La guerra dins la guerra no només va dividir l’esquerra, sinó que va contribuir —potser de manera decisiva— a la derrota final de la República.

 La guerra civil dins la guerra civil: els Fets de Maig de 1937 i la repressió de l’esquerra revolucionària

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el bàndol republicà no només lluitava contra els militars sublevats liderats per Franco, sinó que també estava profundament dividit internament. Aquests enfrontaments van tenir el seu punt àlgid durant els coneguts Fets de Maig de 1937, un episodi dramàtic que va posar de manifest el conflicte entre dues visions contraposades dins l'esquerra.

Revolució o guerra? El gran debat

D'una banda, la CNT-FAI (anarcosindicalista) i el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) defensaven que calia dur a terme una revolució social profunda al mateix temps que es lluitava contra el feixisme. Segons aquests sectors, només si el poble prenia el control de la terra, les fàbriques i les institucions, es podria vèncer l'enemic.

De l'altra, els sectors més moderats o comunistes —com el govern de la República, la Generalitat amb ERC al capdavant, i els partits PSUC i PCE— defensaven una estratègia més pragmàtica: guanyar primer la guerra i, un cop derrotat el feixisme, plantejar llavors la transformació social. Aquesta divergència va tensar greument les relacions entre les diferents forces del bàndol republicà.

El POUM i l’enfrontament amb l’estalinisme

El POUM, tot i ser un partit minoritari, tenia una ideologia comunista però profundament crítica amb l’estalinisme. Va ser un dels pocs partits d’esquerra d’Europa que va denunciar públicament les purgues de Stalin i els judicis de Moscou, on van ser executats molts dels dirigents que havien fet possible la Revolució Russa de 1917.

Aquest enfrontament amb la Unió Soviètica tindria greus conseqüències, especialment quan la influència de l’URSS a Espanya es va fer més gran. Des de 1937, la Unió Soviètica era el principal proveïdor d’armes de la República, i això donava cada cop més poder al PCE, el partit comunista espanyol, i als seus aliats locals com el PSUC a Catalunya.

El poder de la CNT-FAI i l’inici del conflicte

Després del fracàs del cop d’estat militar a Catalunya, el 19 de juliol de 1936, la CNT-FAI va sortir enormement reforçada. Els seus militants van requisar armes, van ocupar fàbriques, terres i edificis públics, i es van convertir en els amos dels carrers de Barcelona. Les autoritats de la Generalitat i de la República es van veure obligades a pactar amb els anarquistes per mantenir un cert ordre, creant el Comitè de Milícies Antifeixistes.

Amb el pas dels mesos, però, els governs van intentar recuperar el control de l’Estat i restaurar l’autoritat institucional, la qual cosa entrava en conflicte amb els ideals revolucionaris que s’estaven aplicant de forma espontània.

Els Fets de Maig del 1937

El 3 de maig de 1937, la policia controlada pel govern de la Generalitat va ocupar l’edifici de la Telefònica a la plaça Catalunya de Barcelona, que fins aleshores estava en mans de la CNT. Aquest fet va desencadenar una setmana d’enfrontaments armats entre militants anarquistes, membres del POUM i les forces oficials (PSUC, ERC, policia d’ordre públic).

Durant diversos dies hi va haver tiroteigs, barricades i aldarulls arreu de la ciutat. Es calcula que hi van morir entre 250 i 500 persones, i hi va haver més de 1.000 ferits. Finalment, el govern republicà va recuperar el control dels llocs claus de Barcelona, però el cost polític i moral va ser altíssim.

La repressió posterior: el cas del POUM i Andreu Nin

Amb el pretext que el POUM estava actuant a favor dels feixistes (una acusació sense fonament), el partit va ser il·legalitzat. Els seus dirigents van ser detinguts, interrogats i en alguns casos assassinats. La repressió va ser impulsada pel PCE i instigada des de Moscou pel propi Stalin, a través dels seus agents de la NKVD, la policia política soviètica.

El cas més emblemàtic va ser el d’Andreu Nin, dirigent del POUM. Va ser detingut a Barcelona, traslladat a València i després a una presó secreta a Madrid. Allà va ser torturat i assassinat, però el seu cos mai va ser trobat. A la capital catalana van aparèixer pintades preguntant: “¿Govierno Negrín, donde esta NIN?”, al que els comunistes responien amb cinisme: “en Salamanca o berlín”.

Conseqüències del conflicte

Els Fets de Maig van suposar el final del poder revolucionari a Catalunya. La CNT-FAI va perdre influència, el POUM va ser esborrat de l’escena política, i el PCE va consolidar la seva hegemonia dins del bàndol republicà. La repressió interna, la desconfiança i la por van créixer dins d’un front que ja estava durament pressionat per la guerra contra els feixistes.

A nivell internacional, molts intel·lectuals d’esquerra —com George Orwell, que havia lluitat amb el POUM— van quedar profundament desencantats pel paper del comunisme soviètic a Espanya. Orwell mateix en va escriure una crítica ferotge a Homenatge a Catalunya.

Reflexió final

La pregunta que es feien aleshores segueix sent vigent: Què és primer, la revolució social o la victòria militar? Els Fets de Maig mostren com els conflictes interns poden ser tan destructius com l’enemic comú. La falta d’unitat, la desconfiança i la repressió dins del propi bàndol republicà van debilitar greument la resistència al feixisme.

La guerra dins la guerra no només va dividir l’esquerra, sinó que va contribuir —potser de manera decisiva— a la derrota final de la República.

Jordi Mas ha publicat a 2 grups.

El Pedrenyal

+2