Bayo (diari Público): “Ens han amenaçat i intimidat per revelar les converses del ministre de l’Interior Fernandez Diez
Bayo (diari Público): “Ens han amenaçat i intimidat per revelar les converses del ministre de l’Interior
Bayo (diari Público): “Ens han amenaçat i intimidat per revelar les converses del ministre“
El director de Público explica a El Món els detalls de la trama policial “mafiosa” creada l’any 2012 per combatre l’independentisme i expressa la seva sorpresa per la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem de no investigar el ministre de l’Interior
|
Abans de començar l’entrevista, mantenim una conversa amb Carlos Enrique Bayo que ens trenca tots els esquemes i ens deixa pràcticament sense temps per fer-li les preguntes previstes. Una xerrada necessària per entendre el complex entramat “mafiós” que hi havia dins el cos policial espanyol orquestrat, segons Bayo, pel mateix ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, quan va agafar les regnes del departament. El director de Público ens explica que la idea de l’anomenada ‘policia política’ neix amb l’objectiu d’aconseguir “informacions comprometedores” dels dirigents de les institucions i associacions catalanes sobiranistes, però també d’empresaris i presidents de clubs de futbol d’arreu de l’estat espanyol.
Els cervells d’aquesta unitat policial oculta eren l’exdirector de la Direcció Adjunta Operativa (DAO) i número 2 de la policia espanyola, Eugenio Pino, el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, i el comissari José Villarejo, adscrit al DAO, tots ells dirigits i supervisats pel secretari d’estat de Seguretat, Francisco Martínez, afegeix Bayo. Però lluny de ser una unitat clandestina d’elit com segurament haurien volgut els seus impulsors, els encarregats de la mateixa comencen a actuar de manera barroera apostant per personatges de la talla del ‘Petit Nicolás’, mogut per la seva ambició personal de progressar ràpidament dins l’estructura estatal.
Precisament és Nicolás l’origen de la batalla interna entre comissaris a la policia espanyola ja que, quan el CNI se n’adona que hi ha un noi de 20 anys que es fa passar per agent dels serveis d’intel·ligència espanyols, el cap d’assumptes interns, Marcelino Martín Blas, comença a investigar la trama mafiosa i topa amb Pino, Villarejo i Fuetes Gago. El 2014 però, aquest obscur grup policial descobreix que té “un aliat espanyolista” a Catalunya, ni més ni menys que el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. És aleshores quan Fuentes Gago, segons Carlos Enrique Bayo, organitza la famosa trobada entre Fernández Díaz i De Alfonso, difosa pel diari Público, i que la Fiscalia del Tribunal Suprem ha decidit no investigar en considerar que no hi ha indicis per fer-ho.
Sorprès per la decisió de la Fiscalia del Suprem? Cóm no m’hauria de sorprendre?
És de calaix de fusta de pi que el ministre està exigint coses al cap de l’oficina antifrau. Fins i tot es nota De Alfonso espantat per tot el que li demana. Si no veuen indicis, vol dir que la Fiscalia del Suprem ha afinat molt el cas al ministre a partir de l’examen de les gravacions. Tal i com li va dir Fernández Díaz a De Alfonso, això la Fiscalia t’ho afina.
És la mateixa Fiscalia de la que parla el ministre en les converses amb el cap de l’Oficina Antifrau.
Sí, però Fernández Díaz es referia a la Fiscalia General de l’Estat quan hi havia Torres-Dulce, que precisament va deixar el càrrec aquelles dates per les pressions que rebia del ministre per afinar-li els casos. També parlen del fiscal anticorrupció, Antonio Salinas, que va tornar-los els dossiers sobre Trias, a qui volien treure un gran escàndol (intenten relacionar-lo amb un compte fals a Suïssa i Andorra de 13 milions poc abans del 9N). Sabem que Salinas els va tornar aquets dossiers muntatge de De Alfonso perquè no se sostenien i no hi havia cap indici de res. Dies més tard i després que Salinas els hi tornès, De Alfonso va fer arribar els informes a Eduardo Inda i a Esteban Urreiztieta (tots dos aleshores al diari El Mundo) amb un número de compte fals perquè els publiquessin, tal i com li promet el cap d’Antifrau al ministre en la conversa. A més, al llarg de 3 mesos Eugenio Pino, José Ángel Fuentes Gago, Villarejo i García Castaño van parlar fins a 200 cops amb Inda i Urreiztieta per aquelles dates. Cau pel seu propi pes.
Precisament aquest número de compte fals és el que fa servir Trias per demostrar que res del que publiquen determinats mitjans és cert.
És evident que no troben cap número de compte. A més, es refereixen constantment a la Banca Privada d’Andorra i als seus dos màxims accionistes, Higini Cierco i el seu germà Ramón. De Alfonso diu que és bastant amic seu i després els esclata tot l’escàndol del narcotràfic gràcies al Tresor dels EEUU a partir del qual intervenen la Banca d’Andorra i el Banc Madrid. Doncs resulta que aquests eren els millors amics del cap de l’Oficina Antifrau, no entenc com pot ser amic de dos germans que tenien un negoci internacional de blanqueig de milions i milions a través de la Banca Privada d’Andorra.
Tot plegat sembla un nyap, no?
Evidentment, és un nyap. El tema és que se’ls en va de les mans a través del ‘Petit Nicolás’ perquè van intentar utilitzar-lo en diversos casos com quan l’envien a Catalunya per parlar amb De la Rosa. És un marrec, tot això va començar a transcendir i el CNI va assabentar-se que hi havia un ‘Petit Nicolás’ que es feia passar per agent seu. Llavors el cap d’Assumpte Interns, Marcelino Martín Blas, va començar a investigar-ho i poc després el van destituir perquè no destapés la màfia que havien muntat. Ara el volen emmerdar, diuen que és el responsable de les gravacions i de la filtració de les converses de Fernández Díaz, quan ell ja estava fora del cos el 2014. El volen com a cap de turc i el pinten com el dolent de la pel·lícula quan va ser l’únic que va atrevir-se a investigar aquella màfia policial. El pitjor és que hi ha mitjans de comunicació que compren aquesta història.
I a tot això, la Fiscalia no veu indicis per iniciar res.
Això és un escàndol majúscul perquè el ministre es va rodejar i va alimentar una màfia policial que rebia ordres directes del seu secretari d’estat. A més, aquest és qui va lliurar també l’informe PISA contra Pablo Iglesias i contra Podemos directament a la Direcció Adjunta Operativa (DAO). Posteriorment, tots ells han estat premiats i condecorats. Per exemple, José Ángel Fuentes Gago ha estat traslladat a l’ambaixada espanyola d’Holanda com a cap de seguretat cobrant 10.000 euros al mes. Han premiat i condecorat descaradament tots els que han muntat aquesta màfia. A més, fan servir l’aforament del ministre per blindar-lo, quan aquesta qüestió és un escàndol impressionat.
“Tenen molts mitjans de comunicació capaços de publicar qualsevol cosa sabent que és falsa”
En un altre país l’haurien fet plegar!
Per coses molt menys greus han dimitit responsables polítics en els països civilitzats d’Europa, però per sort aquest no és un estat policial i s’ha pogut aixecar tot aquest escàndol perquè hi ha jutges que s’han dedicat a investigar.
En un altre país l’haurien fet plegar!
Per coses molt menys greus han dimitit responsables polítics en els països civilitzats d’Europa, però per sort aquest no és un estat policial i s’ha pogut aixecar tot aquest escàndol perquè hi ha jutges que s’han dedicat a investigar.
I De Alfonso?
El primer dia que vam parlar amb ell, ens va dir que si les gravacions s’havien fet des del seu mòbil ell no ho sabia. Va mirar de justificar-se explicant-nos que va deixar el telèfon als tècnics i que aquests li van posar un programa. A més, ens va dir literalment que ell no es menjaria el marró d’haver gravat el ministre de l’Interior, però és evident que se l’està menjat perquè tot el que proposava era una traïció absoluta al Parlament de Catalunya.
El primer dia que vam parlar amb ell, ens va dir que si les gravacions s’havien fet des del seu mòbil ell no ho sabia. Va mirar de justificar-se explicant-nos que va deixar el telèfon als tècnics i que aquests li van posar un programa. A més, ens va dir literalment que ell no es menjaria el marró d’haver gravat el ministre de l’Interior, però és evident que se l’està menjat perquè tot el que proposava era una traïció absoluta al Parlament de Catalunya.
Ara vol tornar a la carrera judicial.
Els magistrats estan espantats a Catalunya perquè De Alfonso no ha estat imputat encara i podria tornar a l’Audiència de Barcelona després d’haver sol·licitat el reingrés. Cóm pot jutjar els altres una persona que fa aquestes coses?. El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, també hauria de donar explicacions i prendre cartes sobre l’assumpte. Per sort, això seguirà endavant a través de diverses causes judicials perquè ERC, PSC i Podemos ho han denunciat. Ara, el blindatge del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial per protegir el ministre de l’Interior és un altre escàndol.Creu que se n’ha parlat prou de tot plegat?
Hi ha hagut molts silencis. Fins i tot a TVE hi va haver una plantada perquè els impedien informar sobre les gravacions al ministre. L’única informació que ha donat la televisió pública és que Fernández Díaz ha estat víctima d’una conspiració. Pobret, quan era ell qui conspirava. A més, ha acusat de mafiosos els periodistes que hem revelat el seu comportament, en compliment del dret constitucional de la informació i del deure de mantenir la gent informada. És el món a l’inrevés. Ell acusa de conspiració els que revelem que conspira, de mafiosos els que revelem que actua com un mafiós i d’intentar manipular els resultats electorals els que revelen que ha intentat alterar el 9N. Això és la ‘desvergonya’ més absoluta.
Fa por un sistema que funciona d’aquesta manera, amb aquesta impunitat.
Fa por, sí. I cal afegir que tenen molts mitjans de comunicació que els fan el joc i que són capaços de publicar qualsevol cosa sabent que és falsa. I s’han publicat suposats informes amb la capçalera de la UDEF un i altre cop. És a dir que l’únic objectiu era desprestigiar polítics i partits catalans a partir d’informes falsos que filtraven a determinats mitjans que, tot i saber que eren falsos, els van publicar a tota pastilla per alterar els resultats electorals. Això no ho fem nosaltres, això és fa per ordre del ministre de l’Interior. Després va fer el ‘paripé’ d’una batuda al ministeri per veure si trobava micròfons, però en cap moment es va dirigir a nosaltres per demanar-nos les gravacions.
Bé, van venir dos policies sense ordre judicial.
Quan van venir ni tan sols em van trucar a mi, que sóc el director i el primer signant de totes les informacions. Van trucar la Patrícia López, redactora de temes d’Interior, i ella els hi va dir que les gravacions les tenia jo. Si el ministre volia obrir una investigació seriosa, el més lògic hauria estat haver posat una denúncia davant un jutge, però en comptes de fer-ho es van presentar aquí dos agents de la policia judicial que no sabien ni que havien de recollir. Després d’això, nosaltres vam anar voluntàriament a la Fiscalia General de l’Estat i vam dipositar les gravacions per tal que adoptessin alguna mesura.
Han rebut pressions o amenaces arran de la publicació de les converses?
A qui han intentat intimidar un i altre cop és a la Patrícia López perquè ella és l’esglaó més dèbil ja que és una col·laboradora. Van pensar que ella es trobaria sense mitjans i sense advocats, però per suposat que té els advocats de Público a la seva disposició. Fins i tot, Villarejo,
Els magistrats estan espantats a Catalunya perquè De Alfonso no ha estat imputat encara i podria tornar a l’Audiència de Barcelona després d’haver sol·licitat el reingrés. Cóm pot jutjar els altres una persona que fa aquestes coses?. El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, també hauria de donar explicacions i prendre cartes sobre l’assumpte. Per sort, això seguirà endavant a través de diverses causes judicials perquè ERC, PSC i Podemos ho han denunciat. Ara, el blindatge del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial per protegir el ministre de l’Interior és un altre escàndol.Creu que se n’ha parlat prou de tot plegat?
Hi ha hagut molts silencis. Fins i tot a TVE hi va haver una plantada perquè els impedien informar sobre les gravacions al ministre. L’única informació que ha donat la televisió pública és que Fernández Díaz ha estat víctima d’una conspiració. Pobret, quan era ell qui conspirava. A més, ha acusat de mafiosos els periodistes que hem revelat el seu comportament, en compliment del dret constitucional de la informació i del deure de mantenir la gent informada. És el món a l’inrevés. Ell acusa de conspiració els que revelem que conspira, de mafiosos els que revelem que actua com un mafiós i d’intentar manipular els resultats electorals els que revelen que ha intentat alterar el 9N. Això és la ‘desvergonya’ més absoluta.
Fa por un sistema que funciona d’aquesta manera, amb aquesta impunitat.
Fa por, sí. I cal afegir que tenen molts mitjans de comunicació que els fan el joc i que són capaços de publicar qualsevol cosa sabent que és falsa. I s’han publicat suposats informes amb la capçalera de la UDEF un i altre cop. És a dir que l’únic objectiu era desprestigiar polítics i partits catalans a partir d’informes falsos que filtraven a determinats mitjans que, tot i saber que eren falsos, els van publicar a tota pastilla per alterar els resultats electorals. Això no ho fem nosaltres, això és fa per ordre del ministre de l’Interior. Després va fer el ‘paripé’ d’una batuda al ministeri per veure si trobava micròfons, però en cap moment es va dirigir a nosaltres per demanar-nos les gravacions.
Bé, van venir dos policies sense ordre judicial.
Quan van venir ni tan sols em van trucar a mi, que sóc el director i el primer signant de totes les informacions. Van trucar la Patrícia López, redactora de temes d’Interior, i ella els hi va dir que les gravacions les tenia jo. Si el ministre volia obrir una investigació seriosa, el més lògic hauria estat haver posat una denúncia davant un jutge, però en comptes de fer-ho es van presentar aquí dos agents de la policia judicial que no sabien ni que havien de recollir. Després d’això, nosaltres vam anar voluntàriament a la Fiscalia General de l’Estat i vam dipositar les gravacions per tal que adoptessin alguna mesura.
Han rebut pressions o amenaces arran de la publicació de les converses?
A qui han intentat intimidar un i altre cop és a la Patrícia López perquè ella és l’esglaó més dèbil ja que és una col·laboradora. Van pensar que ella es trobaria sense mitjans i sense advocats, però per suposat que té els advocats de Público a la seva disposició. Fins i tot, Villarejo,
És molt greu.
Sí, i també han intentat tapar aquestes amenaces bloquejant la URL de Público a través dels servidors de la Direcció General de la Policia al·legant que érem una pàgina maliciosa i d’alt risc. Tot és al jutjat perquè la comissió judicial que porta el tema també es va trobar amb què l’accés a Público estava capat. Això és obstrucció a la justícia i ho fan amb absoluta impunitat des d’un govern en funcions.
Continua actiu aquest grup?
Aquesta policia política està caient a trossos, s’està fragmentant perquè Fuentes Gago és a Holanda, Pino s’ha jubilat i Villarejo també ha fet els 65 anys. A més, tenen moltes causes obertes i s’ha revelat la seva existència. Haurien de muntar una altra unitat per reprendre aquestes maniobres ja que en aquests moments està molt desfeta.
Hi ha més converses per revelar?
Dins de les mateixes converses entre Fernández Díaz i De Alfonso hi ha coses que no hem donat, però formen part de la mateixa xerrada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada