JAUME HIDALGO COORDINADOR DE “SELVANS”, ENTITAT QUE PROMOU LA XARXA DE BOSCOS TERAPÈUTICS

JAUME HIDALGO

 

COORDINADOR DE “SELVANS”, ENTITAT QUE PROMOU LA XARXA DE BOSCOS TERAPÈUTICS

“Més passejades pels boscos i menys visites a les farmàcies”

 El nom del déu etrusc que protegia els boscos els va servir per a una organització que va néixer el 2011 amb l’ajuda de la Diputació de Girona i amb la idea de salvaguardar boscos madurs

Jaume Hidalgo fotografiat a l’interior del bosc de la Pabordia, als afores de la ciutat de Girona MIQUEL TORNS.

MIQUEL TORNS - GIRONA

Bos­cos terapèutics. És una broma?

De cap manera. L’any pas­sat hi va haver a Ale­ma­nya el pri­mer congrés inter­na­ci­o­nal sobre el poten­cial dels bos­cos en la salut. Fa poc vàrem anar al segon, a Àustria, i ens hem ani­mat a orga­nit­zar nosal­tres el ter­cer. Les auto­ri­tats ale­ma­nyes han pro­pi­ciat la cre­ació de la Soci­e­tat Inter­na­ci­o­nal de Teràpia Fores­tal, i molts altres països, com ara Corea del Sud, Japó, Austràlia, etcètera, fa anys que tre­ba­llen en aquesta direcció. L’objec­tiu és agru­par totes les xar­xes del món que tre­ba­llen amb bos­cos terapèutics.

I què curen els bos­cos?

D’entrada hi ha una millora sig­ni­fi­ca­tiva del benes­tar. Redu­eix el nivell d’estrès. Els bos­cos esco­llits, de capçades altes, fan un efecte cova en què et sents molt còmode. No són bos­cos claus­trofòbics. Això pel que fa a l’aspecte psi­cològic. Pel que fa al fisiològic, es tracta de veure com millora el nos­tre sis­tema immu­nològic. Japo­ne­sos i core­ans por­ten anys tre­ba­llant-hi. Hi ha unes cèl·lules (limfòcits) que s’acti­ven més gràcies a les substàncies volàtils que hi ha al bosc. Aquests com­pos­tos volàtils són molts i vari­ats. N’hi ha milers i varien segons l’hora del dia o l’estació de l’any. Els pro­du­ei­xen els arbres, els arbus­tos, les mol­ses, els líquens, fal­gue­res, lia­nes..., la major part de la vege­tació. En la fusta en des­com­po­sició hi par­ti­ci­pen infi­ni­tat d’orga­nis­mes que també pro­du­ei­xen aquests com­pos­tos. Vull recal­car, però, que l’objec­tiu mèdic és bàsica­ment pre­ven­tiu. La medi­cina pre­ven­tiva és la gran assig­na­tura pen­dent.

Si vaig a caçar bolets també me’n bene­fi­cio?

Efec­ti­va­ment, però el que nosal­tres pro­pi­ciem és que vagi al bosc gent que no hi està acos­tu­mada i amb el guiatge es fan uns exer­ci­cis suaus i es faci­lita una res­pi­ració que millora els efec­tes d’aquests com­pos­tos, que pene­tren més en l’orga­nisme. Amb el doc­tor López Pousa vam fer un estudi amb paci­ents amb fibromiàlgia. Hi va haver una millora sig­ni­fi­ca­tiva amb els grup que va anar a un bosc més madur com­pa­rat amb el que va anar a un bosc més jove. L’estudi va durar dos mesos, amb dues visi­tes set­ma­nals. Ara hi con­ti­nuen anant un cop a la set­mana. L’espec­tre de pato­lo­gies que es veuen bene­fi­ci­a­des per aquests banys de bosc va més enllà de la fibromiàlgia. Es tracta de des­con­nec­tar, de cami­nar tran­quil·lament i de res­pi­rar pro­fun­da­ment. Con­tem­plar, estar-hi.

Què ha de tenir un bosc per ser terapèutic?

Podem dir que tots els bos­cos són salu­da­bles, però el que bus­quem a Sèlvans és la ple­ni­tud de l’eco­sis­tema, amb arbres grans, alguns en des­com­po­sició, de manera que la cadena tròfica sigui com­pleta. En aquest cas l’aero­bi­o­lo­gia és molt més rica i, per tant, les substàncies volàtils, la microbiòtica, etcètera, és millor. També pro­cu­rem que siguin acces­si­bles.

Els pro­pi­e­ta­ris s’hi posen bé?

Amb el pro­pi­e­tari el que fem és una custòdia on pac­tem les con­di­ci­ons d’ús d’aquest bosc, quin retorn li podem donar, quina inversió es fa i sobre­tot garan­tim que aquell bosc es pro­te­geixi.

Per enten­dre’ns, li paguen perquè no el talli?

Exac­ta­ment. D’aquesta manera com­pen­sem el cost d’opor­tu­ni­tat. El ren­di­ment actual del bosc tam­poc és gaire alt.

Amb quins bos­cos tre­ba­llen actu­al­ment?

D’ope­ra­tius n’hi ha set, tots a les comar­ques giro­ni­nes, en bona part gràcies al suport del Patro­nat de Turisme de Girona, que ens va aju­dar a enge­gar el pro­jecte. Estem a punt de tenir-ne uns quants més d’ope­ra­tius, sobre­tot a la Gar­rotxa, i tenim un altre pro­jecte als Ports.

Han acon­se­guit impli­car-hi l’admi­nis­tració?

Inten­ta­rem con­cer­tar-ho amb la Gene­ra­li­tat com una infra­es­truc­tura uti­lit­za­ble pels CAP, els hos­pi­tals, etcètera. Més pas­se­ja­des pel bosc i menys visi­tes a les farmàcies seria la idea. També tre­ba­llem amb la UdG per acon­se­guir que els cur­sos de guies de bos­cos amb fun­ci­o­na­li­tat terapèutica, que es fan actu­al­ment, siguin un post­grau a par­tir del 2020.

Els bos­cos estan malalts?

El canvi climàtic i la presència d’espècies exòtiques estan pro­vo­cant can­vis impor­tants. El cas­ta­nyer i el boix estan patint. Les vinyes es podran plan­tar més amunt. De can­vis sem­pre n’hi ha hagut, però ara ho hem acce­le­rat.

Parli’m de Sèlvans.

Era un pro­grama que va néixer el 2011 per pro­te­gir bos­cos madurs. A través de la UdG es va mirar d’esten­dre-ho a tot Cata­lu­nya. Després va pas­sar a mans d’Acció Natura, una fun­dació dedi­cada a la pro­tecció del medi natu­ral. Ens finan­cem amb micro­me­ce­natge i amb les visi­tes guia­des. El nos­tre àmbit és el català, però ja ens estan copi­ant en altres llocs de l’Estat.

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1530196-mes-passejades-pels-boscos-i-menys-visites-a-les-farmacies.html?utm_source=facebook&utm_medium=xarxes&utm_campaign=xarxes&fbclid=IwAR3F0kk_XLzKQ_tPXM-OFZMpuI7GIK8c_f9-rt88na5U-z9zEkMsPOnEjP8