L’ús del ratpenat va començar cap al segle XVII arraconant gairebé completament a la vibra.
L’ús del ratpenat va començar cap al segle XVII arraconant gairebé completament a la vibra.
VIBRA el musical ratpenat màgic
http://ferransala.com/versibibracions/
VIBRA-Víbria
De Viquipèdia
una auca set-centista
Víbria jove d’Igualada
La víbria o vibra és un animal de la mitologia fantàstica medieval i popular, una femella del Drac.[1] És bàsicament un drac però amb marcats caràcters femenins (com dues mamelles prominents) i ocellístics, com bec d’àliga amb urpes i ales de quiròpter. Té fama de malvada.
Vibra medieval
L’origen d’aquesta curiosa manera de representar l’escurçó femella el trobem en les diverses traduccions del llibre “El Fisiòleg” (s. IV, Alexandria), d’on van sortir tot el reguitzell de bestiaris que es van escampar per Europa durant l’alta i la baixa edat mitjana. Potser la representació gràfica més reculada que trobem és al Bestiari de Berna del s. VIII on apareixen la parella de víbries (escurçons) mascle i femella. A partir d’aquí es poden trobar diverses representacions de víbries que intenten reproduir gràficament allò que recullen els “bestiaris”.
En l’arquitectura romànica la víbria s’acostuma a representar en parella; el mascle (una serp amb cara d’home barbut) i la femella (una serp amb cara de dona que pareix, pel ventre obert, dos petits escurçons).
En la forma en què apareix la Vibria de Barcelona a les auques del S. XVIII en trobem en diversos llocs del sud d’Europa: a la Col·legiata de Sant Salvi (Albi, Occitània), a l’emblema de la Contrada de il Drago de Siena ( Toscana ) a la ciutat de Volterra en peces de marbre encarregades per l’emperador austríac Maximilià per a ser enviades al palau de Mèxic…
Pel que fa a la Víbria de Barcelona, des de 1399, segons es recull al Llibre de les Solemnitats, se l’ha anomenda de diverses maneres i amb diverses gràfies “lo Vibre”, Brivia, Vibra, etc. però, sempre en referència a allò que es descriu als “Bestiaris Catalans” (segons recull R. Alòs Moner). Pot ser per aquest motiu se li atribueix el paper de fera quan es vol escenificar la llegenda de Sant Jordi. En els “bestiaris” la Víbria és un animal fantàstic que simbolitza l’infidel, per tant, no sembla estrany que quan sant Jordi ha de lluitar contra una fera “que han deixat els moros quan se’ls va fer fora” (llegenda de la cova del drac de Sant Llorenç) es recorri a la Víbria per a fer aquest paper.
Així doncs, amb aquesta càrrega simbòlica aquesta figura tan singular s’incorporà a la processó del Corpus i a festes reials com les coronacions, o a una de les més sonades canonitzacions de la Barcelona alt-medieval; la de Santa Maria de Cervelló.Símbol heràldic
Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós incorporà la vibra o drac a la seva Cimera Reial. Aquesta cimera que corona l’escut esdevingué hereditària a l’heràldica dels reis de la Corona d’Aragó, que l’empraren fins a Carles I. Actualment aquest símbol, ha estat adoptat oficialment com a l’escut de la Generalitat Valenciana.
Hi ha teories que diuen que la vibra de la cimera reial ben aviat s’arribà a identificar amb un ratpenat o ratapinyada i en prengué també la forma.
Víbries actives en el bestiari popular català
- Víbria Serrallenca de Tarragona
- Víbrieta de Tarragona (infantil)
- Víbria de Barcelona
- Víbria de Botafocs de Castelló de la Plana
- Víbria de Castellar del Vallès
- Víbria d’Igualada
- Víbria Jove d’Igualada (juvenil)
- Víbria de Manresa
- Tremenda de Manresa
- Víbria del Poblenou (Barcelona)
- Víbria de Reus
- Víbria de Nou Barris (Barcelona)
- Víbria Trempada de Badalona
- Víbria voladora Llacunalba de Canyelles
- Víbria Ciril·la de Canovelles
Vegeu també[
Víbria de Tarragona
- Bestiari del Barri Gòtic de Barcelona
- Víbria de Barcelona
- Víbria de Poblenou
- Víbria de Castellar del Vallès
- Víbria de Manresa
- Víbria d’Igualada
- Víbria de Reus
- https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADbria
Ratpenat (heràldica)
De Viquipèdia
Escut de Barcelona al 1882.
Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada o ratapinyada té una important presència als territoris de l’antiga Corona d’Aragó.
Origen
Tot i així sembla que l’origen més versemblant d’aquest animal com a símbol rau en la vibra de la Cimera Reial de Pere el Cerimoniós. La vibra o víbria era un drac que abans coronava els escuts d’algunes ciutats importants del Mediterrani, com Palma, ciutat de València i Barcelona. Amb el pas del temps l’antiga vibra s’arribà a identificar amb un ratpenat i en prengué també la forma.
L’ús del ratpenat substituint a la vibra va començar cap al segle XVII i es va imposar plenament durant el segle XIX, arraconant gairebé completament a la vibra.
Ús heràldic[
Al Regne de Valencia lo ratpenat és un dels emblemes de la ciutat de València on és oficial des del segle XVII, apareixent en tots els impresos oficials i coronant l’escut d’aquesta ciutat.[1] És precisament com a símbol de la ciutat de València que el rat penat és més conegut.Al Regne de Mallorca lo rat penat es troba damunt de l’escut de la ciutat de Palma, procedent del segell atorgat per Jaume I als prohoms de Mallorca l’any 1269, concessió confirmada per Sanç I de Mallorca l’any 1312[2] L’Ajuntament de Palma té un escut amb petites diferències, havent adaptat l’escut a la seva imatge corporativa. Aquest escut porta la Ratapinyada del mateix color que la corona, daurada.
Al Principat de Catalunya Lo ratpenat també forma part dels elements heràldics dels antics emblemes de la ciutat de Barcelona. Aquest animal es pot veure en escuts antics de la ciutat damunt d’una corona. El rat penat apareixia en el Diari del Govern de Catalunya i de Barcelona (1810) on es mantingué durant part del segle XX, sense l’elmet, però. També l’antiga insignia del cos de bombers de Barcelona lluïa aquest elemt heràldic. L’escut de la ciutat de Terol[3] també lluïa un ratpenat a dalt de la corona. Aquest rat penat commemorava la part que varen tindre els habitants d’aquesta ciutat en la conquesta de València, però va desaparèixer en el segle XIX sense raons clares. El ratpenat turolenc es pot veure a l’escut que hi ha a l’Escalinata.[4]
A l’heràldica municipal de la Franja de Ponent lo rat penat apareix a l’escut de la ciutat de Fraga sota la corona. Hi ha alguns altres municipis que també fan ús del símbol del ratpenat, com Atzeneta d’Albaida, Catarroja i Novallas.
Fora d’aquests territoris Lo rat penat també figura com a símbol heràldic, ans que molt més rarament. Cal mencionar els escuts d’Albacete, el de Munera, el de Montchauvet, Yvelines, el de Fiefbergen(Schleswig-Holstein) i, fora ja del continent europeu, el de Santa Fe de Antioquia, concedit a la ciutat el 1545 per Carles I de Castella i Aragó i la seva mare Joana I de Castella.[5]
Altres usos[
El ratpenat es troba també a alguns escuts d’organitzacions esportives, com l’escut del València Club de Futbol, el Llevant Unió Esportiva, el Club Esportiu Alcoià, l’Albacete Balompié, el Club de Bàsquet Claret de Benimaclet, el Club Esportiu Rafael Altamira de Xirivella. També figura als anagrames de la majoria d’associacions falleres de València. A banda d’aquests hi ha un rat penat al mig de la bandera del Reial Club Nàutic de València.El nom de l’associació cultural Lo Rat Penat està basat en aquest animal heràldic. Va ser fundada el 1878 per iniciativa Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixença valenciana. Durant la Segona República Espanyola va patir fortes convulsions internes de caràcter polític. Després de la guerra civil espanyola va restar en mans de valencians partidaris del règim franquista.[6][7]
Lo Rat Penat. Periódich Lliterari Quincenal, (Orgue Oficial de Amadors de les Glòries Valencianes), fou un diari literari quinzenal publicat als anys 1884 i 1885. Estava redactat per escriptors del País Valencià, de Mallorca i del Principat. El seu director fou Constantí Llombart i tenia com a objectiu ensenyar als valencians á estimar ses coses, començant per estudiar sa nativa llengua, sa lliteratura i sa història, ses lleis, ses costums y tradicions; y acabant per donar à tot lo seu, com los catalans saben fer-ho, tot lo valor, importància o mèrit que en si tinga.[8]L’esquadró IX de bombarders de la Royal Air Force duu a la seva insígnia un ratpenat amb el lema “Per Noctem Volamus”. Aquesta fou adoptada el 1917 i va rebre aprovació reial per part d’Eduard VIII l’any 1936.[9]
Desaparicions en els nous escuts
No està clar perquè es va suprimir el ratpenat de l’escut de la ciutat de Barcelona. Havent adoptat l’escut de la ciutat com a propi del club, un petit ratpenat negre es trobava coronant el primer escut del FC Barcelona. Però inexplicablement, aquests elements heràldics varen desaparèixer a l’inici del segle XX.[10]Aquest animal també ha desaparegut de l’escut del Reial Club Esportiu Mallorca, que era abans l’escut de Palma, ans que es conserva a l’escut d’aquesta ciutat.
Encara es pot veure un ratpenat a l’escut que corona la façana del mercat de Sant Antoni i a la torre que hi ha a la vora de l’església del Tibidabo. L’eliminació del ratpenat de l’escut de Barcelona va fer que desaparegués de l’escut del Futbol Club Barcelona.[11]
La desaparició de la Ratapinyada dels escuts actuals de la ciutat de Barcelona ha representat la pèrdua d’un element comú amb altres ciutats de l’àmbit cultural català, com Fraga, Palma i València, que la mantenen amb orgull, i on es considera un símbol tradicional de Jaume I el Conqueridor. Símbol molt antic de gran valor històric.
Galeria d’imatges[
Escut de Palma amb la cimera de la Festa de l’Estendard, sense elm. Brodat. S. XVII (Arxiu Municipal de Palma)
Bandera del Reial Club Nàutic de València
Escut d’Albacete
Escut de Barcelona (segle XVII-XVIII)
Escut de Barcelona pel 1879
Portada del primer exemplar del Diari de Barcelona (1792)
.svg)
.svg)
.svg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada