L'aigua, font de vida

El biòleg Frederic Ximeno reflexiona sobre la importància d'aquest recurs

Una persona pot viure fins a quaranta dies sense menjar, però ni tres dies sense beure. No és exagerat dir, per tant, que l’aigua és el recurs més essencial de tots.

Tanmateix, els 4 litres diaris d’aigua de boca signifiquen menys d’un 10% de l’aigua que usem a casa. També ens fa falta per preparar els aliments, pel sanejament i la higiene, elements claus per la salut. Però aquesta aigua imprescindible no és el nostre principal consum. L’aigua també la mengem i també l’usem per a produir béns i serveis. Per produir una poma calen 700 litres; nou-cents litres per produir un quilo de blat de moro; 10.850 litres per produir un texans; 15.500 litres per produir un quilo de carn de vedella. Aquests consum indirectes es coneixen com apetjada hídrica. La petjada hídrica mitjana anual d’una persona de Xina és de 700.000 litres,; d’una dels Estats Units de 2.500.000 de litres; d’una d’Espanya 2.325.000 de litres. Si tota la Humanitat tingués l’estil de vida d’americans i europeus, ens caldrien 3,5 planetes blaus per abastir-nos. El cert és que, l’increment de consum d’aigua ha duplicat el creixement de la població els darrers anys. Un estil de vida eficient és també un estil de vida que estalvia aquest recurs vital.
L’aigua no és un recurs escàs, ben al contrari, tenim un bon reservori de 40.000.000 km³ d’aigua dolça (el 2,8% de tota l’aigua, la resta està bàsicament en forma d’aigua salada als oceans que ocupen el 70% de la superfície terrestre). Ara bé, tenim un problema molt important d’accés. 800 milions de persones no tenen accés a aigua dolça de qualitat i 2.600 milions de persones no tenen instal•lacions sanitàries bàsiques, cosa que implica un problema de salut de primer ordre.
A la Cimera de Rio, la primera al 1992, es va proposar crear el Dia Mundial de l’Aigua per posar el focus en aquest problema greu i creixent. El primer fou al 1993, en celebrem el vintè aniversari, doncs.
Deu anys després de Rio, a Johannesburg, es va constatar que no avançàvem en la bona direcció. Van passar dues coses: la primera, la declaració de la dècada de l’aigua (2005-2015); la segona i més important, la inclusió en els objectius del Mil•lenni del compromís de reduir a la meitat el nombre de persones sense accés sostenible a aigua potable i a serveis de sanejament bàsics el 2015. La qualitat del medi és un element crucial per a reduir la pobresa i assolir nivells de vida i de salut dignes. L’accés a aigua de qualitat és un d’aquests elements fonamentals per l’alimentació i la higiene que massa sovint oblidem. Les Nacions Unides alertes que la pobresa extrema augmenta si no s’eviten els desastres ambientals i es milloren les condicions de l’entorn. Massa sovint oblidem que tenir cura del medi és una necessària i imprescindible forma de tenir cura de les persones Els avanços han estat significatius, però les Nacions Unides alerten que estem molt lluny d’aquell objectiu del 2015.
Enguany el Dia Mundial de l’Aigua està dedicat a la cooperació. Les conques hidrogràfiques no saben de fronteres. Cent quaranta vuit països tenen, com a mínim, una conca transfronterera. Això implica la necessitat d’entendre’s, de compartir objectius i de treballar plegats per garantir l’accés a l’aigua a preus raonables i garantint la integritat ambiental, tal com fixa, per exemple, la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. Per contra, sovint l’aigua ha estat font de conflictes. Un recurs que hauria de ser un dret bàsic i universal es converteix en un instrument geopolític o un bé de mercat com qualsevol altre. Ens ho hauríem de fer mirar. El dia mundial de l’agua pretén posar el focus sobre aquestes qüestions. Ens hi va la salut, ens hi va la convivència. Ens hi va la vida.
No puc obviar que escric des d’una ciutat mediterrània. El nostre balanç hídric (la relació entre la disponibilitat i el consum) és molt ajustat i els episodis de sequera que decanten la balança cap al dèficit hídric, son recurrents. Per acabar-ho d’adobar, els efectes del canvi climàtic preveuen, si no canviem els nostre patrons de desenvolupament, una reducció de la pluviometria i un increment dels episodis de sequera i de fenòmens meteorològics extrems. Fa uns anys vam veure les orelles al llop amb una sequera llarga que va posar en risc el subministrament. Hem reduït el nostre consum entre un 15% i un 20% sense perdre benestar. Barcelona és una de les ciutats amb un consum per càpita més baixos d’Europa. Bones notícies que no ens permeten abaixar la guàrdia. Com deia, els consums d’aigua també depenen del nostre estil de vida. Un estil de vida més auster i més saludable es el repte pendent per contenir la nostra petjada hídrica.

◊ Frederic Ximeno és Soci i Director d’Innovació d’Estudi Ramon Folch i Associats, S.L. (ERF). Biòleg i urbanista de formació, la seva tasca professional, desenvolupada a l’empresa privada i a l’administració pública, s’ha centrat en la planificació ambiental, climàtica, territorial i urbanística, en la definició d’estratègies de desenvolupament local, regional i nacional des de la perspectiva sostenibilista. A l’àmbit privat l’ha desenvolupat a ERF (2003-2006), a GFE-SOCINTEC (1997-2003) i al CEP-Centre d’Estudis de Planificació (1993-1997) i a l’esfera pública com a Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (2006-a l’actualitat).
http://www.vilaweb.cat/noticia/4098030/20130322/laigua-font-vida.html

Cercar en aquest blog