Associació Felina Alina Gats de Calaf -NECESSITEM VOLUNTARIS QUE AJUDIN -CASES DE ACOLLIDA-PERSONES QUE ADOPTIN
Associació Felina Alina Gats de Calaf -NECESSITEM VOLUNTARIS QUE AJUDIN -CASES DE ACOLLIDA-PERSONES QUE ADOPTIN


GENT DE CALAF I COMARCA MALGRAT MOLTS DE VOSALTRES ESTEU FENT DIFUSSIÓ, ESTEM EN UNA SITUACIÓ MOLT DIFÍCIL NO PODEM ATENDRE A TOTES LES COLÒNIES I ELS GATETS PETITS SEGUEIXEN AL CARRER AMB RISC DE MORT.
L’INCIVISME I EL MALTRACTAMENT CONTINUA AMB IMPUNITAT.GATS ENVERINATS ALTRES DESTROSSATS PER UN GOS MALENSENYAT ETC.
NO SURTEN LES ADOPCIONS. NECESSITEM RECURSOS PRÀCTICS: -
VOLUNTARIS QUE AJUDIN – CASES DE ACOLLIDA – …
- DONATIUS PER ESTERILITZACIONS EL MÉS IMPORTANT Els que podeu ajudar, fent un ingrès per esterilitzacions: DONATIUS: “La Caixa”, núm compte: ES84 0133 0110 3742 0000 0985

Per fer-vos sòcis dirigiu-vos a: ASSOCIACIÓ FELINA ALINA, NIF G 66186065, e-mail: gatsdecalaf@gmail.com,
Alice: 676 167 603 FEU DIFUSSIÓ! Gràcies.

Regió7 DIMECRES, 17 DE SETEMBRE DEL 2014 17
DOCTORA EN ANTROPOLOGIACarme Fitó
TRIBUNA
Per aquestes dates, ara fa cinc anys, vaig iniciar un estudi sobre el comportament so-cial de gats assilvestrats a Ca-laf.
D’entrada, vaig sentir una gran fasci-nació. La vida es replicava davant meu; entre els esbarzers dels marges, les gates compartien la criança de gatons. Cadas-cun dels mascles tenia el seu paper dins una jerarquia ben definida i exercien funcions paternals de protecció i vigilàn-cia dels petits. Els gatets a mesura que creixien jugaven junts sota una immensa figuera. Els esperava una vida curta i una mort cruenta que els sorprendria enmig del joc. Estava contemplant llinatges llu-nyans de gats que arribaven fins a l’ac-tualitat, vivint i morint en el temps just de reproduir-se i passar els gens a la ge-neració següent. Els gats gastaven les se-ves set vides ràpidament, la majoria en-tre els dos i tres mesos.
Aviat em vaig co-mençar a preguntar a què era deguda una mortalitat tan elevada. Em vaig tro-bar amb una dada inesperada i sorpre-nent: el maltractament. Les formes que pren el maltractament observat són diverses, i moltes han estat practicades durant segles amb la finali-tat de controlar la població de gats. Cal assenyalar que les pràctiques de matan-ça de gatons són habituals encara avui en zones rurals. Les pràctiques detectades i analitzades tenen com a resultat la mort de gatons, gates prenyades i adults com a forma de controlar la població felina. De manera molt resumida són: 1) els atacs amb gos desfermat practicats intencionadament per algun propietari, que s’acosta a les colònies perquè el gos «pugui caçar», «menjar gratis» i per diversió pròpia; 2) la matança directa de ventrades aca-bades de néixer o pocs dies després de néixer, dit de forma eufemística «retirar els gatons de la gata»; 3) l’abandona-ment de gatons en colònies i solars o llençats vius al contenidor de brossa; 4) la restricció alimentària de gates pre-nyades, en període de lactància i durant el deslletament per evitar la supervivèn-cia dels gatons;
5) els enverinaments amb pesticides i mata-rates. La col·locació de pesticides agrícoles i altres substàncies sospitoses de ser verí barrejades amb l’aigua i el pinso, és una fórmula força habitual al poble per redu-ir la població felina. Agents Rurals està investigant quines són les substàncies trobades a les colònies, de moment con-siderades «suposadament verí». Aques-tes accions, a més de ser un delicte pe-nat, suposen riscos considerables de mort per a la població felina, però també per als gats casolans que surten al carrer i per als gossos de propietaris que els porten a «menjar gratis» a les colònies. Es causen riscos per a la sanitat pública, ja que una criatura pot trobar les subs-tàncies i agafar-les, o poden ser vessades a la via pública, com ha passat mentre s’avisava a Agents Rurals. A més de les conseqüències per a tota la cadena ali-mentària, que queda afectada per la in-corporació de tòxics i verins.
El maltractament és un tema molt incò-mode per a les administracions que el consenten en no aplicar les normatives municipals, ni la llei, i per a les persones que el practiquen perquè sovint no en són conscients. Aquests pràctiques da-nyen vides innocents, i contravenen la llei de protecció d’animals de Catalunya, a més d’estar penades per l’article 337 del Codi Penal. Des de l’any 2003 és pro-hibit el maltractament i el sacrifici d’ani-mals. Cal recordar que la llei de protec-ció dels animals a Catalunya designa els gats com a animals de companyia: els que viuen el carrer i els casolans, i tots gaudeixen de la mateixa protecció legal.És competència municipal la protecció dels animals que viuen al carrer, però l’Ajuntament de Calaf no ha donat res-posta als intents de diàleg de l’associa-ció, tot i que va ser informat en una re-unió el 23 de setembre del 2013. En aquesta reunió no hi va haver cap volun-tat de diàleg ni interès per part dels membres del consistori, que van despat-xar el tema dient que «al poble no hi ha cap problema amb els gats» i que en tot cas «era un problema de sensibilitat per-sonal». Posteriorment, Agents Rurals va informar l’Ajuntament sobre la gestió de colònies controlades de gats. Fins ara l’Ajuntament es mostra tancat en banda.
Tres amants del gats, Alícia García, Mar-garita Molia i qui escriu, vam coincidir en idees i juntes vam crear l’Associació Felina Alina Gats de Calaf, amb un pro-jecte per aturar el maltractament i tenir cura dels gats. Un projecte que tracta de: conscienciar la població sobre la ti-nença responsable d’animals de compa-nyia; implicar l’Ajuntament en l’establi-ment de colònies controlades amb el mètode CER, que implica esterilitzar els gats i retornar-los on viuen; disposar d’espai municipal per als gats i implicar la població.
https://es.scribd.com/doc/240391755/Els-Gats-de-Calaf-Regio-7-Tribuna-1
Un estudi sobre gats a Calaf impulsa una protectora
L’entitat defensa el paper que històricament han fet al poble els felins assilvestrats
03.09.2014 | 12:22
Carme Fitó i Alicia Garcia, dues de les impulsores de l´associació, davant una de les colònies de gats meritxell soria
Carme Fitó, Alicia Garcia i Margarida Molina són les sòcies fundadores de l’associació. Tot va començar quan Fitó, natural de Calaf, antropòloga social i doctora per la Universitat de Barcelona, va començar ara fa cinc anys un estudi a Calaf sobre el comportament dels gats en les colònies assilvestrades. Arran de la seva investigació va sorgir la necessitat de constituir-se com a associació i començar la seva tasca informativa per evitar els “antics mètodes de maltractament”, com ha explicat Fitó.
“L’abandonament, l’abocament de gats en contenidors, els atacs de gossos i les morts cruels amb verí són pràctiques que avui en dia es poden evitar amb una tinença responsable i campanyes d’esterilització”, ha explicat l’antropòloga.
Una de les propostes de la investigació és reubicar les colònies de gats en zones pactades i condicionades, “com podria ser l’espai del convent o del castell, zones històriques on sempre han viscut els gats”, ha detallat Fitó. També han calculat que esterilitzar les colònies de gats de Calaf costaria al voltant de 1.500 euros. Un altre dels punts de la investigació és la importància dels gats per a l’entorn, “perquè sempre hi ha hagut gats i és important mantenir-los per la seva tasca caçadora”, han explicat. Si tot va bé, en els propers dos anys aquest estudi acabarà donant forma a un llibre i un documental.
http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2014/08/31/estudi-sobre-comportament-dels-gats/281098.html

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada