Davita Italian Gastro Market
Davita Italian Gastro Market
Gastro Market: una visita
Davita Italian Gastro Market: una visita
Fa unes setmanes em van convidar a dinar al Davita Italian Gastro Market, al Carrer Rosselló 231 de Barcelona.
Si espereu el clàssic restaurant italià, amb propietari exòtic un xic pesat i atmosfera cridadissa, aquest no seria el lloc.
El Davita Italian Gastro Market neix per la mà del catalaníssim Sergi Fàrres que ens proposa una mena de mercat amb diferents parades, on cadascú pot escollir el seu propi menú. Hi ha carta, moltes cartes, no hi ha menú del dia, és tipus self-service i tot està molt bé organitzat. A l’entrada et donen una targeta. Pots escollir una taula, demanar el que vols a cada parada (la de les amanides, de la pasta, de la pizza, de les postres, al bar) i vas passant la teva tarja. Si necessiten una mica més de temps per preparar-te (tot al moment) el que has demanat et donen un avisador electrònic que sona quan has d’anar a recollir el teu plat.
Tot és molt ràpid. Pots dinar en 20 minuts o en una hora, depèn de tu. A la sortida retornes la tarja i calculen que t’ha costat.
Ara de italià cap ni un.
M’explica el Daniel, cap de sala, de Colòmbia, que el Sergi és xef, s’ha format a Itàlia i s’ocupa personalment de formar cada nou xef que s’incorpora a la plantilla.
La integració entre Itàlia i els gustos del catalans es veu del menú de la pasta: carbonara autèntica amb una pregunta: Hi vols nata?
Jo vaig tastar la puttanesca.
Pasta cuita al moment en bullidors que estan sempre treballant (10 punts) i que va quedar al dente (10 punts més) i salsa també feta al moment.
Era molt bona.
Les pizzes (forn elèctric) tenien bona cara però no les vaig tastar. Em vaig equivocar demanant un amanida amb mozzarella. Potser no era el dia i també s’ha de dir que jo sóc molt pesada amb la mozzarella. MAI he tastat una mozzarella digna a Catalunya.
Els gelats també feien bona cara. Són artesanal i els fa un “italià que està a Mallorca”.
Vaig tastar un cannolo. Bo el farcit però la galeta no era cruixent. Culpa meva, m’ho havia d’imaginar. A la parada de les postres hi havia pastissos que segurament eren molt més bons.
Que més… birra Moretti i cafè Illy. Ristretto, com ha de ser. 20 punts més!
En general: hi tornaré, sobretot si estic amb el nano, si tinc pressa o si estic per allà. Pasta per mi, pizza per il bambino que prefereix les pizzes “elèctriques catalanes” com dic jo, a les napolitanes de llenya (pobra de mi). Elèctriques o no tinc curiositat de tastar-les i de tastar els gelats.
Si però aquell dia estic nostàlgica, amb ganes de propietari pesat que em dona conversa, amb ganes de crits i d’atmosfera que no recordi un parc temàtic, amb ganes d’Itàlia vaja, me n’aniré a un altre lloc.
http://www.lapastaperalscatalans.cat/botigues-i-restaurants/davita-italian-gastro-market-una-visita.html
Si espereu el clàssic restaurant italià, amb propietari exòtic un xic pesat i atmosfera cridadissa, aquest no seria el lloc.
El Davita Italian Gastro Market neix per la mà del catalaníssim Sergi Fàrres que ens proposa una mena de mercat amb diferents parades, on cadascú pot escollir el seu propi menú. Hi ha carta, moltes cartes, no hi ha menú del dia, és tipus self-service i tot està molt bé organitzat. A l’entrada et donen una targeta. Pots escollir una taula, demanar el que vols a cada parada (la de les amanides, de la pasta, de la pizza, de les postres, al bar) i vas passant la teva tarja. Si necessiten una mica més de temps per preparar-te (tot al moment) el que has demanat et donen un avisador electrònic que sona quan has d’anar a recollir el teu plat.
Tot és molt ràpid. Pots dinar en 20 minuts o en una hora, depèn de tu. A la sortida retornes la tarja i calculen que t’ha costat.
Ara de italià cap ni un.
M’explica el Daniel, cap de sala, de Colòmbia, que el Sergi és xef, s’ha format a Itàlia i s’ocupa personalment de formar cada nou xef que s’incorpora a la plantilla.
La integració entre Itàlia i els gustos del catalans es veu del menú de la pasta: carbonara autèntica amb una pregunta: Hi vols nata?
Jo vaig tastar la puttanesca.
Pasta cuita al moment en bullidors que estan sempre treballant (10 punts) i que va quedar al dente (10 punts més) i salsa també feta al moment.
Era molt bona.
Les pizzes (forn elèctric) tenien bona cara però no les vaig tastar. Em vaig equivocar demanant un amanida amb mozzarella. Potser no era el dia i també s’ha de dir que jo sóc molt pesada amb la mozzarella. MAI he tastat una mozzarella digna a Catalunya.
Els gelats també feien bona cara. Són artesanal i els fa un “italià que està a Mallorca”.
Vaig tastar un cannolo. Bo el farcit però la galeta no era cruixent. Culpa meva, m’ho havia d’imaginar. A la parada de les postres hi havia pastissos que segurament eren molt més bons.
Que més… birra Moretti i cafè Illy. Ristretto, com ha de ser. 20 punts més!
En general: hi tornaré, sobretot si estic amb el nano, si tinc pressa o si estic per allà. Pasta per mi, pizza per il bambino que prefereix les pizzes “elèctriques catalanes” com dic jo, a les napolitanes de llenya (pobra de mi). Elèctriques o no tinc curiositat de tastar-les i de tastar els gelats.
Si però aquell dia estic nostàlgica, amb ganes de propietari pesat que em dona conversa, amb ganes de crits i d’atmosfera que no recordi un parc temàtic, amb ganes d’Itàlia vaja, me n’aniré a un altre lloc.
http://www.lapastaperalscatalans.cat/botigues-i-restaurants/davita-italian-gastro-market-una-visita.html
El llibre de La pasta per als catalans
Millor blog gastronòmic 2012
Restaurante Putxinellis
C/ Salou 23
Barcelona
936 11 24 85
http://restauranteputxinellis.com/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada