Sita Murt i Francès-dissenyadora de moda i empresària catalana

        

Sita Murt a la fira The Brandery, el 2010
Naixement	1946 Igualada, Anoia
Mort	1 de desembre de 2014 Igualada, Anoia
Nacionalitat	Catalunya
Ocupació	Empresària, dissenyadora de moda

Sita Murt i Francès (Igualada, 1946^[1] – Igualada,^[2] 1 de desembre de 2014)^[3] fou una dissenyadora de moda i empresària catalana. El seu nom Sita prové del diminutiu Carmencita.^[4] Els seus dissenys són comercialitzats per l’empresa familiar Esteve Aguilera SA, que usa Sita Murt com a marca comercial. L’empresa fabrica més de 200.000 peces l’any^[4] i atén més de 1.900 punts de venda, 400 a Espanya i 1.500 a la resta del món, fent el 20% de les vendes en botigues pròpies. L’any 2009 va facturar 24 milions d’euros, amb 35% de vendes a l’estranger.^[5] És present en grans magatzems internacionals com Galeries Lafayette o Tzum de Moscou.^[6] Un dels seus vestits va aparèixer al film Vicky Cristina Barcelona.^[7]

Trajectòria personal[

Sita Murt era filla de l’amo d’una adoberia d’Igualada i pertanyia a la tercera generació d’una dinastia del gènere de punt a Igualada. Quan era petita arreplegava per la factoria familiar trossos de pell rebutjats que intentava enganxar a la roba. Sita va estudiar a l’Escola de Disseny Tèxtil de Sarrià, dirigida per Ramón Folch.^[8] Es va casar amb Toni Esteve Enrich, gestor de l’empresa familiar Esteve Aguilera fundada el 1924 i establerta com a Societat Anònima el 1965. Al cap d’uns anys, amb els fills ja grans, Sita es va involucrar en l’àrea de disseny de l’empresa, que es dedicava principalment a fer jerseis.^[1] Sita va començar a fer els seus propis models, amb visió de futur. La mort prematura del Toni l’any 1984^[9] va canviar tots els plans. El sogre de Sita li va donar la seva confiança per gestionar l’empresa, malgrat els recels de molta gent, pel fet de ser dona i jove.^[4] Sita va posar molta tenacitat i la seva empresa ha arribat a ser un exemple positiu a la comarca de l’Anoia, on el sector tèxtil ha sofert una important crisi.

L’empresa és present regularment en diferents passarel·les i salons de moda. Des de 1989 la firma té presència als esdeveniments de moda de Barcelona com ara: Gaudí, Bread & Butter i The Brandery, i també a: Premium (Berlín), Gallery (Copenhaguen), Cibeles (Madrid), Coterie (Nova York) i Modefabriek, Who’s Next i Paris sur Mode (París).^[8] L’empresa va decidir substituir la marca tradicional, Esteve, per Sita Murt, i obrir establiments propis i un outlet a Igualada. Els fills de Sita, Toni, Iago, Isabel i Albert, han ostentat diversos càrrecs a la firma. La professionalització es confirma l’any 2005 amb l’estrena de la directora general, Julia Cher, prèviament directora comercial de la coneguda empresa catalana Dikton’s i posteriorment amb el fitxatge d’un nou director general, Jordi Balsells, de la cadena Desigual.^[4] L’any 2008 l’empresa incorporà una línia d’accesoris i complements^[8] i l’any 2010 una primera col·lecció de sabates, així com una botiga pròpia a París, oberta el maig de 2010, amadrinada per Victoria Abril. L’any 2011 es va nomenar Miquel Ramis com a nou director general.^[5] Actualment el càrrec de Dr. General l’ostenta Toni Palmés.
L’empresa va presentar un concurs voluntari de creditors l’any 2013 a causa de la crisi en el consum nacional i internacional amb l’objectiu d’emprendre un pla de viabilitat. A principis del mes de novembre de 2014 la firma va anunciar que ja havia superat el procés concursal amb l’aprovació del conveni per part dels creditors amb més del 80% d’adhesions.^[10]

Sita Murt va morir l’1 de desembre de 2014 víctima d’un càncer, i el seu funeral va tenir lloc el dia 2 a la basílica de Santa Maria d’Igualada.^[10]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sita_Murt
Així és la primera botiga del triumvirat de la moda catalana

THAÏS GUTIÉRREZ BARCELONA03/02/2016 15:37

Són tres dels pesos pesants de la moda catalana, un triumvirat, sempre fidels a una forma de fer roba artesana i vinculada al territori i a una tradició tèxtil molt arrelada al país. Ara, Josep Abril, Miriam Ponsa i Txell Miras han decidit fer un pas important junts i obrir la seva primera botiga a l’Estat, Nu#02, després de l’èxit de les col·laboracions efímeres al Rec, d’Igualada, i de la botiga Projecte#01 que van obrir al barri de Le Marais, a París, fa poc més d’un any.

I han volgut obrir la botiga durant el 080 “per aprofitar el rebombori que la cita de la moda porta sempre a la ciutat”, tot i que ha suposat un volum de feina molt gran, sobretot per a Ponsa i Miras, que dimarts van presentar les seves noves col·leccions per a la tardor-hivern 2016-17. Abril, en canvi, no ha participat en aquesta edició del certament perquè està “desbordat de feina”, i reconeix que “per fer bé les coses cal temps“. Això sí, ja avisa que a l’edició d’estiu –que se celebrarà a finals de juny– no fallarà.

Aquesta botiga, de més de 260 metres, al carrer València a tocar de Rambla Catalunya, de parets nues –”perquè volem que traspuïn història”, com diu Ponsa–, és la culminació d’un somni compartit, i ara tenen ganes de gaudir-lo. “Junts sumem forces i il·lusions, i hem arribat fins aquí; la idea és seguir sumant i fent créixer els projectes que tenen números, precisament amb la idea que segueixin endavant”, explicava Miras aquest matí. La dissenyadora de Terrassa ahir va sorprendre el públic del 080 amb una col·lecció inspirada en els ordes religiosos que aviat es podrà trobar en aquesta botiga.

Per a Josep Abril, la clau de la seva col·laboració és que “partim d’un mateix concepte de treballar: fem roba amb ànima. No ens interessa vendre molt, gaudim fent el que fem. A més, les nostres col·leccions són totes fetes aquí, i això és important”. I l’objectiu d’aquesta botiga és atreure, precisament, els clients que valoren aquest aspecte de la roba, l’autenticitat, la singularitat, el treball artesà i les històries que expliquen. I tot i que els tres dissenyadors tenen estils diferents, el seu públic convergeix en aquesta recerca de peces úniques. “Son col·leccions que no es troben a cada cantonada, com passa amb les grans cadenes de moda. És molt probable que a la persona que li agradi la roba del Josep també apreciï la que fa la Míriam”, deia Miras.

A més, la seva voluntat és que aquest espai sigui polivalent i aculli peces d’altres creadors. Ara mateix ja s’hi poden trobar escultures de Josep Vila i mobles del dissenyador industrial J onathan Singleton, i expliquen que aviat s’hi podran comprar sabates. “La idea és que tot el que hi hagi a la botiga tingui una coherència amb les nostres col·leccions, perquè qui vulgui sortir vestit de cap a peus, que siguin coses fetes amb ànima i no per processos industrials”, explica Ponsa.

Ponsa i Miras estan cansades, però molt satisfetes. Van presentar col·leccions dimarts i la botiga comença a marxar. “Estem com de ressaca”, diu Miras, rient. A les dues dissenyadores el format d’aquesta edició del 080 –més petit i amb les absències de les grans marques com Mango i Desigual– els agrada més i els sembla positiu. “Hem pogut treballar més tranquil·les“, explica Ponsa, que es qüestiona si cal que grans marques participin en aquesta passarel·la amb diners públics. I Abril afegeix: “És com si en un concert de música barregéssim estils completament diferents. No ho faríem. En canvi, amb la moda es fa, i potser s’ho haurien de replantejar”, apunta. “A mi m’agrada més aquesta edició perquè té una escala més humana, més propera“, conclou Miras. Queda clar que els tres estan d’acord i confien que el camí del 080 segueixi així. Mentrestant, seguiran fidels a la seva manera de fer roba i fent créixer els números dels seus nous projectes.

http://m.ara.cat/estils_i_gent/primera-botiga-triumvirat-catalana_0_1516048515.html