TORRE MEDIEVAL DE LA MANRESANA
| |
 |
| Prats de Rei, Els - Torre de la Manresana |
Del castell de la Manresana, documentat des del segle XI, es conserven diversos basaments de la muralla, una estança i la torre circular de més de 20 m d’alçada. Està dividida en tres pisos, els dos primers separats inicialment per trespols de fusta i el tercer per una cúpula de pedra que serveix de base al terrat superior. L’únic accés es realitza per la poterna situada a uns 11 m d’alçada. Vers migdia i formant part del recinte del castell hi ha l’església de Sant Andreu, un edifici romànic refet bàsicament al segle XVIII, que conserva un retaule barroc a l’interior. També a pocs metres cap a ponent de la torre hi ha restes medievals d’un habitatge i una tomba excavada a la roca.
|
 |
| Prats de Rei, Els - Torre de la Manresana |
|
Curiositats
Coneixem que el rei Jaume I va fer estada a la Manresana en diverses ocasions. De fet es tractava d’un castell citat com una de les seves possessions. Per exemple coneixem la seva visita el 3 de setembre de 1245 quan va signar un privilegi a favor de Sant Martí Sesgueioles i el mateix dia però de l’any 1263 va atorgar una altre privilegi a favor de la vila de Santpedor.
|
ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT ANDREU DE LA MANRESANA
| |
 |
| Prats de Rei, Els - Església de Sant Andreu de la Manresana |
|
Encara que esmentada l’any 1070 a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria dels Prats de Rei i per tant originàriament romànica, l’edifici actual presenta una imatge més aviat barroca deguda a la refeta portada a terme als segles XVII i XVIII (en una cantonada exterior apareix la data 1699 i a la llinda de la portal principal la de 1769). És un edifici d’una sola nau coberta amb volta apuntada. En el seus murs destaquen diversos blocs de pedra amb decoracions vegetals i geomètriques.
|
Al seu interior conserva el retaule barroc de Sant Andreu datat l’any 1715, de dos pisos, amb tres carrers a l’inferior i un de sol central, al superior; rematat per arquitectures barroques i florons. Al pis inferior apareixen, d’esquerra a dreta una imatge de Sant Cristòfol damunt un relleu que representa l’Anunciació a al Verge, Sant Andreu al carrer central damunt del Manifestador amb la data 1673 i Sant Sebastià damunt d’un relleu de l’Epifania o Adoració dels Reis. El pis superior està presidit per la Mare de Déu del Roser. Inicialment aquest temple exercí funcions de parroquial que aviat passaren a la parroquial dels Prats de Rei.
|
|
|
| |
|
Curiositats
En un dels laterals hi ha un altre petit retaule, possiblement d’origen renaixentista, presidit per una imatge moderna de Sant Agustí, flanquejat també per una altra imatge moderna de Sant Jaume i una de més antiga de la Verge. Està presidit a la part superior per un antic Crist Crucificat, de característiques renaixentistes.
A la propera masia de cal Sala es va instal·la el quarter general del mariscal comte Starhemberg, comandant suprem dels exèrcits aliats de l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual es va enfrontar entre els dies 16 de setembre fins al 23 de desembre de l’any 1711, en el decurs de la guerra de Successió amb les forces del duc de Vendôme, comandant suprem de les forces borbòniques de Felip V.
|
Visita
Visita exterior i lliure.Per accedir a l’interior cal demanar la clau a la casa veïna de cal Joan Roca o a la veïna de cal Sala (casa des d’on s’ofereix un servei de guia per visitar l’enton com la Manresana, els cups de cal Sala o la mateixa església de Sant Andreu).
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
CONCEPCIÓ BACARDIT PRAT
Cal Maginet-Rubió
Son dos casas , una de 1870 y la otra un antiguo cobertizo reformado a vivienda en 1984 . Además , hay un cobertizo y un pajar cubierto. Terreno de 10,21 hectareas , de las cuales 5,83 son de cultivo y 4,38 de bosque bajo y pastos.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
ESTEVE CASASAMPERE JUST
Ivorra
Ivorra és un municipi de la comarca de la Segarra situat a l'extrem de llevant de la meitat nord de la comarca. És un dels municipis susceptibles d'ésser englobat en la nova comarca de l'Alta Segarra, però ara per ara tot sembla indicar que romandrà dins de la Segarra estricta. Tot el seu límit de ponent i nord és el terme de Torà, de la Segarra, que és un dels que podria integrar l'Alta Segarra; a llevant, té el de Castellfollit de Riubregós, actualment pertanyent a l'Anoia, però que podria passar a l'Alta Segarra. Al sud té el terme segarrenc de Sant Ramon, i al sud-oest el de Sant Guim de la Plana, tots dos de la Segarra estricta.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ivorra
FRANCISCA LLADÓ MARTORELL
Dusfort
Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia.
Està situat a dos quilòmetres al nord-oest del municipi de Calaf. L'any 2006 tenia 26 habitants censats. Va ser municipi independent fins al segle XIX.
Llocs d'interès
Església de Santa Maria, d'origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dusfort
CASA SALANOVA -LA MOLSOSA
ISIDRE SALA SEGALÀ (LA MANRESANA)PEPETA GIRALT (SALANOVA-MOLSOSA)
CAN CASALOT-LA MOLSOSA
http://archive.osa.cat/gustavobarba/casalot/index.htm
MAGÍ BACARDIT (CAL MAGINET RUBIÓ)FILOMENA PRAT (EL CASALOT- LA MOLSOSA)
XXXX CASASAMPERE XXXX-XXXX JUST XXXX
RAMON LLADÓ TATJÉ (DUSFORT- CALONGE DE SEGARRA)ANTONIA MARTORELL SERRA
BATALLA DE PRATS DE REI 1911 GUERRA DE SUCCESIÓ
Diario de lo sucedido en el campamento de Prats de Rei desde 16 de setiembre de 1711 hasta 23 de diciembre del mismo
Diari aliat escrit durant la doble batalla de Prats de Rei-Cardona. El document, originalment traduït per Josep Riba i Gabarró, aporta interessant informació sobre les operacions de setge contra les dues viles, el constant degoteig de desertors borbònics i les activitats dels regiments de fusellers de muntanya (miquelets) contra la logística de l'exèrcit de les Dues Corones
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada