Racons de l'Alta Segarra,Santa Maria de les Coromines que presideix la Mare de Déu del Candeler
Divendres, 28/7/2017
1533 lectures
Racons de l'Alta Segarra
Perquè caminem o passegem? La resposta és evident: per fer exercici, però aquesta no és pas l’única resposta. Ho fem també per descobrir la nostra comarca o les veïnes, per veure llocs rellevants, altres paisatges... O per raons més mundanes: per desconnectar, per distendre’s o relaxar-se... De vegades no cal anar molt lluny de casa per anar trobant llocs singulars.
Aquest cop la passejada que proposem és per un per terreny típicament segarrenc. Aparquem els cotxes al nucli i antiga quadra de Seguers –o Seguers de Sant Pere—que pertany administrativament al terme i municipi dels Prats de Rei i situat gairebé com un enclavament dintre Aguilar de Segarra. És un llogaret compost per algunes masies i l’església dedicada a Sant Pere i Sant Feliu (segle XI).
Caminem en direcció a les Coromines (no confondre amb les Colomines de Santa Maria de Miralles), un altre petit nucli rural situat en un altiplà de boscos i conreus amb l’església de Santa Maria de les Coromines que presideix la Mare de Déu del Candeler. Construcció tardana del romànic rural que ha estat modificada al llarg dels segles resultant una barreja d’estils de diferents èpoques, amb campanar d’espadanya doble en el que no es conserva cap campana. Pertany a Aguilar de Segarra (Bages) però a menys de 300 m passa la divisòria amb l’Anoia. Per cert, sabíeu que l’ajuntament d’Aguilar de Segarra, amb uns 250 habitants empadronats entre 3 nuclis de població (Castellar, les Coromines i Aguilar) té registrats 60.000 cotxes? (sí, heu llegit bé, seixanta mil). La raó és que el preu de l’impost de circulació només costa entre 10 i 15 euros i les empreses de rènting l’han convertit en el seu particular paradís fiscal. Ah!, i de forma completament legal.
Seguim la caminada passant pel gran mas de Ca les Marietes. Baixem per terreny força boscós amb continues ziga-zagues fins a travessar el torrent de Seguers. Pugem a la zona de la Vinya Closa i de Rodelles on trobem l’Hípica Requesens amb grans instal·lacions per a la cria de cavalls. Fem cap a Cal Butó, a la serra de Cal Generós, on no sabem si els cotxes passaven molt ràpids per la pista, perquè amb tants senyals com hi han clavat i tant pirulí sembla un pas fronterer. Després del trencall de Cal Marcó, solament ens resta baixar novament a Seguers.
Distància recorreguda: 9 km.
Temps net de camí: 2 hores i quart.
Text: Joan Mollà
Veterans del Club Excursionista UECANOIA
Mare de Déu del Candeler de les Coromines
 | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Tipus | església |
| Part de | Les Coromines |
| Característiques | |
| Estil arquitectònic | Obra popular |
| Altitud | 650 m |
| Ubicació geogràfica | |
| Estat | Espanya |
| Autonomia | Catalunya |
| Província | província de Barcelona |
| Comarca | Bages |
| Municipi | Aguilar de Segarra |
| Localització | Aguilar de Segarra (Bages) |
| IPA | |
| Identificador | IPAC: 16145 |
 | |
La Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines és una església al veïnat de les Coromines al terme municipal d'Aguilar de Segarra (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es tracta d'una construcció tardana del romànic rural, feta d'una petita nau rectangular sense absis, amb el portal al costat de migdia i un campanar d'espadanya doble, per a dues campanes, encara que no se'n conserva cap, que descansa sobre el portal d'entrada.[1]
Sembla que cal identificar-la amb l'antiga parròquia de Melancosa, dels masos de Melancosa i Arenal de Melancosa, que era servida per dos preveres i que és documentada ja en una de les primeres llistes de parròquies del Bisbat de Vic, anterior al 1154. Pertanyia a l'antic terme del castell de Castellar i era la parròquia d'un petit nucli de població establert després de la “reconquesta” del país. Degut a la seva minsa prosperitat fou declarada sufragània de la de Sant Miquel de Castellar, fins que el 1868 ho fou de la de Sant Pere de Seguers (terme municipal dels Prats de Rei).[1]
Candelera
 | |
| Tipus | dia festiu |
|---|---|
| Dia | 2 de febrer |
| Estat | Espanya |
| |
.jpg)
Presentació de Jesús al Temple, per Fra Angelico, 1440 (Florència, San Marco)
| |
| Presentació de Jesús al Temple, o Purificació de la Mare de Déu | |
|---|---|
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme, luteranisme, metodisme |
| Canonització | Instaurada ca. 496 nomenat per Gelasi I |
| Festivitat | 2 de febrer (occident); 15 de febrer(orient) |
| Patró de | Valls, Ametlla de Mar, Calafell, Castelló d'Empúries, Ivorra, Perafita |
| |
La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
La presentació de Jesús al Temple i la purificació de Maria és una de les festes més antigues d'entre les tributades a Maria durant l'any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l'any 496 com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates.
Antecedents i processons[modifica]
La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.
En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritu de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.
Estrictament, les processons de la Candela és, en tant que es recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d'haver infantat Jesús, a càrrec de les dones que han infantat durant l'any anterior, dones embarassades, dones que hagin perdut un infant o dones vidues. La processó es desenvolupa a l'exterior o interior de l'església i els que l'efectuen van armats amb grans candeles de cera enceses.
És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, es repartien candeles beneïdes durant aquest dia.
Segles després, entorn a l'any 1392 o 1400, una imatge de la Mare de Déu que representava aquesta advocació, va ser trobada a la vora de la mar per dos pastors guanxes de l'illa de Tenerife (Illes Canàries). Després de l'aparició de la Verge i seva identificació iconogràfica amb aquest esdeveniment bíblic, la festa va començar a celebrar-se amb un caràcter marià a l'any 1497, quan el conqueridor Alonso Fernández de Lugo, va celebrar la primera festa de la Candelera dedicada especialment a la Mare de Déu, coincidint amb la festa de la purificació, el 2 de febrer. Abans de la conquesta de Tenerife, els aborígens guanxes celebraven una festivitat entorn de la imatge de la Mare de Déu durant la festa del Beñesmen al mes d'agost. Aquesta era la festa de la collita, el quin marcava l'inici de l'any. En l'actualitat, la festa de la Mare de Déu de la Candelera a les Illes Canàries se celebra a més del 2 de febrer també el 15 d'agost, dia de l'Assumpció de la Mare de Déu en el santoral catòlic. Per a alguns historiadors, les festes celebrades en honor a la Mare de Déu durant el mes d'agost són una reminiscència sincretizada de les antigues festes del Beñesmen.
Pronòstics meteorològics[modifica]
Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mitjà exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys a arribar. Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera "plora"), és quan la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera "riu" i indica que la primavera tardarà més a arribar. Una variant del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.
Una creença popular, estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d'aquesta data els óssoscomencen a despertar de la seva hibernació: "Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera". Al Pirineu, hom creu que aquest dia l'ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir. L'explicació diu que l'ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més; si hi ha noviluni, surt del seu cau, sabedor que l'hivern ha acabat.
Aquesta creença ha generat en moltes poblacions catalanes una manifestació festiva anomenada el Ball de l'Ós o Ball de l'Óssa en què un home n'acompanya un altre que va disfressat d'aquest animal. Ambdós personatges, junt amb d'altres que evolucionen amb ells, efectuen diverses bromes amb els que són per allà. El ball encara és ben viu en diferents municipis dels Pirineus (Viu de Llevata), Andorra (Encamp) i la Catalunya Nord (Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans).
També arriben les primeres cigonyes, primer símptoma de la millora en el temps i que la primavera comença a treure el cap. El dia ja s'ha allargat prou, també: "Per la Candelera, una hora entera" i "Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera".
Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
C. de la Santa Creu, 5, 08348 Cabrils
Dissabte 3 de febrer de 2018, 19.00 h
Darrera xerrada dins del cicle de conferències sobre el Nadal que ofereixen membres del col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula. En aquesta ocasió anirà a càrrec de Josefina Roma, qui també és membre fundadora de l’Institut Català d’Antropologia i de l’Institut Aragonès d’Antropologia, a més a més de professora d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. La Dra. Roma és especialista en el tema de la Candelera i en la recerca del pas de difunt a avantpassat.
DIJOUS, 27 DE SETEMBRE DE 2018
ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CANDELER. LES COROMINES. AGUILAR DE SEGARRA. BAGES. CATALUNYA
Llegia que sembla que cal identificar-la l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, amb l'antiga parròquia de Melancosa, dels masos de Melancosa i Arenal de Melancosa, que era servida per dos preveres i que és documentada ja en una de les primeres llistes de parròquies del Bisbat de Vic, anterior al 1154.
Entorn del 1370, al terme de Castellar, hi posseïa els masos de Melancosa l’abat de Sant Benet de Bages; l’abat de l’Estany, els de les Coromines, i altres particulars hi tenien uns 10 masos, tres dels quals situats a l’indret de Còdol-rodon.
La jurisdicció del lloc estava en poder de la família Grevalosa, els caps de la qual s’intitulen barons de Castellar a partir del segle XVI. El 1707 el rei arxiduc Carles III creà el títol de comte de Castellar, que fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d’Amat-Grevalosa i de Planella, títol que des del 1923, per evitar la confusió amb un títol semblant, és el de comte de Sant Miquel de Castellar.
Pertanyia a l'antic terme del castell de Castellar i era la parròquia d'un petit nucli de població establert després de la reconquesta del país. Degut a la seva minsa prosperitat fou declarada sufragània de la de Sant Miquel de Castellar, fins que al 1868 ho fou de la de Sant Pere de Seguers (terme municipal dels Prats de Rei).
La minsa descripció que en fa Patrimoni Gencatr ens diu ; construcció tardana del romànic rural, feta d'una petita nau rectangular sense absis, amb el portal al costat de migdia i un campanar d'espadanya doble, per a dues campanes, encara que no se'n conserva cap, que descansa sobre el portal d'entrada.
Està situada en una petita elevació del terreny, fet que ha obligat a fer una rampa per facilitar l’accés de persones amb limitacions , i dels fèretres que reben sepultura al petit fossar situat al costat esquerra de l’església.
Quan al topònim, COROMINA (i ses variants, condemina, conamina, colomina, condomina).
|| 1. f. Camp de secà (Alt Empordà, Plana de Vic); cast. campiña.
No trobava cap referència a Melancosa i Arenal de Melancosa, i em pregunto, podria referir-se enlloc de a l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, a l’església de Santa Magdalena, coneguda ara com de Còdol-Rodon?.
Intueixo, en matèria d’història de l’educació s’ha fet una excel·lent feina de destrucció de les fonts escrites, que els rectors i/o vicaris de l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, de Sant Miquel de Castellar, de Sant Pere de Seguers (terme municipal dels Prats de Rei), de Sant Andreu d’Aguilar de Segarra, o fins en el seu cas de l’església de Santa Magdalena, coneguda ara com de Còdol-Rodon, duien a terme tasques de formació bàsica de la quitxalla. Ens agradarà rebre’n confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Aguilar de Segarra, a dia d’avui, té molt descuidat el seu patrimoni històric; no tenien un plànol del terme, els monuments no estan senyalitzats,...
Aguilar de Segarra tenia 689 habitants al cens de 1857, en aquella data els efectes de la pèrdua de les colònies americanes començaven a fer- se evidents, així consten ja 521 al cens de 1877, i 491 al de 1887, hi haurà un miratge de recuperació a les primeres dècades del segle XX – coincidint amb el període de la Mancomunitat de Catalunya- , per iniciar la davallada desprès del triomf dels sediciós feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República, al cens de 1992, s’assolirà la dada més baixa, 194 veïns, i l’any 2017 es tancava amb 263 ànimes.
No disposa Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, d’un Cataleg de Patrimoni en línia, i sembla, sembla que s’està treballant en el catàleg de masies.
Gràcies al padró de vehicles, l’argument econòmic que acostuma a esgrimir-se arreu com a ‘causa justificativa’ de la inacció en matèria de patrimoni, no es pot esgrimir aquí
Entorn del 1370, al terme de Castellar, hi posseïa els masos de Melancosa l’abat de Sant Benet de Bages; l’abat de l’Estany, els de les Coromines, i altres particulars hi tenien uns 10 masos, tres dels quals situats a l’indret de Còdol-rodon.
La jurisdicció del lloc estava en poder de la família Grevalosa, els caps de la qual s’intitulen barons de Castellar a partir del segle XVI. El 1707 el rei arxiduc Carles III creà el títol de comte de Castellar, que fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d’Amat-Grevalosa i de Planella, títol que des del 1923, per evitar la confusió amb un títol semblant, és el de comte de Sant Miquel de Castellar.
Pertanyia a l'antic terme del castell de Castellar i era la parròquia d'un petit nucli de població establert després de la reconquesta del país. Degut a la seva minsa prosperitat fou declarada sufragània de la de Sant Miquel de Castellar, fins que al 1868 ho fou de la de Sant Pere de Seguers (terme municipal dels Prats de Rei).
La minsa descripció que en fa Patrimoni Gencatr ens diu ; construcció tardana del romànic rural, feta d'una petita nau rectangular sense absis, amb el portal al costat de migdia i un campanar d'espadanya doble, per a dues campanes, encara que no se'n conserva cap, que descansa sobre el portal d'entrada.
Està situada en una petita elevació del terreny, fet que ha obligat a fer una rampa per facilitar l’accés de persones amb limitacions , i dels fèretres que reben sepultura al petit fossar situat al costat esquerra de l’església.
Quan al topònim, COROMINA (i ses variants, condemina, conamina, colomina, condomina).
|| 1. f. Camp de secà (Alt Empordà, Plana de Vic); cast. campiña.
No trobava cap referència a Melancosa i Arenal de Melancosa, i em pregunto, podria referir-se enlloc de a l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, a l’església de Santa Magdalena, coneguda ara com de Còdol-Rodon?.
Intueixo, en matèria d’història de l’educació s’ha fet una excel·lent feina de destrucció de les fonts escrites, que els rectors i/o vicaris de l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, de Sant Miquel de Castellar, de Sant Pere de Seguers (terme municipal dels Prats de Rei), de Sant Andreu d’Aguilar de Segarra, o fins en el seu cas de l’església de Santa Magdalena, coneguda ara com de Còdol-Rodon, duien a terme tasques de formació bàsica de la quitxalla. Ens agradarà rebre’n confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Aguilar de Segarra, a dia d’avui, té molt descuidat el seu patrimoni històric; no tenien un plànol del terme, els monuments no estan senyalitzats,...
Aguilar de Segarra tenia 689 habitants al cens de 1857, en aquella data els efectes de la pèrdua de les colònies americanes començaven a fer- se evidents, així consten ja 521 al cens de 1877, i 491 al de 1887, hi haurà un miratge de recuperació a les primeres dècades del segle XX – coincidint amb el període de la Mancomunitat de Catalunya- , per iniciar la davallada desprès del triomf dels sediciós feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República, al cens de 1992, s’assolirà la dada més baixa, 194 veïns, i l’any 2017 es tancava amb 263 ànimes.
No disposa Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, d’un Cataleg de Patrimoni en línia, i sembla, sembla que s’està treballant en el catàleg de masies.
Gràcies al padró de vehicles, l’argument econòmic que acostuma a esgrimir-se arreu com a ‘causa justificativa’ de la inacció en matèria de patrimoni, no es pot esgrimir aquí
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada