Proclamació de l'Estat Català Independent 1872

 Proclamació de l'Estat Català Independent (foto).

1872 Amb el general Joan Prim mort (assassinat), es prepara una guerra contra Amadeu I d’Espanya. Els borbònics intenten recuperar el govern. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII (carlista) va cridar a la revolta el 15 d’abril de 1872, revolta que portaria a la Tercera Guerra Civil Espanyola (1872-1876).
S'enfronten altre cop les dues branques borbòniques: d'una banda, els republicans i obrers, partidaris d'Alfons XII (fill d'Isabel II), anomenats alfonsins, i de l'altra els conservadors, partidaris de Juan Carlos de Borbó i Bragança (1822-1887), anomenats carlins (net de Carles IV). La guerra transcorre principalment al País Basc i a Navarra.
Catalunya se suma a la revolta per la promesa carlina de restauració de les constitucions catalanes, abolides pels decrets de Nova Planta.
Espanya torna a entrar en crisi! La Hisenda Pública fa fallida. Els creditors, principalment anglesos, hi van posar condicions. Una d'elles era que les operacions sobre préstecs al govern espanyol fossin en la moneda catalana, “la pesseta”. Era la que tenia més garanties.
El rei Amadeu I, rep molta “pressió” dels borbònics perquè abandoni el càrrec. Els canvis de govern, més el desgast militar de dues guerres (la tercera guerra civil (Carlina) i la Guerra d’Independència de Cuba), fa que Amadeu I d’Espanya, el 10 de febrer de 1873 abdicar i marxar. La Monarquia espanyola queda orfe. L’endemà dia 11, de febrer de 1873, les Corts, davant la possibilitat del retorn borbònic i per evitar haver de cercar un nou rei, proclamà la primera República Espanyola. El polític català Estanislau Figueres és elegit president de la República.
A Catalunya hi ha moviments polítics i socials per recuperar les llibertats. El 8 de març, un grup de polítics catalans encapçalats per Baldomer Lostau (foto) van proclamar l'Estat Català Independent (quatre províncies catalanes i les Illes Balears), tot esperant, també, que la proclama animés la resta de territoris se sumessin a la creació d'una Federació d'Estats Ibèrics independents. Això no es va produir.
Els fets portarien a la dimissió del català i cap de l'Estat central, Estanislau Figueres i Moragues, fou substituït per al també català, Francesc Pi i Margall.
L'11 de març de 1873 hi ha un acord amb el nou cap d'estat Francesc Pi i Margall, de renunciar a la independència de Catalunya a canvi de formar un estat federal, però això tampoc es va produir! «L'Estat Català Independent sols dura tres dies».
Pi i Margall, davant l'impossibilitat de desenvolupar un model federalista per a la República Espanyola, va dimitir el 18 de juliol de 1873.
Santi Casanovas