Pinós :els Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem hi construiren una església (1.312) dedicada a santa Maria.

Pinós :elsde Jerusalem hi construiren una església (1.312) dedicada a santa Maria.

        

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L’ALBA A PINÓS DEL SOLSONÈS

Pinós

El poble de Pinós de Solsonès (44 h el 2005), als vessants meridionals de la serra de Pinós, és centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç de Pinós; les cases estan disseminades i encara que moltes són deshabitades, no s’han abandonat les terres de conreu. La casa del comú es troba a la vora del santuari de Santa Maria de Pinós, centre de devoció comarcal que s’alça als vessants septentrionals de la mateixa serra, a 904 m d’altitud, dominant una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny. L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes (la llinda de la portalada és del 1642), conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc. Prop seu hi ha una gran construcció senyorial i l’hostal.

Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers (1808), el santuari fou edificat pels templers al 1312 i molt aviat passà als hospitalers. Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada. Depèn de la parròquia de Pinós el petit barri de Cuiner, que formava part d’una antiga quadra dita de Matadeporros; hi ha una església que havia estat dedicada a sant Pere i sant Feliu i després a santa Llúcia.

 el Santuari de Pinós,  contemplat  des de la Creu de Sant Vicenç.

Llegim que està dedicat a l’advocació de la Mare de Déu de l’Alba. 

PINÓS, Sant Vicenç

En un dels documents més antics que guarda l’arxiu diocesà, de l’any 995, consta que el comte Oliva de Cerdanya, abans de ser abat de Ripoll, canvià unes terres de Pinós amb el monestir de Serrateix. La parròquia de Sant Vicenç és una església de factura romànica amb tres altars barrocs.Al cap de la carena, l’orde militar dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem hi construí una església (1.312) dedicada a santa Maria.

Després de l’aparició de la Mare de Déu l’1 de setembre de 1507 – segons la tradició – a un tal Bernat, amo de cal Cases de Matamargó, s’edificà l’actual santuari que aglutina la devoció mariana de la comarca, que va assolir uns nivells tant elevats , que l’administrador Mn. Arcís Garriga, va considerar necessari sol•licitar a Elisabet de Josa, senyora de la baronia, ajudes per la construcción de l’hostal i la casa.

El comanador de Cervera, l’Ametlla i Puig-reig nomenava sempre el prior d’aquest santuari.

És un dels molts llocs de Catalunya on la Verge recull l’advocació de Verge trobada. El Santuari és de planta rectangular, cobert de doble vessant i amb el carener paral•lel a la façana principal. Al portal, al bell mig de l’austera façana, repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb capitells dòrics sobre massisses pilastres.

Un òcul il•lumina l’interior de l’església i dos parells de finestres rectangulars a banda i banda de la porta són les úniques obertures de l’edifici. Ens expliquen de l’interior de l’església – no teníem ocasió d’accedir-hi – que al cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca, aquesta imatge formava part d’un retaule que en el període 1936-39 es va perdre. Damunt de l’altar es pot observar un fragment del retaule barroc amb l’escena de la trobada de la Verge.

Al costat de llevant de l’església hi ha el gran edifici de l’hostaleria i les dependències annexes. A la plaça del santuari s’hi aixeca una preciosa creu de pedra, que fa de rellotge de sol. El monument que hi ha de la Rosa dels Vents es considera el punt del centre geogràfic de Catalunya. Trobarem més informació i els Goigs a Santa Maria de Pinós del Solsonès en aquest enllaç : http://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/pin%C3%B3s/