De la parella nasqué Alfons el Cast (1157), qui seria el primer comte de Barcelona i rei d'Aragó. Naixia la corona catalano-aragonesa.
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
L'any 1134, el colèric Alfons el Bataller, rei d'Aragó i Pamplona, caigué ferit de mort combatent al setge de la Fraga musulmana.
Enemistat amb la muller, Urraca de Lleó, i el fillastre, el rei Alfons VII de Castella i Lleó, qui hauria d'heretar Aragó i Navarra a la mort del padrastre, Alfons el Bataller deixà els seus regnes a les ordes del Temple, l'Hospital i el Sant Sepulcre.
El testament reial disgustà tant al fillastre com als nobles aragonesos i navarresos, que no l'acataren.
Els navarresos entronitzaren a Garcia V Ramires com a rei de Pamplona mentre els aragonesos coronaren rei d'Aragó a Ramir el Monjo, bisbe de Roda, germà del difunt Bataller.
Alfons VII de Castella i Lleó, que pretenia ambdós regnes, ocupà llavors Saragossa i la Rioja.
Ramir el Monjo, de vocació religiosa, se cenyí la corona a contracor. Aprofitant la crisi, una facció dels nobles aragonesos s'agità contra el flamant rei, qui es refugià a Besalú, als dominis de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.
L'any 1135 Ramir tornà a l'Aragó i, havent sufocat l'oposició, es casà amb Agnès de Poitiers, amb qui tingué una nena, Peronella, que nasqué el 1136.
La situació es complicava, ja que caldria buscar-li un consort que donés continuïtat al llinatge.
Alfons VII de Castella i Lleó, que ocupava Saragossa, pressionà a Ramir el Monjo per casar-la amb el fill, Sanç de Castella, pacte que es concretà pel tractat d'Alagó.
La noblesa aragonesa rebutjà l'acord tement quedar a l'ombra de Castella, de manera que Ramir el Monjo es reuní de nou amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.
L'11 d'agost de 1137, pels capítols matrimonials de Barbastre, Ramir el Monjo concedí a Ramon Berenguer la mà de Peronella, que tenia un any, i el regne d'Aragó, si bé Ramir mantindria el títol de "rei" fins la mort.
Seguidament Ramon Berenguer IV recorregué Aragó acompanyat de Ramir el Monjo, qui el presentà com a "príncep" i ordenà als seus vassalls que l'obeïssin.
Reforçat, Ramon Berenguer IV conquerí als musulmans Tortosa i Lleida, on es casà amb Peronella l'any 1150.
De la parella nasqué Alfons el Cast (1157), qui seria el primer comte de Barcelona i rei d'Aragó. Naixia la corona catalano-aragonesa.
Esguard Històric
El testament reial disgustà tant al fillastre com als nobles aragonesos i navarresos, que no l'acataren.
Els navarresos entronitzaren a Garcia V Ramires com a rei de Pamplona mentre els aragonesos coronaren rei d'Aragó a Ramir el Monjo, bisbe de Roda, germà del difunt Bataller.
Alfons VII de Castella i Lleó, que pretenia ambdós regnes, ocupà llavors Saragossa i la Rioja.
Ramir el Monjo, de vocació religiosa, se cenyí la corona a contracor. Aprofitant la crisi, una facció dels nobles aragonesos s'agità contra el flamant rei, qui es refugià a Besalú, als dominis de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.
L'any 1135 Ramir tornà a l'Aragó i, havent sufocat l'oposició, es casà amb Agnès de Poitiers, amb qui tingué una nena, Peronella, que nasqué el 1136.
La situació es complicava, ja que caldria buscar-li un consort que donés continuïtat al llinatge.
Alfons VII de Castella i Lleó, que ocupava Saragossa, pressionà a Ramir el Monjo per casar-la amb el fill, Sanç de Castella, pacte que es concretà pel tractat d'Alagó.
La noblesa aragonesa rebutjà l'acord tement quedar a l'ombra de Castella, de manera que Ramir el Monjo es reuní de nou amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.
L'11 d'agost de 1137, pels capítols matrimonials de Barbastre, Ramir el Monjo concedí a Ramon Berenguer la mà de Peronella, que tenia un any, i el regne d'Aragó, si bé Ramir mantindria el títol de "rei" fins la mort.
Seguidament Ramon Berenguer IV recorregué Aragó acompanyat de Ramir el Monjo, qui el presentà com a "príncep" i ordenà als seus vassalls que l'obeïssin.
Reforçat, Ramon Berenguer IV conquerí als musulmans Tortosa i Lleida, on es casà amb Peronella l'any 1150.
De la parella nasqué Alfons el Cast (1157), qui seria el primer comte de Barcelona i rei d'Aragó. Naixia la corona catalano-aragonesa.
Esguard Històric
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada