li plantejà un greu problema: si la seva missió era protegir els pelegrins a Terra Santa, quina raó de ser li quedava un cop abandonada Terra Santa? Foragitats de Palestina, els templers conservaven les seves cases a Europa, un patrimoni immens i molt ben administrat que generava quantioses rendes.
Felip IV de Franca, malgrat haver alterat la moneda, limitat els beneficis de l'Església, espoliat els jueus, carregat d'impostos la banca llombarda .... anava curt d’armilla, i ho va solucionar amb l’inestimable ajut de Bertran de Got, arquebisbe de Bordeus, escollit Papa , amb el nom de Climent V, i col•laborador fidelíssim en la seva lluita per apoderar-se dels béns dels templers.
Les acusacions formulades foren :
1. Renegar de Crist i escopir a la Creu en la cerimònia d'admissió a l'Orde 2. Intercanviar-se petons obscens en aquesta cerimònia. 3. Ometre les paraules de la Consagració els sacerdots templers quan deien la Missa. 4. Practicar la sodomia (l'homosexualitat) 5. Adorar ídols. 6. Confessar-se mútuament i perdonar els pecats el president del capítol.
El resultat del procés, primer a França i ben aviat per tots els regnes cristians, va la l’anul•lació de l’Ordre, i la confiscació dels seus bens, que en el millor dels casos, passaven sota el control d’altres ‘Ordres més docils i controlables’.
Puig-reig , fou senyorejada pels templers fins a començaments del segle XIV, quan l'Orde fou anul•lat i els dominis de l'antiga Comanda Templera de Puig-reig (que incloïa: el terme del castell, els territoris del Berguedà i les possessions a la Cerdanya) passà a l'Orde de l'Hospital.
Ens sorprenia al Joan Escoda i Prats i a l’Antonio Mora Vergés, quan visitàvem la petita capella del Roseret, el gran plafó templer que hi ha damunt la portalada. Com hi va arribar ?
No donem gaire crèdit a la hipòtesi de l’aprofitament dels antics carreus d'una construcció romànica anterior (potser Sant Andreu de Madrona?) per bastir aquest edifici quan la devoció a la Mare de Déu del Roser s'escampà, al segle XVI. Màxim quan en el millor dels casos, aquesta petita esglesiola pertany al grup de les anomenades ‘Trentines’.
GARDENY.LLEIDA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada