LA PLATAFORMA PER UNA RESIDENCIA A PREU ASEQUIBLE PER A LA GENT GRAN DE L´ALTA SEGARRA A PERERES DEL PLA. CASAL LA SALLE.
PERERES DEL PLA. CASAL LA SALLE.
Anàvem la Maria Jesús, la Carmen, el Tomàs i l’Antonio; la nostra destinació esta prop del nucli de Sant Martí Sesgueioles, malgrat pertànyer al terme de Veciana; topònim que derivaria – segons alguns - del llatí vicus ‘poble'- . A l’antiga finca de Pereres del Pla, els germans de les escoles cristianes de la Salle, construïren a mitjan segle XX un magnífic i singular edifici on tingueren un noviciat.
Ens rebia el germà Jesús Morè, que ens ensenyarà tot el conjunt, i ens explicarà abastament el funcionament del casal La Salle; el Tomàs en farà un extens recull d’imatges. Personalment m’impressionà la gran capella, i la cripta on es guarda memòria dels 127 religiosos de l’ordre que foren assassinats en el decurs de la guerra civil, i les restes d’alguns d’ells.
El lloc , en un indret tranquil i agradable, a 650 m per sobre del nivell del mar, és un espai ideal per passar uns dies de descans i/o realitzar activitats a la natura ja que està envoltat de camps i boscos. La finca té grans espais per a fer caminades i descobrir aquest entorn privilegiat.
El Casal compta amb dos espais diferenciats: per un costat, la residència amb habitacions dobles o individuals, sales de reunions i connexió a internet a les habitacions. I, per l'altre, la Casa de colònies «Molí de la Roda» amb capacitat per a 120 persones, camps d'esports i piscina. El més important però és que ambdós espais gaudeixen d'ambients exteriors i zona de bosc on els visitants poden estar en contacte directe amb la natura i gaudir del paisatge.
Veciana, s’esmenta com una de les fonts del riu Anoia, juntament amb Montmaneu i Sant Pere Sallavinera; , altrament és el municipi amb una de les ofertes de visita patrimonial més extensa de la comarca de l'Anoia. Testimonis i restes de quatre castells termenats (Veciana, Montfalcó el Gros, Segur i Miralles), i un gran nombre de capelles, ermites, esglesioles i esglésies de tots els estils, que son encara testimoni d’un període en el que la religió tenia un paper central.
La força de les imatges ja és un tòpic, però en aquests temps un bon enllaç http://www.casalstmarti.lasalle.cat/ca/index.htm val certament més que mil paraules.
Gaudiu de l’article, i sobretot quan us sigui possible de Pereres del Pla al terme de Veciana als límits quasi de l’Alta Anoia.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
PLATAFORMA PER UNA RESIDENCIA PER A LA GENT GRAN DE L´ALTA SEGARRA A PERERES DEL PLA. CASAL LA SALLE.
L'alcalde de Calaf admet que amb vuit municipis no n'hi ha prou per ser comarca
Badia diu que un Consell Comarcal només tindria sentit si agrupés tota l'Alta Segarra, però reconeix que hi ha reticències
Josep Sallent Manresa 15.02.2017 | 10:20
L´alcalde de Calaf, Jordi Badia. J.S.
L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, no es veu amb forces, ara per ara, de reivindicar la creació de la comarca de l'Alta Segarra, malgrat que algú pugui pensar que la divisió de l'Anoia en vegueries pugui facilitar-ho. Ell, però, toca de peus a terra: «amb els vuit pobles que ens hem mantingut a la Catalunya Central, i algun altre que s'hi pogués sumar, no n'hi ha prou per poder ser una nova comarca, perquè sumem 5.000 habitants i escaig», indica. Per a Badia, per tant, l'actual prioritat és trobar la forma administrativa que permeti encaixar en el mapa aquests vuit pobles que han quedat despenjats.
La creació de la comarca només tindria sentit, segons Badia, si aconseguís agrupar la gran majoria dels municipis que formen part de l'Alta Segarra històrica. És a dir, no només els vuit de l'Anoia que han decidit quedar-se a la Catalunya Central, sinó també els pobles de la Segarra, el Solsonès i el Bages que històricament han format part de la mateixa zona identitària. «Geogràficament parlant, ens en podríem anar a una àrea màxima de 17 municipis. Seria un territori molt extens que tindria uns 10.000 habitants i, per tant, seria una comarca homologable a totes les que existeixen», destaca Badia. Però reconeix que, ara per ara, fora del nucli de convençuts de la nova comarca (Calaf i els pobles de l'entorn), a la resta de municipis hi ha força reticències. «Per tant, ara per ara, amb els vuit municipis actuals, potser no ens cal un Consell Comarcal propi», admet Badia. De fet, també es mostra molt crític amb el Consell Comarcal de l'Anoia, del qual continuen formant part: «no m'agrada la seva funció. No em compensa», assegura.
L'alcalde lamenta els «llimbs administratius» en què han quedat els vuit pobles de l'Alta Segarra que seran Anoia i Catalunya Central a la vegada. «Aquesta situació és la que hem de resoldre primer, i és el que estem reclamant des de fa temps. Nosaltres en volem parlar, sense cap pressupòsit inicial per cap part. Però, de moment, sembla que no ens volen acabar d'escoltar ni convocar», lamenta.
Tot i que, per a Badia, la creació de la comarca sempre serà l'objectiu irrenunciable, ara creu que es podrien buscar «fórmules» diferents. Per exemple, diu, «la creació d'un consell d'alcaldes de l'Alta Segarra, o la creació d'una subcomarca», detalla. En tot cas, Badia subratlla que aquests municipis ja estan treballant conjuntament en la Mancomunitat de l'Alta Segarra, en què els ajuntaments s'han unit per prestar serveis comuns. Per a l'alcalde calafí, la clau és aquesta: «que l'Alta Segarra aconsegueixi un tipus de reconeixement, encara que no sigui el de comarca, que ens permeti rebre transferències i ajudes per mancomunar serveis i algun tipus d'estructura administrativa», diu.
Jordi Badia compara la situació de l'Alta Segarra amb la del Lluçanès, una altra comarca natural que de moment no ha trobat prou suports entre els municipis que en formen part per oficialitzar-la. «El que estem plantejant per a l'Alta Segarra no és inèdit. El Lluçanès també està negociant alguna forma de reconeixement i, en el seu cas, el procés està molt més avançat», conclou l'alcalde calafí.
https://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2017/02/10/lalcalde-calaf-admet-que-vuit/399052.html
PERERES DEL PLA. CASAL LA SALLE. VECIANA.ALTA ANOIA
Anàvem la Maria Jesús, la Carmen, el Tomàs i l’Antonio; la nostra destinació esta prop del nucli de Sant Martí Sesgueioles, malgrat pertànyer al terme de Veciana; topònim que derivaria – segons alguns . del llatí vicus ‘poble- . A l’antiga finca de Pereres del Pla, els germans de les escoles cristianes de la Salle, construïren a mitjan segle XX un magnífic i singular edifici on tingueren un noviciat.
Ens rebia el germà Jesús Morè, que ens ensenyarà tot el conjunt, i ens explicarà abastament el funcionament del casal La Salle; el Tomàs en farà un extens recull d’imatges. Personalment m’impressionà la gran capella, i la cripta on es guarda memòria dels 127 religiosos de l’ordre que foren assassinats en el decurs de la guerra civil, i les restes d’alguns d’ells.
El lloc , en un indret tranquil i agradable, a 650 m per sobre del nivell del mar, és un espai ideal per passar uns dies de descans i/o realitzar activitats a la natura ja que està envoltat de camps i boscos. La finca té grans espais per a fer caminades i descobrir aquest entorn privilegiat.
Gaudiu de l’article, i sobretot quan us sigui possible de Pereres del Pla al terme de Veciana als límits quasi de l’Alta Anoia.
© Antonio Mora Vergés