Aprofitant la inestabilitat política a Castella, Jaume II envaí el regne de Múrcia (1296), on hi havia catalans establerts pel rei Jaume el Conqueridor
El 10 d'agost de 1267 nasqué a València l'infant Jaume, segon fill de Pere II el Gran i de Constança de Sicília, qui acabava de perdre el pare, Manfred, rei de Sicília, combatent la invasió francesa de l'illa.
L'any 1282 esclatà la revolta de les Vespres Sicilianes contra l'usurpador Carles d'Anjou, que fugí de Sicília. Pere i Constança acudiren en suport dels sicilians i foren coronats reis de l'illa malgrat l'oposició de França i l'Església.
El papa declarà una croada contra el rei Pere, qui aconseguí amb grans dificultats foragitar als francesos de Catalunya i morí (1285). Llavors la corona passà al primogènit, Alfons II el Franc; l'infant Jaume heretà Sicília.
L'any 1291 el jove rei Alfons II morí sense hereu; així l'infant Jaume tornà a Terraferma i fou coronat rei d'Aragó. Pel testament patern, Sicília seria pel germà menor, l'infant Frederic, si bé el flamant rei Jaume II continuà regint-la.
Hàbil diplomàtic, Jaume II el Just es casà amb Blanca d'Anjou (1295) per fermar el tractat de pau d'Anagni, pel qual Sicília passaria a l'Església i el papa compensaria a Jaume cedint-li Sardenya i Còrsega. Del matrimoni nasqué l'hereu, Alfons el Benigne.
Aprofitant la inestabilitat política a Castella, Jaume II envaí el regne de Múrcia (1296), on hi havia catalans establerts pel rei Jaume el Conqueridor, i n'ocupà Elx, Oriola i Alacant, que serien incorporades al regne de València.
Els sicilians no reconegueren el tractat d'Anagni i coronaren a l'infant Frederic (1296). Jaume II, per fer valdre els pactes amb els Anjou i el papa, s'enfrontà al germà rebel però després d'alguns encontres abandonà la guerra (1299).
L'any 1302, pel tractat de Caltabellotta, Frederic fou reconegut rei vitalici de Sicília, que quan morís hauria de tornar als Anjou, però acabà desatenent el pacte i llegà Sicília al seu fill Pere (1313).
Jaume, ja gran, després d'un infeliç matrimoni amb Maria de Xipre, es casà amb la jove i virtuosa Elisenda de Montcada (1322) i preparà l'expedició cap a Sardenya (1323).
El sobirà morí a Barcelona el 1327 i fou enterrat a Santes Creus en un bell sepulcre junt a Blanca, la muller que li havia donat l'hereu, i prop de Pere el Gran, el seu pare.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada