Aparellaments prehistòrics entre neandertals i humans moderns fa 100.000 anys, molt abans del que es pensava
Aparellaments prehistòrics entre neandertals i humans moderns fa 100.000 anys, molt abans del que es pensava
Aparellaments prehistòrics sense límit
Documenten encreuaments entre neandertals i humans moderns fa 100.000 anys, molt abans del que es pensava
MARIO MARTÍN MATAS Barcelona
![]( "Els homínids de la Sima de los Huesos, a Atapuerca, en una imatge del Museu de l'Evolució Humana / EFE")
Els homínids de la Sima de los Huesos, a Atapuerca, en una imatge del Museu de l’Evolució Humana / EFE
Els homínids de la Sima de los Huesos, a Atapuerca, en una imatge del Museu de l’Evolució Humana / EFEAparellaments prehistòrics entre neandertals i humans moderns fa 100.000 anys, molt abans del que es pensava
Aparellaments prehistòrics sense límit
Documenten encreuaments entre neandertals i humans moderns fa 100.000 anys, molt abans del que es pensava
MARIO MARTÍN MATAS Barcelona
![]( "Els homínids de la Sima de los Huesos, a Atapuerca, en una imatge del Museu de l'Evolució Humana / EFE")
Els homínids de la Sima de los Huesos, a Atapuerca, en una imatge del Museu de l’Evolució Humana / EFE
El trencaclosques de l’ evolució humana és ple de peces pendents d’encaixar i, lluny de resoldre’s, cada cop que hi ha una nova troballa els interrogants poden multiplicar-se. Tot i així, les noves tècniques genètiques han obert una porta per on entra cada cop més llum, i és que l’anàlisi per detectar encreuaments en els ancestres dels ‘Homo sapiens’ permet determinar en quins moments van coincidir les espècies. La conclusió no és només que la colonització de la Terra es va produir a partir de successives onades migratòries des de l’Àfrica, sinó també que aquestes espècies van hibridar-se en diferents moments de la història.
Gràcies a la utilització de diversos mètodes d’anàlisi i a un nombre cada cop més gran de genomes neandertals, els científics han descobert ara que la hibridació entre els neandertals i els primers humans moderns va produir-se fa com a mínim 100.000 anys, molt abans del que es pensava fins ara. El descobriment, que publica la revista ‘Nature’, ha estat liderat per l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva (Alemanya), però ha comptat amb la participació d’una vintena d’investigadors de tot el món, entre ells membres de l’ Institut de Biologia Evolutiva (IBE), adscrit al CSIC i la UPF, i del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), tots dos amb seu a Barcelona.
La troballa no només implica avançar en 35.000 anys aquesta primera hibridació, sinó també la constatació per primera vegada que la influència genètica no ha sigut només dels neandertals cap als humans, sinó també a la inversa. Els científics ho saben perquè han identificat restes d’ADN propi d’humans moderns en un neandertal trobat en una cova de les muntanyes d’Altai, al sud de Sibèria, a prop de la frontera entre Rússia i Mongòlia. I encara van més enllà, perquè també saben que es tracta d’un “senyal africà” provinent d’un llinatge antic que no va prosperar i que no ha arribat fins avui, segons explica a l’ARA el líder del laboratori de paleogenòmica de l’IBE, Carles Lalueza-Fox.
http://www.ara.cat/societat/Aparellaments-prehistorics-limit_0_1524447686.html
El trencaclosques de l’ evolució humana és ple de peces pendents d’encaixar i, lluny de resoldre’s, cada cop que hi ha una nova troballa els interrogants poden multiplicar-se. Tot i així, les noves tècniques genètiques han obert una porta per on entra cada cop més llum, i és que l’anàlisi per detectar encreuaments en els ancestres dels ‘Homo sapiens’ permet determinar en quins moments van coincidir les espècies. La conclusió no és només que la colonització de la Terra es va produir a partir de successives onades migratòries des de l’Àfrica, sinó també que aquestes espècies van hibridar-se en diferents moments de la història.
Gràcies a la utilització de diversos mètodes d’anàlisi i a un nombre cada cop més gran de genomes neandertals, els científics han descobert ara que la hibridació entre els neandertals i els primers humans moderns va produir-se fa com a mínim 100.000 anys, molt abans del que es pensava fins ara. El descobriment, que publica la revista ‘Nature’, ha estat liderat per l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva (Alemanya), però ha comptat amb la participació d’una vintena d’investigadors de tot el món, entre ells membres de l’ Institut de Biologia Evolutiva (IBE), adscrit al CSIC i la UPF, i del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), tots dos amb seu a Barcelona.
La troballa no només implica avançar en 35.000 anys aquesta primera hibridació, sinó també la constatació per primera vegada que la influència genètica no ha sigut només dels neandertals cap als humans, sinó també a la inversa. Els científics ho saben perquè han identificat restes d’ADN propi d’humans moderns en un neandertal trobat en una cova de les muntanyes d’Altai, al sud de Sibèria, a prop de la frontera entre Rússia i Mongòlia. I encara van més enllà, perquè també saben que es tracta d’un “senyal africà” provinent d’un llinatge antic que no va prosperar i que no ha arribat fins avui, segons explica a l’ARA el líder del laboratori de paleogenòmica de l’IBE, Carles Lalueza-Fox.
http://www.ara.cat/societat/Aparellaments-prehistorics-limit_0_1524447686.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada