Els grecs consideraven la melissa una planta mel·lífera. Per això la van anomenar melissophyllon, paraula composta que vol dir mélisa (abella) i phýllon (fulla)
Diuen que si refregues tarongina en un rusc d’abelles mai marxaran d’allà.
Melissana: infusió de melissa amb aigua del Carme, aquesta paraula va ser inventada l’any 1611 pels pares carmelites de París. Després la van ensenyar perquè la preparessin a tots els convents del món. La recomanaven per "als moments patètics de l’existència"; o sigui: indigestions, síncopes, crisis de nervis, escaramusses matrimonials...
Fórmula de l’aigua del Carme:
|
200grs. De fulles de melissa
|
40grs. De pell fresca de llimona
|
10grs. De canyella en branca triturada
|
10grs. De nou moscada
|
10grs. De clau d’olor
|
10grs. De llavors de coriandre
|
10grs. d’arrel d’angèlica
|
1 litred’alcohol d’ús intern(no serveix el de farmàcia que fem servir per ús extern. És molt diferent)
|
1/2 litre d’aigua destil·lada
|
es posen tots els ingredients en un recipient hermètic durant 3 setmanes, passat aquest temps es filtra i es guarda. Llavors s’ha de prendre una culleradeta de cafè en cada got d’aigua o infusió
|
La melissa és també un ingredient molt preuat en moltes destil·lacions alcohòliques, tal com : el famós Chartreusse i el Bénedictine o la nostra Ratafia, de fet l’origen de tots aquests licors era purament farmacèutic, per curar molts mals, però es clar, l’alcohol te’n feia venir d’altres
En aromateràpia, la tarongina està considerada un bon antidepressiu. De fet antigament en molts llibres es parlava de la tarongina com un tònic contra la melancolia i el mal de cap.
Melissa officinalis L. Subsp. officinalis
Català:
Melissa, tarongina, tarongí, citronella, abellera
Castellà:
Melissa, toronjil, cedrón, cidronela, limonera, hoja de limón, hierba luna
Descripció:
Herba perenne de fins a 1m. d’alçada, amb fulles oposades i peciolades amb una llargada de 8cm. per 5cm. d’ample, són una mica peludes amb el ribet arrissat i dentat. Són de color verd fosc. Quan les toques desprenen un agradable olor a llimona. Les flors són més o menys blanquinoses, una mica violàcies o groguenques.
La tarongina per això, no deixa de ser una planta curiosa. Té un aire de menta salvatge, n’esperes una olor mentolada, però trobes que fa una olor cítrica, semblant a la de citronella; el gust també et sorprèn doncs és molt aromàtica i poc gustosa.
Hàbitat:
Es troba en llocs ombrívols i humits, als boscos i alguns marges humits (jo la he plantat al meu jardí en un lloc d’ombra i s’ha adaptat molt bé).
Floració i collita:
Primavera i estiu. Colliu-la amb tisores a una 3cm. de terra, així seguirà rebrotant. És millor collir la que necessiteu doncs una vegada tallada de seguida queda mostiua. Assecada tampoc queda bona, en tot cas si en voleu guardar, millor que ho feu al congelador.
Part comestible:
Les fulles i les flors
Aplicacions gastronòmiques:
Per marinar carns i peixos, per les amanides de verdures, la pasta, per aromatitzar formatges, cremes, gelats i begudes i com a condiment.
És una de les herbes imprescindibles per la elaboració de Ratafia.
També és ingredient principal de la famosa Aigua del Carme
Tot i ser una planta molt aromàtica, en gust no s'expressa igual. Per traslladar l'aroma al gust millor cuinar-la en fred, liquada, macerada, triturada amb sucre... per fer gelats, etc.
Propietats:
Per l'insomni, palpitacions, vòmits, mal de cap, menstruació irregular, pel mal de queixal. La tarongina és una d’aquelles herbes que va bé per tot i en pots prendre tanta com vulguis.
En infusió és molt digestiva i a la canalla els hi va molt bé per relaxar-los.
http://www.iolandabustos.com/ca/cuina-silvestre/355-tarongina
 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada