En record de mossèn Pere Fradera i Marcet

Divendres, a Calaf, funeral per a Mn. Pere Fradera Aquest dimarts, 2 de febrer de 2011, va morir Mn. Pere Fradera i Marcet, després d’una llarga malaltia i als 69 anys d’edat. Mn. Pere havia estat durant molts anys rector de la Parròquia de Sant Jaume , i és precisament aquí on se celebrarà una cerimònia de comiat aquest divendres 4 de febrer a les 5 de la tarda.

D’altra banda, des de la Parròquia de Calaf han organitzat per a aquest diumenge, 6 de març, una pregària comunitària al Casal de Pereres. L’acte tindrà lloc a les 5 de la tarda i és obert a tothom.
Segons recorden des del Bisbat de Vic , Mn. Pere Fradera va néixer a Barcelona el dia 1 d’octubre de 1941. Va ser ordenat prevere el 28 de setembre de 1969. Havia exercit el seu ministeri en les parròquies de Santa Maria de Camprodon, Santa Maria de Matamala, Santa Maria de les Llosses, Sant Sadurní de Sovelles, Sant Esteve de Vallespirans, Sant Feliu de Monistrol de Calders, Sant Jaume de Calaf, Sant Pere de l’Arç, Santa Fe de Calonge de Segarra, Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, Sant Martí de Sesgueioles, Santa Maria de Segur-Astor, Sant Andreu d’Aguilar de Segarra, Sant Miquel de Castellar, Santa Maria dels Prats de Rei i Sant Salvador de Miralles. Havia estat també Consiliari diocesà del Moviment de Pobles i Comarques, membre de la Comissió diocesana de Litúrgia i Delegat Episcopal de Pastoral Rural. Actualment estava jubilat i residia al Casal La Salle, de Veciana.
08/02/11 02:00 - MIRIAM FRADERA
Sant Boi de Llobregat Monistrol de Calders Camprodon Matamala Calaf Dimarts de la setmana passada, 1 de febrer, va morir mossèn Pere Fradera, que havia estat a les parròquies de Sant Jaume de Calaf, Santa Maria de Camprodon i Santa Maria de Matamala, entre d'altres. Molts vam gaudir amb ell durant els estius enaquelles cases de colònies. Era una persona sense pretensions que sempre estava al costat dels pobres. Fa uns mesos la gent de Monistrol de Calders, on també havia estat, va voler agrair-li la seva tasca, i per això el primer gegant del poble, el Llúpol, té la seva fesomia i ens el recordarà a cada festa major.
A reveure, mossèn Pere!
Sant Boi de Llobregat

MN. PERE FRADERA i MARCET
Prevere de l’Església de Vic
Ha mort a Igualada, el dia 2 de febrer del 2011, a l’edat de
seixanta-nou anys. Va néixer a Barcelona el dia 1 d’octubre de
1941. Va ser ordenat prevere el 28 de setembre de 1969. Havia
exercit el seu ministeri en les parròquies de Santa Maria de
Camprodon, Santa Maria de Matamala, Santa Maria de les
Llosses, Sant Sadurní de Sovelles, Sant Esteve de Vallespirans,
Sant Feliu de Monistrol de Calders, Sant Jaume de Calaf, Sant
Pere de l’Arç, Santa Fe de Calonge de Segarra, Sant Jaume de
la Guàrdia Pilosa, Sant Martí de Sesgueioles, Santa Maria de
Segur-Astor, Sant Andreu d’Aguilar de Segarra, Sant Miquel de
Castellar, Santa Maria dels Prats de Rei i Sant Salvador de
Miralles. Havia estat també Consiliari diocesà del Moviment de
Pobles i Comarques, membre de la Comissió diocesana de
Litúrgia i Delegat Episcopal de Pastoral Rural. Actualment estava
jubilat i residia al Casal La Salle, de Veciana.
El bisbe de Vic i el presbiteri diocesà us ho comuniquem perquè
el tingueu present en la vostra pregària i us uniu amb esperit de
fraternitat al nostre dol i al dels seus familiars, amics i
feligresos. El funeral se celebrarà divendres, dia 4 de
febrer, a les 5 de la tarda, a l’església parroquial de Sant Jaume
de Calaf.
A.C.S. Vic, 2 de febrer del 2011

Carta de Mosen Pere Fradera

Estimats tots:
Quan en les meves crisis acudia al doctor Zapater, sempre em receptava repòs. Al final
ha semblat que el millor era, doncs, acollir“el repòs etern”. Gràcies, Dr. Zapater i tot
l’equip sanitari de l’Hospital d’Igualada, per les atencions que m’heu dispensat amb tanta
generositat en aquesta darrera etapa de la meva vida.
Quan vam celebrar els meus 40 anys de capellà, tot fent un repàs de la meva vida, vaig
dir que, si li hagués de posar un títol seria el de “M’HO HE PASSAT MOLT BÉ”.
Sí. M’ho he passat molt bé, no en el sentit de disbauxa, sinó en el sentit de plenitud.
A l’hora d’acomiadar-nos, deixeu-me expressar-vos el següent:
En primer lloc, dono gràcies al bon Déu per tot el que m’ha concedit al llarg de la meva
vida: els pares que m’engendraren i educaren, la família que m’acollí, amb els germans i
germanes que sempre m’han estimat tant. La fe cristiana que, des del baptisme, m’ha
acompanyat al llarg de tota la vida, l’ha projectada i li ha donat sentit. L’educació al
seminari, malgrat les mancances. L’estada a la cartoixa, l’esdeveniment del Vaticà II que
invità a avançar vers una Església més senzilla i pobra, a mantenir un diàleg obert i sincer
amb el món, aportant la Bona Notícia, i a estrènyer el lligams de comunió dins la
comunitat cristiana, valorant el sacerdoci comú. Malauradament, aquests darrers anys
s’està sofrint una frenada i involució en el camí encetat pel Concili, abocant molts
capellans i laics al desencís .
Em cal agrair a la gent dels pobles on he exercit com a prevere (Ripoll, Camprodon,
Matamala i la vall de les Llosses, Monistrol de Calders, Calaf), el molt que m’han estimat
arreu.
També agraeixo les altres tasques pastorals que he exercit al llarg dels anys: consiliari
dins el moviment de Cristians de pobles i comarques (rural), la Branca Pagesa, el treball
dins el secretariat Diocesà de Catequesi, al Secretariat interdiocesà de Litúrgia, a
Càritas de l’Anoia, la Delegació diocesana de Pastoral Rural... Donar gràcies també per
haver pogut conjuminar moltes vegades la tasca de capellà amb la possibilitat de fer de
pintor, una manera molt humana d’entrar en contacte amb la gent.
Deixeu-m’hi afegir, encara,
Donar gràcies d’una manera especial a la comunitat de Germans de La Salle que m’han
acollit aquesta darrera etapa de la meva vida amb tanta estimació.
Voldria dir-vos que, malgrat les meves mancances i els meus errors, puc afirmar
rotundament que m’ho he passat molt bé, fins i tot enmig de la debilitat i dolences
d’aquests darrers anys. Una experiència enriquidora.
Vull demanar disculpes i perdó a tots els qui hagi pogut ofendre i també als qui hagi
donat un mal exemple.
I acabo desitjant-vos a tots un bon camí, fins que ens retrobem en el si de Déu.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
· Donació del cos a la ciència. Tot i una certa repugnància d’entrada, he pres
aquesta decisió perquè és la manera més ràpida i econòmica per sortir d’escena.
· Tots els béns que m’han acompanyat en vida pertanyen als pobres. Retorneu-losels.
· Agrair també les experiències que he pogut fer: viatges a l’Índia, Israel, Puerto
Rico, Ruanda... la peregrinació a Sant Jaume de Galícia, les anades a Assís...
Mn. Pere Fradera

PODEU LLEGIR ELS POEMES DE PURIFICACIÓN RÍOS TORRES:
http://www.purificacionrios.com/

Cercar en aquest blog