El centre de proteïna vegetal de Lleida podria crear uns 2.000 llocs de treball
Un cuiner presenta una hamburguesa elaborada amb proteïna vegetal.
El centre de proteïna vegetal de Lleida podria crear uns 2.000 llocs de treball
- SEGRE
- |LLEIDA
Segons les estimacions dels promotors del hub, amb la posada en marxa d'una planta de processat || Amb soja, pèsol o altres lleguminoses com a base
Lleida podria allotjar un gran centre per processar proteïna vegetal amb capacitat per proveir tot Europa i tenint com a base la producció dels pagesos locals. El projecte podria traduir-se en la creació de dos mil llocs de treball, segons afirma el conseller delegat de Nactiva, Joan Cabezas, al diari Ara. Entre els projectes d’aquesta plataforma es troba el denominat Proteïna vegetal mediterrània, que destaca que el mercat de proteïna vegetal a partir de llegums per a anàlegs carnis es troba en un gran creixement, tant per motius de canvi climàtic com nutricionals.
La gran majoria de plantes d’extrusió són a l’estranger i utilitzen llegums locals o propers a les fàbriques. Espanya és importador net de proteïna vegetal i el projecte de Nactiva podria donar un gir a aquesta situació. Com va publicar SEGRE fa un any, representants de Zyrcular Foods, Semillas Batlle, la cooperativa d’Artesa i Elian van presentar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida un projecte “de cadena de valor integrada des de l’origen fins al consumidor” per promoure el cultiu local de matèries primeres com la soja, el pèsol i altres lleguminoses i elaborar productes mímics i anàlegs a la carn i al peix.
Van destacar que els productes de proteïna vegetal són una tendència de consum que ha vingut per quedar-se i que continuarà creixent en els propers anys a doble dígit.
Durant la trobada es van exposar els beneficis de promoure aquest projecte transversal i publicoprivat: diversificar l’economia de les zones rurals de Catalunya, reduir la petjada de CO2, rebaixar la dependència de matèries primeres d’altres zones del món com Sud-amèrica, els EUA, Ucraïna o la Xina i innovar en varietats de lleguminoses locals que s’adaptin a l’elaboració de productes anàlegs carnis i del peix i afins a la dieta mediterrània.Nactiva afegeix als avantatges l’increment de la biodiversitat, la millora de la qualitat del sòl, lideratge europeu al sector, generació d’ocupació, inversió industrial, exportacions de producte acabat a la Unió Europea, increment dels ingressos dels agricultors i generació de noves explotacions agrícoles. Nactiva està constituïda amb les aportacions d’empreses com Agbar, Naturgy o CaixaBank, que pretén impulsar negocis, que serveixin per regenerar 50.000 hectàrees naturals de la regió mediterrània fins a l’any 2030.
https://www.segre.com/noticies/agricultura/2023/04/11/la_proteina_vegetal_pot_crear_uns_000_llocs_treball_lleida_204996_1114.html
L’estat espanyol ja és un dels membres de la Unió Europea amb major penetració de productes alimentaris elaborats amb proteïna alternativa. Només en el vertical de plant-based –substituts de carn i peix produïts amb proteïna vegetal– el 2021 el sector va registrar una facturació de 448 milions d’euros, només superada per Alemanya, on es recorden vendes per un valor superior als 800 milions. El potencial, però, va molt més enllà de la soja: els aliments del futur poden elaborar-se a partir de fongs, algues, microproteïnes o cèl·lules extretes d’altres animals. Si bé els ingressos són incomparables encara amb els productes animals –només un 1% de la proteïna que es consumeix a l’Estat és vegetal– la indústria ja fa anys que creix. “És un sector encara minoritari; però és tendència, té potencial de futur”, explica Santi Aliaga, CEO de Zyrcular Foods.
La firma, amb seu a Seva (Osona) i propietat d’accionistes del lleidatà grup Vall Companys, es proposa traccionar l’alimentació alternativa catalana. Amb un “discurs realista”, Aliaga planteja una “bona cadena de valor ben arrelada al país”. La proposta de negoci de Zyrcular Foods, així, pot construir de les seves baules. Amb un model B2B, dedicat principalment a clients empresarials, la companyia, fundada el 2018, aspira a ser “un proveïdor global de manera alternativa”. “Zyrcular pot subministrar una solució en qualsevol moment de la producció”, detalla el directiu. Des de la recerca fins a la logística o fins i tot el marketing, Zyrcular ofereix a les marques d’alimentació alternativa del país les peces necessàries per establir un sector sòlid: “dissenyar, produir i vendre”.
Així, les pràctiques de Zyrcular es concreten en tres verticals: Protein Labs, Plant i Brands. Els dos darrers són els més enfocats cap al mercat. El model Plant concentra els processos més purament productius: des de l’assessorament tècnic a una alimentària que vulgui plantejar una primera aproximació a la proteïna alternativa fins a un envasat sostenible dels seus productes; passant pel contacte amb proveïdors, les proves pilot de productes o fins i tot la fabricació a la seva línia productiva a Seva. La fàbrica, que va suposar una inversió d’uns 3,5 milions d’euros, és una de les instal·lacions punteres en la producció d’aliments plant-based –entre altres– de l’Estat.
Pel que fa a la sectorial Brands, es dedica a serveis per a empreses que ja tinguin el seu producte. Una de les tasques més destacades de l’empresa ha estat aterrar al mercat català alguns dels productes de proteïna alternativa de més èxit al gran consum internacional, com és el cas de Beyond Meat. També ofereixen serveis directes, com l’elaboració de campanyes de màrqueting o branding per a alimentació o el desenvolupament integral d’un lineal específic per a empreses del sector. “Es tracta d’un model de negoci molt encarat a emergents, a empreses innovadores” apunta Aliaga. A totes aquestes propostes s’afegeix, a més, Amara, la marca d’alimentació pròpia de Zyrcular, que es pot trobar a establiments seleccionats del país.
Mestratge en recerca
La tercera pota de Zyrcular, coneguda com a Protein Labs, és la que mira més al futur: cap a aquells productes que encara no tenen prou capacitat –ni prou implementació cultural– per afegir-se a la dieta diària del consumidor mitjà. La companyia investiga el futur de productes com la carn cel·lular –productes carnis elaborats mitjançant cèl·lules animals immortalitzades–; la fermentació de precisió –opcions no càrnies a partir de coproductes de la indústria farinera– o la proteïna d’insecte. “Encara no tenen sentit per al consum humà massiu, però poden servir com a complement en alguns tipus de solucions”, apunta Aliaga. De cara al B2B, però, el vertical també ofereix a les empreses del sector anàlisi i millora dels seus productes, així com desenvolupament de noves línies que puguin afegir a la seva cartera.
Mesos vall per a la carn vegetal
“No estem en el millor moment per a l’esclat del sector”, reconeix Aliaga. Si bé el menjar plant-based “acabarà el 2022 amb un creixement molt significatiu” respecte dels registres del 2021, el sector encara es troba en un clar desavantatge respecte d’altres grups alimentaris més populars. El principal atzucac és el de l’escalabilitat: encara no s’han assolit els volums de venda com per abaixar els preus amb els processos i productes actuals. “A tots ens agradaria poder vendre més barat i guanyar dinamisme, però avui dia la cadena de valor encara és cara”, assegura Aliaga. El principal causant: les matèries primeres. L’elevada inflació, unida a la dependència exterior de productes bàsics per al sector com la soja, fan que sigui extremadament difícil retallar els costos dins la cadena de valor actual.

“La tendència –celebra el CEO– a les diferents fonts de proteïna al món és imparable, però tota aquesta cadena de valor s’ha de reestructurar”. Com en el cas de moltes economies d’escala, la de la nova alimentació demana grans inversions per engegar-se. Si bé opcions innovadores com la microproteïna “és molt eficient i econòmica de produir”, els costos d’entrada a la indústria poden superar els 100 milions d’euros. Així, la clau no rau tant en l’ecosistema empresarial –que ja és, de seu, prou potent– sinó en les decisions corporatives. “Perquè el sector es dimensioni, les grans empreses han d’entrar-hi”; i ho faran amb un mercat més rendible que l’actual. “Hi ha una proposta de valor completa –raona Aliaga– però la gent encara compra per preu”.
Catalunya dins l’alimentació alternativa
El territori català, com en molts altres casos, mai serà absolutament autònom en la producció d’opcions proteiques no animals, principalment per la manca de grans cultius clau. Així, segons Aliaga, la clau per garantir la participació catalana en una indústria de futur és el valor afegit. “Mai podrem competir amb el Brasil en producció de soja, però sí que podrem fer-ho en innovació”, subratlla el conseller delegat. Així, més enllà de les missions centrals de l’empresa, Zyrcular es marca com a objectiu a mitjà termini “crear una cadena de valor integrada a Catalunya, amb un producte que vagi del camp a la taula”.
En aquest sentit, Aliaga planteja emmirallar-se en l’exitós sector carni català i establir-se com a “líder” en aquells camps on sigui possible fer-ho. “Tenim camp, tenim companyies d’extracció proteica que ens podem ajuntar per canviar aquesta cadena de valor que avui ens encotilla”, raona. La clau, doncs, és establir un mercat propi capaç de fer aportacions autònomes a les línies productives globals. La marcada eficiència catalana en la producció agroalimentària pot ajudar, segons el conseller delegat, a “equilibrar la dependència de les matèries primeres globals”. “Això és el que estratègicament té sentit”, reitera.
El futur de Zyrcular
En aquest context, el 2022 ha estat “un any de consolidació de processos” per a l’empresa quatre anys després de la seva fundació. A curt termini, la previsió és positiva. En un 2023 que es projecta com un “any de volums”, l’empresa espera consolidar-se sobre el fonament d’un interès que “s’ha anat movent des de l’estiu”. Tot i que bona part de l’èxit de la proteïna alternativa ve del retail –els productes accessibles als supermercats– cada cop té més demanda entre empreses de foodservice i de restauració i hostaleria. La major oferta, doncs, fa més gran la lenta bola de neu. “Els canvis alimentaris no són d’avui per demà –reconeix Aliaga– però són productes que fan entrar a les botigues gent que abans no hi entrava”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada