L’Aplec del Pi de les Tres Branques al pla de Campllong (Berguedà) vol superar els 2.500 assistents del 2014
L’Aplec del Pi de les Tres Branques al pla de Campllong (Berguedà) vol superar els 2.500 assistents del 2014
L’Aplec del Pi de les Tres Branques vol superar els 2.500 assistents del 2014
L’aplec del 2014.
Dissabte 18.07.2015
Es fa demà al matí pla de Campllong (Berguedà) · El pi vell ja ha recuperat l’aspecte original
L’aplec de demà començarà a les 10.00 amb l’arribada dels Motards per la Independència i una cercavila amb els gegants d’Espinalbet, els Grallers dels Castellers de Berga i els trabucaires de Castellar del Riu.
A les 11.00 es farà l’acte patriòtic unitari i l’ofrena floral al pi vell, a més dels parlaments del batlle de Castellar del Riu, Adrià Solé, i de personalitats de tots els Països Catalans: Adelais de Pedrolo, directora de la Fundació de Manuel de Pedrolo, en nom del Principat; Agustí Ventura, filòleg i cronista de Xàtiva, en nom del País Valencià; Biel Majoral, músic i professor mallorquí, en nom de les Illes; Daniela Grau, professora de català a la Universitat de Perpinyà, en nom de Catalunya Nord, i Pepa Nogués, professora al Matarranya, en nom de la Franja. Tancarà l’acte la vice-presidenta de l’ANC, Rosa Alentorn.
A les 13.00 els actes es traslladaran al pi jove, on es faran els parlaments de l’esquerra independentista. Cal recordar que al juny hi va haver un intent, no reeixit, de tallar-ne una branca.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4444040/20150718/laplec-pi-branques-vol-superar-2500-assistents-2014.HTML
Aplec del Pi de les Tres Branques
De Viquipèdia
Aplec del Pi de les Tres Branques és un aplec nacionalista que se celebra cada any el tercer diumenge de juliol al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà), al voltant d’un pi de tres besses (pi roig Pinus sylvestris), de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres. És considerat com a un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d’una soca única.[1]
El 1987 el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. També es va declarar arbre monumental l’anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret, i és usat com a símbol nacionalista des de 1921, i on es reuneixen cada any els joves independentistes.
El dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista, repetida cada any fins al 1924, quan fou prohibida per Miguel Primo de Rivera. La guerra civil espanyola i la Dictadura de Francisco Franco, després, en van impedir la celebració. El 1980 es va convocar novament una diada d’afirmació nacionalista, a la qual assistiren unes 3.000 persones. Des d’aleshores ha estat considerada com a baròmetre de la situació dels diversos sectors de l’independentisme, ja que al seu voltant s’hi ha aplegat (i sovint enfrontat) militants del PSAN, PSAN-Provisional, Unitat Nacional Catalana, IPC, ERC, MDT, Estat Català, Catalunya Lliure, Maulets i altres. L’aplec de 1986, amb una assistència de 14.000 persones, acabà amb cremada de banderes espanyoles i insults als membres de CDC, que deixaren d’assistir-hi. El 1988 hi hagué enfrontaments entre faccions del MDT[3] i el 1991 membres del MDT agrediren assistents d’ERC. Després dels aldarulls de l’aplec de 1996, on 30 encaputxats provocaren enfrontaments entre membres de la Plataforma per la Unitat d’Acció i d’Estat Català,[4][5][6] la diada s’ha reconduït i ha pres un esperit lúdic i festiu.[7]
La branca més alta del pi fou trobada tallada el dia 13 de maig del 2014, arran d’un acte vandàlic en el qual s’hauria emprat una serra.[8][9] S’ha anunciat que aquesta branca es restaurarà.
Història
Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). Amb el desenvolupament de l’excursionisme a la fi del segle XIX sovint fou centre d’aplecs i cantades, però la seva popularitat arribaria definitivament el 1888, quan mossèn Jacint Verdaguer va escriure el poema Lo pi de les tres branques on feia somiar al rei Jaume I, als peus de l’arbre, que seria rei d’Aragó, Principat de Catalunya, València i Mallorca.[2] Esdevingut així un dels símbols de la unitat dels Països Catalans polítics, el 1901 fou cedit pel seu propietari, Tomàs Campà, a la Unió Catalanista. Tanmateix, l’arbre va morir el 1913 i només restà el tronc mort.El 1987 el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. També es va declarar arbre monumental l’anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret, i és usat com a símbol nacionalista des de 1921, i on es reuneixen cada any els joves independentistes.
El dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista, repetida cada any fins al 1924, quan fou prohibida per Miguel Primo de Rivera. La guerra civil espanyola i la Dictadura de Francisco Franco, després, en van impedir la celebració. El 1980 es va convocar novament una diada d’afirmació nacionalista, a la qual assistiren unes 3.000 persones. Des d’aleshores ha estat considerada com a baròmetre de la situació dels diversos sectors de l’independentisme, ja que al seu voltant s’hi ha aplegat (i sovint enfrontat) militants del PSAN, PSAN-Provisional, Unitat Nacional Catalana, IPC, ERC, MDT, Estat Català, Catalunya Lliure, Maulets i altres. L’aplec de 1986, amb una assistència de 14.000 persones, acabà amb cremada de banderes espanyoles i insults als membres de CDC, que deixaren d’assistir-hi. El 1988 hi hagué enfrontaments entre faccions del MDT[3] i el 1991 membres del MDT agrediren assistents d’ERC. Després dels aldarulls de l’aplec de 1996, on 30 encaputxats provocaren enfrontaments entre membres de la Plataforma per la Unitat d’Acció i d’Estat Català,[4][5][6] la diada s’ha reconduït i ha pres un esperit lúdic i festiu.[7]
La branca més alta del pi fou trobada tallada el dia 13 de maig del 2014, arran d’un acte vandàlic en el qual s’hauria emprat una serra.[8][9] S’ha anunciat que aquesta branca es restaurarà.
Plançons del Pi
A l’aplec del Pi del 2014, l’assemblea territorial del Berguedà de l’Assemblea Nacional Catalana va proporcionar plançons del pi a diverses entitats per tal que els plantessin arreu dels Països Catalans, per tal que, simbòlicament, l’esperit de l’arbre es repartís arreu. Alguns d’aquests plançons es van plantar a:- Alberg de la Comella, Andorra la Vella, Andorra. Plantat per Manel Urindar, coordinador de l’Assemblea Nacional Catalana d’Andorra, el dia 1 de setembre del 2014.[10][11]
- Sant Hipòlit de Voltregà, Osona.[10]
- Bolvir, Cerdanya.[10]
- Folgueroles, Osona.[10]
- Saldes, Berguedà.
- Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat (plantat per Sant Boi Decideix Independència-ANC l’1 de març de 2015).
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Aplec_del_Pi_de_les_Tres_Branques
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada