l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició organitza a unes escudelles i carn d’olla.
>
Com ja és habitual, cada any, en època de fred, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutricióorganitza a unes escudelles i carn d’olla. El dijous dia 22 de febrer, a partir de les dues del migdia, en Carles Abellán, xef del Bravo 24, ens va preparar una gran escudella i carn d’olla.
Hi assistiren els següents Acadèmics: Ricard Aixelà, Miquel Brossa, Rosa Gelpí, Jorge Linat, Rosa Mayordomo, Paco de la Rosa, Josep Mª Sanclimens.
I els següents amics de l’Acadèmia: Xicu Anoro, Pau Arenós, Manel Arraut, Francesc Bargalló, Xavier Beltran, Joan Coma, Javier Cornejo, Jaume Farré, Josep Mª de Hita, Monsenyor Jaume González Agàpito, Raimundo Julià, Jordi Masramon, Felip Massot, Josep Mª Minguella, Albert Miralles, Lluís Planas, Miquel Ribas, Gerardo Romy, Jordi Roura i Joan Verdaguer.
Abans d’iniciar l’àpat ens varen preparar un potent aperitiu en què hi havia pa amb tomàquet amb bon pernil, uns biquinis de formatge i tòfona i unes croquetes “king size” de rostit, tot acompanyat de caves i vins Torelló embotellats especialment per a en Carles Abellan.
Posteriorment passàrem a una espectacular taula imperial amb unes grans vistes, i ens serviren, en primer lloc, l’escudella amb grans galets. Va haver-hi la petita discussió de si la pasta del galet estava massa “al dente”. Arribàrem a la conclusió que estava en el seu millor punt de cocció.
Seguidament, després de repetir els qui volgueren (que foren la majoria), ens serviren unes safates amb verdures, cigrons i la carn d’olla (botifarra blanca, negra, morro, galta i cansalada sensacionalment condimentada, etc.). La pilota (extraordinària), sense all ni julivert, la serviren a part.
De postres, unes sensacionals maduixes amb nata sense sucre, formatge brie amb nata i tòfona, forrat de farina d’ametlla, i xocolata tradicional catalana medieval molt especiada, sobretot amb canyella. Tot també acompanyat de vins blans, negres i cava Torelló.
Entremig del dinar i en acabar, vàrem mantenir una interessant tertúlia sobre temes futbolístics, liderada per en Josep Mª Minguella i sobre temes gastronòmics, aquest cop encapçalada per en Pau Arenós.
Resumint, una extraordinària escudella i carn d’olla i una excel·lent tertúlia entre bons amics, que va acabar a les 16:45 de la tarda.
Barcelona, concretament al barri del Born, fou el naixement de la típica pasta, el GALET el rei de L’escudella de Nadal,àpat genuïnament català
Galets, farçits de Nadal
L’escudella de Nadal prové de les famílies pageses que feien bullir els fruits de la collita i altres aliments que arreplegaven del rebost. Tradicionalment duia carn de porc, xai, gallina i bou, i es complementava amb verdures i llegums variats. Després es feia una sopa que se servia segons el costum de cada lloc. A Barcelona solia servir-se amb macarrons tallats i formatge, i es creu que és aquest el possible origen de la sopa de galets.
L’escudella de Nadal prové de les famílies pageses que feien bullir els fruits de la collita i altres aliments que arreplegaven del rebost. Tradicionalment duia carn de porc, xai, gallina i bou, i es complementava amb verdures i llegums variats. Després es feia una sopa que se servia segons el costum de cada lloc. A Barcelona solia servir-se amb macarrons tallats i formatge, i es creu que és aquest el possible origen de la sopa de galets.
Però el naixement de la típica pasta i la manera de cuinar-la cal trobar-lo a principis del segle passat a Barcelona, concretament al barri del Born. Segons diuen, un fabricant de fideus de Valls anomenat Tomàs Guinovart va establir-s’hi i va passar el seu primer Nadal a ciutat a casa d’un amic. Per celebrar el dinar nadalenc van servir-li el que llavors era l’àpat tradicional: una sopa de macarrons amb formatge ratllat per sobre. El fideuer va trobar-la deliciosa, però els macarrons se li esmunyien de la cullera quan anava a menjar-los i li queien al plat. Com que era un industrial del fideu, se li va ocórrer que crearia una pasta per solucionar aquest problema. I així ho va fer: un cop a la feina va agafar un macarró de pasta fresca i el va tallar en trossos de d’uns dos centímetres. Llavors, va adonar-se queprenien una forma semblant al broc dels càntirs amb què es beu a galet. És d’aquí d’on va sorgir el nom d’aquest tipus de pasta.
Passat un temps, i per tal de sorprendre els seus amics per Nadal, el fideuer va fabricar un gran macarró i li va donar la mateixa forma que als galets, però el va fer d’una mida molt més gran. Quan va veure aquells nous galets, la propietària de la casa va decidir substituir els macarrons per aquella invenció, ja que s’adaptaven perfectament a la cullera. Però, a més, se li va acudir farcir-ne uns quants amb la pilota de l’escudella. Els galets farcits van ser tot un èxit.
Amb el pas del temps, la recepta va aconseguir arrelar a totes les llars catalanes fins al dia d’avui, en què és un plat indispensable i típic del dia de Nadal. Un àpat d’origen no gaire antic però genuïnament català.
https://ferransalacasasampere.blogspot.com/2018/12/a-principis-del-segle-passat-barcelona.html
Redacció La Clau
http://laclau.cat/article/galets-tradicio-dorigen-recent/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada