La Batalla de Els Prats de Rei-Guerra de Successió 1711
AL setembre de 1711, quan els dos exèrcits prenien possessions a Prats de Rei, el rei Carles III marxava a Viena per prendre possessió de l'Imperi. Tenim registrat al diari de guerra de Starhemberg que a l'octubre, quan arribà la notícia de la coronació de l'emperador, les bateries aliades instal·lades a Prats de Rei feren unes salves per homenatjar l'arxiduc.
A principis del 1711, la situació a Catalunya era més aviat tensa: les notícies europees provocaren un abisme sense fons que només podia ser eludit amb la defensa a ultrança, tal i cm explica l'historiador Santiago Albertí. Pel que fa al front, les forces aliades comandades per Starhemberg prosseguien una retirada que des de l'Aragó els portà a Balaguer, però la pressió efectuada per el borbònic Vendôme, que s'instal·là a Cervera, els obligà a deixar la ciutat el 24 de febrer.
Situació d'Els Prats de Rei, enmig de la ruta d'avituallaments per ambdós exèrcits de camí a Cardona. Per tots dos bàndols era important assegurar una sòlida rereguarda per mantenir el setge a Cardona o enviar-hi reforços.
Projectils d'artilleria de 24 lliures, museu municipal Castellà Real Prats de Rei
prats de rei, hostal vell a rubió
Batalla de Prats de Rei
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
Antecedents
El problema successori
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.Aixecament i ofensiva austriacista
Els austriacistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austríac entrà a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la població catalana que el proclamà el seu rei Carles III. Catalunya queda definitivament en mans austríaques després del fallit setge de Barcelona de 1706. A la península, la guerra continuà entre atacs i contraatacs dels dos bàndols.[modifica] La batalla d'Almansa i la recuperació borbònica
Carles ocupà Madrid el 1707, però Felip la recuperà, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vèncer les de l'Arxiduc i això precipità el signe de la guerra. El regne d'Aragó i el Regne de València van ser annexionats a Espanya.La contraofensiva austriacista
L'estiu de 1710, l'exèrcit aliat, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i venç als borbònics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Aragó, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, però la impossibilitat de mantenir-la els fa prendre la decisió de retirar-se a les bases de d'Aragó.La impossibilitat de dominar Castella i el replegament austriacista
Durant el replegament, les tropes britàniques foren rodejades i es rendiren a Brihuega. La resta de l'exèrcit austriacista aconseguí derrotar les tropes borbòniques a la Batalla de Villaviciosa de Tajuña, però amb un cost molt elevat. Arribats a l'Aragó, Guido Starhemberg prengué la decisió de continuar el replegament fins a l'interior de Catalunya, car Lleida continuava sota control borbònic des de 1707 i mantenir-se a l'Aragó suposava deixar la rereguarda descoberta.La incapacitat borbònica per sotmetre Catalunya
La desastrosa situació militar de Catalunya no podia fer altra cosa que millorar. Les tropes de Guido Starhemberg es van reagrupant i arriben als 20.000 efectius.[2] El front es va estabilitzant i es recuperen part de l'Urgell, la Segarra i l'Anoia.La batalla
Les operacions van guanyant d'intensitat fins a l'enfrontament de Prats de Rei, on els aliats aguanten les posicions.Conseqüències
L'exèrcit de Lluís Josep de Borbó-Vendôme es veié obligat a recular fins al castell de Cardona, que assetjà.http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Prats_de_Rei
Els borbònics dominaven Cervera, i de camí cap a Manresa ocuparen Calaf, on establiren un campament base que els serviria de base logística per encarar l'ofensiva contra Cardona. Els aliats, per la seva banda, aconseguiren fer-se forts a posicions elevades davant la vila d'Els Prats de Rei. Des de la retirada de l'Aragó a principis d'any, l'exèrcit aliat s'havia recuperat en uns 23 mil homes. Des de Calaf, al setembre, els borbònics baixaren a Prats de Rei, on finalment el gros dels dos exèrcits enfrontats es trobaren.
Francesc de Castellví, historiador català contemporani als fets, explica que Starhemberg decidí instal·lar-se a Prats de Rei, ja que havien ocupat un petit rieral que els hi proporcionava aigua en abundància, element essencial per instal·lar un campament militar. També ens diu que a Igualada mancava l'aigua, i per això s'endinsaren una mica més en el territori.
Les tropes austriacistes del mariscal Starhemberg, que tenien com a base logística i punt d'observació la Torre de la Manresana, es trobaven situades entre Can Selva i Puigfarner, dos masos a llevant del poble, mentre que les tropes borbòniques es trobaven a banda de ponent, des de l’ermita de Sant Povim (Sant Pere del Vim) fins a la devesa de la Portella.
Vistes des de la Manresana, lloc de comandament del general Starhemberg. Es pot observar com els aliats dominaven visualment la vila d'Els Prats de Rei i totes les posicions borbòniques situades camí a Calaf.
Manuscrit anònim d'un veí que explica els avatars de la batalla.
http://www.guerradesuccessio.cat/bat_pratsderei_02.html
Una confrontació internacional
Carles II darrer monarca hispànic de la casa d'Austria va morir sense descendència el 1700. La successió la van disputar l'Arxiduc Carles, fill de l'emperador Leopold d'Àustria; i Felip de Borbó, duc d'Anjou, net de Lluís XIV de França. Les potències europees es van posar en guàrdia ja que França o Àustria podien sumar els territoris hispànics i convertir-se en potència suprema. Carles II va deixar la Corona a Felip que va entrar a Madrid el 1701. Posteriorment es va fer reconèixer en els estats de la Corona d'Aragó. Felip va convocar Corts a Catalunya, va jurar les Constitucions i va ser proclamat Comte de Barcelona.
La guerra mundial va ser però, imparable. En la Gran Aliança de l'Haia és van aplegar les potències partidàries del manteniment dels Austries a Castella i Aragó. Anglaterra, Portugal, Àustria, Holanda, Prússia, Hannover i Saboia, tement que França i Espanya acabessin a mans d'un mateix sobirà van declarar la guerra al Borbó de França i al d'Espanya, proclamant els drets de l'Arxiduc Carles.
Els Prats de Rei
| ||||||||||||||||
|
Més informació [1] Torre medieval de la Manresana Visita exterior i interior lliure.Del castell de la Manresana, documentat des del segle XI, es conserven diversos basaments de la muralla, una estança i la torre circular de més de 20 m d’alçada. Està dividida en tres pisos, els dos primers separats inicialment per trespols de fusta i el tercer per una cúpula de pedra que serveix de base al terrat superior. L’únic accés es realitza per la poterna situada a uns 11 m d’alçada.
Més informació [1] Església parroquial de Santa Maria Cal demanar la clau a la Rectoria dels Prats de Rei. C/ Església, s/n. Tel. 938698292L’actual temple barroc, construït entre 1685 i 1713, ocupa el lloc de la primitiva església, cedida l’any 945 pel bisbe de Vic al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Necròpolis TardoromanaVisita exterior i lliure.Aquest conjunt d’enterraments situats a redós de l’absis de l’església parroquial de Santa Maria, el formen sis tombes de lloses, utilitzant alguna de les mateixes teules planes romanes com a capçalera o llit, i dos sarcòfags. Santuari de la Mare de Déu del Portal Visita exterior i lliure Per accedir a l’interior, cal demanar la clau a la Rectoria dels Prats de Rei. C. Església, s/n. Tel. 938698292L’actual edifici, ubicat al carrer de Carme Muñoz, de línies barroco-neoclassicistes fou bastit entre els anys 1765 i 1787 en el mateix lloc ocupat originàriament pel Portal Major de la muralla en el qual s’hi obria una capelleta on es venerava la imatge gòtica de la Mare de Déu. Altres llocs per visitar Creu de Terme gòtica. Capella de Sant Joan. Mas de l'Albareda. Solanelles. La Quadra de Galí. Sant Ermengol. Forat a la Roca i necròpolis de Seguers. Forat a la Roca prop dels Prats. Tomba aïllada i necròpolis de Cal Seuba. Sant Pere i Sant Feliu de Seguers.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada