El músico catalán Pau Vallvé -El artesano de canciones- publica ‘Pels dies bons’

Ferran Sala 2 diciembre 2014 Música Edit

El artesano de canciones

El músico catalán Pau Vallvé publica ‘Pels dies bons’, disco en el que se ha encargado manualmente de todo el proceso, desde la composición, pasando por la producción, hasta la fabricación y edición del disco

YERAY CALVO Madrid 02/12/2014 07:00 Actualizado: 02/12/2014 12:21

Pau Vallvé. FOTOS: CRIS ROMAGOSA.

“Yo no tengo carnet de coche; soy tonto. Me fui a una masía de un pueblo perdido de Catalunya para grabar el disco solo, aislado, con unas vistas increíbles: el disco tenía que ser luminoso. Fuimos para allá, cargamos la furgoneta de instrumentos, material de grabación y comida para dos meses, porque no hay nada a 40 minutos a la redonda. Me dejaron ahí y se marcharon. Monté el equipo y al día siguiente, cuando conecto todo, me doy cuenta de que los pájaros se colaban por los micros y no podía grabar. Estaba en medio de la nada, aislado, sin carnet de conducir, sin poder grabar y con comida para dos meses”. “Estaba en medio de la nada, aislado, sin carnet de conducir, sin poder grabar y con comida para dos meses”
Así daba comienzo la aventura en la que se convirtió la grabación del último disco de Pau Vallvé, Pels dies bons. Este músico, referente de la escena alternativa catalana, había convertido su disco número 14, sin proponérselo, en un hito dentro de la historia de la música.

Ha ejercido de artesano de su oficio en el sentido más amplio: de sus manos nacieron las canciones, la ejecución de los instrumentos, la producción, la mezcla e incluso la edición y fabricación del disco (Así fue todo el proceso en vídeo).

Los pájaros resultaron ser sólo una pequeña piedra en este laborioso proceso, que pudo sortear invirtiendo su horario, durmiendo por la mañana y grabando de 22.20 a 04.26 horas, el tiempo exacto que transcurría desde que se dormían los inesperados acompañantes hasta que el primero de ellos se daba por descansado.

El berenjenal en el que se adentró Vallvé no fue premeditado. Llevaba siete años sin vacaciones. Este batería, guitarrista, cantante, compositor, creador de bandas sonoras y productor tiene la mala suerte de que todo lo que le apasiona es deficitario según las reglas de la industria y el mercado:
“Haces 50.000 cosas que le gustan a poca gente y es muy emocionante, pero estás en 1.000 incendios cada día, en los cuales cada cosa que haces es decisiva, cada mail, cada videoclip, no hay margen de error”. Vallvé ha compaginado su carrera en solitario con producciones para otros artistas, para cine, televisión, a la vez que creaba un sello discográfico en el que cobijaba a otras bandas y ejercía de su propio manager. La música que siempre había sido un refugio de libertad se había convertido en una especie cárcel. Contratos, cláusulas, normas y números. “Llegó un punto en el que sentí que no tenía vida, o mejor dicho, que mi vida era únicamente mi trabajo”. Pau, superada la treintena y tras una vida dedicada por y para la música, explotó, y de los pedazos nació Pels dies bons.
Cogió sus cosas, dejó sus trabajos, rompió con su pareja, cerró su sello discográfico y se marchó de la ciudad. “En este disco no es el disco lo importante. Hice una pausa en la vida y me pregunté cómo quería vivir, y el disco salió como consecuencia de eso”. “Llegó un punto en el que sentí que no tenía vida, o mejor dicho, que mi vida era únicamente mi trabajo”


Pau decidió no recurrir a esos trucos, tan efectivos como rutinarios, a los que cualquier compositor de música para televisión se debe aferrar para provocar una determinada emoción y poder realizar sus entregas a tiempo. “Hice las letras primero. Por primera vez he decidido que a un tío inglés pueda no gustarle mi disco. No quiero decir que los otros le gusten: esta vez la música acompaña, está en segundo plano. De este modo había un jefe que era la letra y sucedían cosas que no te esperabas, la música volvía a ser mágica”. Vallvé nunca se ha considerado un escritor, hasta el punto de negarse a incluir sus letras en los libretos de los discos, pero ha tenido la virtud de decir mucho con muy poco y una gran habilidad para jugar con las palabras y sus significados: Tot va molt millor si estem contents. Tots estem contents si ens va millor [Todo va mucho mejor si estamos contentos. Todos estamos contentos si nos va mejor] o Res no es important i tot ho és molt [Nada es importante y todo lo es mucho]. (Aquí puedes consultar las letras de su último trabajo).
PAU VALLVÉ – 17820 (videoclip) PAU VALLPP
PAU VALLVÉ – 17820 (videoclip)

https://www.youtube.com/watch?v=d5al6cx7OFY&feature=player_embedded

Para completar el proceso decidió fabricar él mismo su propio disco, sin sello ni intermediarios. Pidió la ayuda de sus seguidores para poder pagar gran parte del coste de fabricación tras arruinarse de nuevo con la grabación. La respuesta, 400 discos vendidos de forma anticipada, una cifra muy importante si tenemos en cuenta además que sus seguidores no habían podido escuchar ni una sola nota de lo que estaban comprando. “En este disco no es el disco lo importante. Hice una pausa en la vida y me pregunté cómo quería vivir”
Pau destila en Pels dies bons una forma de entender la vida, fruto del parón al que llegó tras la ruptura de su criminal inercia laboral. Como en Benviguts als pirineus: “Es una canción sobre la aventura, buscar que pasen cosas, y no necesariamente buscar ni una cosa ni otra. Los Pirineos son unas montañas a las que vas voluntariamente de vacaciones pero que son una aventura. No todo será guay, puede tener peligros: vas arriba, abajo… no es ir a Marina D’Or. Hay muchas frases en este sentido en la canción: quiero cosas nuevas pero no quiero atarme, yo soy de quien me quiera, pero a la vez no quiero algo frío, es esto de ‘Entre Youporn y More than words‘ -el verso con el que acaba la canción-; esto de ni caramelo puro ni sexo anal hard. Me dí cuenta de que con esta frase he encontrado el término medio del universo, las dos cosas más lejanas del mundo”.
http://www.publico.es/559409/el-artesano-de-canciones
PAU VALLVÉ | Pels dies bons   (Autoeditat i autofabricat, 2014)
DATA DE SORTIDA   14 d’octubre de 2014
ESCOLTES RECOMANADES   #2. Benvingut als Pirineus   |   #3. 17820   |   #1. Muntanyes i glaciars   |  #7. Aquesta és pels dies bons   |
#12. La mirada de la gent que no pot més   |   #10. Que es fonguin els ploms
Aquest octubre Pau Vallvé edita el seu 14è disc, el 3r sota el seu nom, titulat “Pels dies bons”.
El nou disc arriba quan encara no fa ni un any que va tancar al Liceu la gira del seu anterior disc (“de bosc”, 2012), que va ser molt ben rebut pel públic i escollit un dels millors de l’any per revistes com Rockdelux, Go Mag o Enderrock i el millor disc de 2012 per Mondo Sonoro, i que el va dur a fer una extensa gira per sales, teatres i festivals de tot Catalunya i el va portar fins a Berlín, Itàlia i diferents llocs d’Espanya.
El mateix Pau ens explica aquest disc i tot el que hi ha al voltant:
SOBRE EL DISC A grans traços, si el “2010” era un “jo” i el “de bosc” era un “nosaltres”, aquest nou disc és un “tu”. I si a nivell de sensacions el “2010” era un blau fosc i el “de bosc” era blanc, aquest nou disc és un vermell, un grana. En definitiva, aquest disc parla, de diferents maneres, sobre les relacions entre dues persones, siguin d’amor, d’amistat, de feina o de família. L’atracció, el vincle, la confiança, l’aventura, la il·lusió, l’ajuda, o també la frustració, l’enyor, el desengany…
EL TÍTOL El títol és com un brindis, que per a cadascú tindrà una significat i un regust diferent. Un brindis pels dies bons, siguin passats, presents, siguin escassos, o encara estiguin per venir. Sigui quin sigui el punt de vista, tots tenim un motiu per brindar “PELS DIES BONS”. I una mica el disc és això, cançons en diferents estats d’ànim cada una, però que totes busquen aquesta mirada cap endavant, pels dies bons, que no tots ho són.
EL PROCÉS Aquest nou disc va diferent. Després de molts anys seguits fent moltes coses alhora i sense parar mai, produint discos d’altres grups, dirigint i editant discos amb el meu antic segell Amniòtic Records, fent bandes sonores per a cinema, publicitat i televisió, tocant amb diversos projectes en directe i alhora fent els meus discs i les meves gires, em vaig saturar i vaig decidir que era l’hora de parar, deixar-ho tot i marxar a escriure el nou disc a Banyoles, amb l’estany i el paisatge espectacular, vivint en una casa compartida amb uns amics, amb gallines al pati i molt espai. I clar, després d’uns mesos d’escriure’l en aquest entorn, vaig decidir que no volia tancar-me en un estudi convencional a gravar aquestes cançons, i vaig anar a una casa perduda enmig de la comarca de l’Anoia, a tancar-me dos mesos per gravar-lo amb espai, micros al pis de dalt, vistes, aire fresc i sense presses. La idea idíl·lica era gravar el disc mirant les vistes, però els 3.000 ocells que vivien a l’enredadera de la façana van fer impossible gravar així, perquè se sentien tota l’estona pels micros. O sigui que vaig haver de girar l’horari i posar-me a treballar quan els ocells anaven a dormir cap a les 22h i plegar quan es despertaven cap a les 5h. Per aquest motiu al final els he inclòs en el disc, a les cançons #7 i #8 de fons (putus ocells!). Com ja és habitual en els meus discs, hi toco tots els instruments que hi sonen, i m’encarrego de posar els micros, gravar, fer les mescles i tot plegat. Però aquest cop en algunes de les cançons també he comptat amb el Jordi Casadesús, que va venir a gravar alguns baixos i alguns moogs. I si el disc ha estat escrit amb temps i en calma a Banyoles, gravat amb espai i sense presses, de nit i perdut al mig de no-res, llavors l’edició i la fabricació no podien anar cap una altra banda que cap on han anat:
L’AUTOEDICIÓ I LA FABRICACIÓ A MÀ L’única cosa que des del principi tenia clara per aquest disc era que volia treure’l pel meu compte, sense editorial, sense discogràfica, sense intermediaris legals ni contractes i que a més tenia ganes d’acabar-lo a mà, còpia per còpia, amb cartró, tampons, etc. Fer un disc pensant única i exclusivament en la música i en els concerts. Però com que fent-ho així havia d’assumir jo sol tots els costos del disc (gravació, fabricació i promoció), la cosa se’m feia inabastable econòmicament i vaig decidir explicar a les xarxes socials la meva intenció de fer-ho diferent i proposar a qui ja sapigués que volia el disc, que me’l comprés anticipadament i així amb aquests diners per avançat seria una mica més senzill aconseguir pagar el material per fer-lo. I així ha estat, gràcies a la implicació de la gent, he pogut finançar part de les despeses del disc : )
LA GIRA Com ja és habitual, munto una banda diferent en cada gira, expressament per a cada disc. Aquest cop aniré acompanyat del Jordi Casadesús al baix i teclats i del Víctor García a la bateria. Serà un format explosiu però alhora envolvent i delicat. La pre-estrena de la gira serà al Mercat de Música Viva de Vic i arrencarà a la tardor passant per Barcelona, Madrid, València, Zaragoza, País Basc, Castelló, Tarragona, Lleida, Terrassa i molts més llocs. La presentació a Barcelona serà el dijous 11 de desembre a la Sala Bikini. Les entrades ja estan a la venda. I evidentment també faré concerts jo sol, amb guitarra i looper, gravant coses en directe i tocant després a sobre, reversionant les cançons.
Aquest disc i aquesta gira em fan molta il·lusió!
Contacte de premsa: 
Quique Ramos     93 269 03 74   promo@buenritmo.es
CONTRACTACIÓ

contractacio@pauvallve.com
http://www.pauvallve.com/contacte/
   FOTO: IRENA VISA

Així molt resumidament, els meus pares són mestres i sóc el gran de quatre germans. Vaig començar a tocar la bateria als 3 anys, a estudiar música als 6, a tocar en grups als 10, als 14 em vaig enamorar i als 15 vaig fer el meu primer disc (a la bateria, fent metal rollo Deftones / Korn / Sepultura). Als 16 vaig començar a donar classes de bateria en una escola i al local i a treballar també en altres feines més grises per pagar els instruments, material i locals d’assaig.

Als 18 va venir el desamor i la tristor i vaig deixar la bateria, vaig agafar la guitarra i em vaig convertir en un putu cantautor. Vaig començar a gravar-me i produir-me els meus propis discs tristos a l’habitació de casa els meus pares, just quan vaig començar la carrera de Belles Arts. Vaig estar un temps bastant al pou, si… Després d’uns anys de gravar discos i discos que encara estan en calaixos, aprenent a gravar, a composar i a escriure, als 21 de tot aquest material gravat durant anys va sortir-ne el “Postdiluvian”, disc inèdit, cantat en anglès macarrònic, que dura 80 minuts i és fosc a matar. I arrel d’aquest disc, que va córrer en CD-R entre els amics i coneguts, un any després, als 22 em van encarregar fer la meva primera banda sonora de cinema i després vaig començar a fer músiques per publicitat i televisió.
Als 23 vaig posar-me a estudiar producció i postproducció d’àudio i als 24 vaig començar més en serio a fer gires de concerts dels meus discs al crear el meu projecte sarcàstico-humoristic “Estanislau Verdet”. Als 25 va tornar a aparèixer l’amor i als 26 vaig engegar el meu propi estudi de gravació en uns baixos de Gràcia. Als 27 vaig matar el projecte Estanislau Verdet després de dos discs, perquè s’estava fent massa gros i vaig muntar el meu propi segell discogràfic, Amniòtic Records, per re-editar el disc d’u_mä (un projecte que vam fer junts amb la Maria Coma).
Als 28 ja vaig començar a firmar els discos sota el meu propi nom (als 28 el “2010” i als 30 el “de bosc”), i alhora vaig decidir deixar de fer les feines que no m’agradaven (publicitat, classes i demés) i des de llavors, per poder pagar els meus discs i gires, vaig dedicar-me a fer produccions de discs d’altres grups al meu estudi, a composar bandes sonores per cinema, a dirigir el segell discogràfic i a tocar en directe amb altres projectes com Maria Coma (a la bateria), Standstill (al vibràfon i percussions) o Inspira (a la bateria) fins que als 32, després d’uns 6 anys sense haver parat ni fet vacances, vaig petar fort, em vaig saturar i vaig decidir deixar-ho i tancar-ho tot, agafar els quatre calers que havia estalviat i marxar a viure a Banyoles en una caseta amb gallines per escriure en calma aquest nou disc que acabo de treure: “Pels dies bons”.
I ara, amb 33, ja veurem, que passi el que hagi de passar, però endavant.

FEINA ETA
D I S C O G R A F I A
Pau Vallvé – Pels dies bons (2014) – [SPOTIFY]Pau Vallvé – de bosc (2012) – [SPOTIFY]Pau Vallvé - 2010 (2010) – [SPOTIFY]Pau Vallvé – B.S.O. de Suspicious Minds (2009) – [SPOTIFY]>u_mä - u_mä (Reedició Especial) (2009) – [SPOTIFY]Estanislau Verdet - L’all ho és tot pels anglesos (2008) – [SPOTIFY]u_mä - u_mä (2007) – [SPOTIFY]Estanislau Verdet - Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest (2006) – [SPOTIFY]Zulo - B.S.O. (2005) – [SPOTIFY]Pau Vallvé – Oak | Postdiluvian (2004)Pau Vallvé - Things Behind Disguise (2003)Pau Vallvé - When it Rains (2003)Pau Vallvé – Great spirit of old aromas (9 CDs) (2001-2002)Egon - Old Boy Screaming Silence (2 CDs) (2000)Egon28 - Say Always Goodbye E.P. (1999)Experiment Zero - Last Recordings E.P. (1998)Experiment Zero - Melt Down (1997)
P R O D U C C I Ó    M U S I C A L
Maria Coma – Celesta (2013) – [SPOTIFY]Inspira – Amunt! (2013) – [SPOTIFY]Pau Vallvé – Disc de bosc (2012) – [SPOTIFY]Maria Coma – Magnòlia (2011) – [SPOTIFY]Maria Coma – Linòleum en Concert (2011) – [SPOTIFY]Pau Vallé – Disc 2010 (2010) – [SPOTIFY]Inspira – Disc Escapistes (2010) – [SPOTIFY]The New Raemon – Remix de A propósito del asno (2010) – [SPOTIFY]Love Of Lesbian – Producció de la cançó “Incondicional” (2010) – [SPOTIFY]Standstill - Arranjaments de vibràfons i marimbes per 3 cançons del disc “Adelante Bonaparte” (2010) – [SPOTIFY]Senyors Tranquil - Disc Tenir-ho tot (2010) – [SPOTIFY]Gespa – Disc La Distància farà la feina bruta (2010) – [SPOTIFY]Maria Coma – Disc Linòleum (2009) – [SPOTIFY]Pau Vallvé – Disc BSO Suspicious Minds (2009) – [SPOTIFY]Micu – Rumbafica EP (2009)u_mä – Cançó El Cargolet (2009) – [SPOTIFY]Estanislau Verdet - Disc L’all ho és tot pels anglesos (2008) – [SPOTIFY]1st Aid Kit - Disc Plaits (2008) – [SPOTIFY]Inspira - 2 cançons del disc Cova placenta (2008) – [SPOTIFY]u_mä – Disc u_mä (2007) – [SPOTIFY]StandStill – Remix de 1 2 3 sombra (2007)Estanislau Verdet - Disc Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest (2006) – [SPOTIFY]1st Aid Kit - Disc F1rst (2006) – [SPOTIFY]Inspira - Cançó Dolphins (2006)Eto’o Remix - Final de la Champions Rac1 (2006)Insomni - Maqueta ‘Assalt directe’ (2006)Pau Vallvé - Disc BSO de Zulo (2005) – [SPOTIFY]‘The last album’ (Disc de versions desenfadades dels Beatles) (2005)November Trio (Autoeditat, 2005)Pau Vallvé / OAK - Disc Postdiluvian (2004)
B A N D E S     S O N O R E S     O R I G I N A L S
El fin del mundo será en brasil (2012) Curtmetratge per a cinemaMón Petit (2012) Llargmetratge Documental per a cinemaHan Bombardejat Una Escola (2010) DocumentalSuspicious Minds (Discobolo Films, 2009) Llargmetratge per cinema – [SPOTIFY]Una Mà de Contes (TV3, 2006) (música per a 5 contes per televisió)Zulo (Discobolo Films, 2005) Llargmetratge per cinema – [SPOTIFY] Porca Misèria - Sèrie de televisió(TV3, 2005) (14 peces)Caixa Fòrum – Exposició Avelino Pi (música pel vídeo de l’exposció)Esto no és un cuento (Laia Aubia, 2003) curtmetratge de cinemaMNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) Cançó del Joglar (Per l’exposició So i Color)
P U B L I C I T A T
DKV – 4 Spots 2012 (2012)FiraTàrrega – Spot 2011 (2011)TresC - Spot Nadal 2010 (2010)FiraTàrrega – Spot 2010 (2010)TresC – Spot en 3D Abril 2010 (2010)MMT seguros – 4 Spots de “Poliza Blanca” (2010)Marabans – Spot “Don’t Walk Alone” (2010)TresC – Spot Setembre 2009 (2009)FiraTàrrega -Spot 2009 (2009)Generalitat de Catalunya - Aquí Reduïm/Reciclem (2009)Novartis - Rasilez & the Reninas (2008)Fic-Cat’09 – Festival Internacional de Curtmetratges en Català (2008)Generalitat de Catalunya - Aquí Reciclem (2008)Novartis – Novartis Eres Tu (2008)Campanya nadalenca de Polinyà - Fes un bon Nadal (2007)TMB - Nous Metros (2006)Lu - Principe Medallón (2005)Mallorca - Vine a Mallorca (2005)Unió de Consumidors de Catalunya (2003)Peix etiquetat, peix de qualitat (2003)
T E L E V I S I Ó    I    R À D I O
Mic3 (TV3) – Sintonia, crèdits, cançons i molinets per la nova temporada (2010-2011)Porca Misèria (TV3) – Músiques pels capítolsEl cor de la ciutat – Cançó “Un món de bojos” (2008)Una má de contes (TV3) – Música per a cinc contesMic 3 (TV3) – Músiques i efectes sonors (2008)TV3 - Molinets de l’ 11 de setembre (2006 i 2007)Boca Ràdio - Sintonies (2005)Superxiula - Disc del Club Super3 (TV3, 2004) (4 cançons)
P R O J E C T E S     O N    H E     T O C A T   (com a membre fixe de la banda)
Pau Vallvé (2011-2014)Maria Coma (2009-2014)Inspira (2013)Standstill - Bonaparte Ensamble (2011-2012)u_mä (2007-2009)Estanislau Verdet (2006-2009)Oak (2004-2005)Tula (2003)Great Spirit Of Old Aromas (2001-2003)Egon (1999-2001)Experiment Zero (1997-1999)Freak Out (1996-1997)
V Í D E O S    R E A L I T Z A T S   Pau Vallé - Pels dies bons – Album Teaser – 2014Pau Vallé - A baix, a les valls – 2012Pau Vallé - Molt Bé – 2011Pau Vallé - Protagonistes (amb Sergi Cañellas) – 2010Estanislau Verdet - Lluç – 2008u_mä - Escarbats (amb Maria Coma) 2008u_mä - Blanc (amb Maria Coma) 2007u_mä - Estiu (amb Maria Coma) 2007Estanislau Verdet - M’agradaria ser un lemür - 2006Estanislau Verdet - Farsant per la font del gat – 2006Estanislau Verdet - Per fer país insultem en català - 2006
M A N A G E M E N T    (gires de concert que he muntat i gestionat)   Pau Vallvé – Gira disc 2010 (29 concerts dels 50 que va durar la gira)Maria Coma - Gira 2009-2011 (37 concerts dels 60 que va durar la gira)u_mä - Gira 2008-2009 (27 concerts)
W E B S   Pau Vallvé – 2014 – www.pauvallve.com
Maria Coma – 2013 – www.mariacoma.com
Pau Vallvé – 2012 – (web ja no activa)Maria Coma – 2011 – (web ja no activa)Pau Vallvé – 2010 – (web ja no activa)Maria Coma – 2010 – (web ja no activa)Amniòtic Records – 2010 – www.amniòtic-records.com
Pau Vallvé – 2009 – (web ja no activa)Maria Coma – 2009 – (web ja no activa)Pau Vallvé – 2008 – (web ja no activa)Estanislau Verdet – 2008 – www.estanislauverdet.com
u_mä – 2008 – www.umabcn.com
Estudis MIAU – 2008 – (web ja no activa)Pau Vallvé – 2007 – (web ja no activa)Estanislau Verdet – 2006 – (web ja no activa)