La policia patriòtica va ser una organització criminal de la qual Mariano Rajoy n’era el cap.La trama andorrana de l’operació Catalunya s’embolica més als jutjats
La trama andorrana de l’operació Catalunya està esdevenint un veritable serial judicial. La inadmissió de l’ampliació de la querella criminal que ha generat el procés de la justícia andorrana on s’investiga l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy i dos dels seus ministres –Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz–, ha obert una nova via processal que podria aclarir molts dels dubtes en la investigació esperonada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (INDHA). Un recurs, però que a més, pot enredar encara més un procés que ve de lluny.
La jutgessa instructora manté la primera querella contra Rajoy, la cúpula del ministeri de l’Interior i diversos integrants de la policia patriòtica per atac a la sobirania, partit del supòsit que haurien actuat per trobar comptes corrents i fons de les famílies dels expresidents Jordi Pujol, Artur Mas i el líder d’ERC, Oriol Junqueras. Ara bé, la instructora va frenar, per ara, l’ampliació de la mateixa querella per incloure-hi delictes com ara associació il·lícita -organització criminal del Codi Penal espanyol- i falsedat documental.
La resposta de l’INDHA no es va fer esperar i va recórrer la decisió. Un recurs del qual ja s’han iniciat els tràmits al Tribunal de Corts d’Andorra, una mena d’Audiència que serveix per resoldre les apel·lacions o els casos que poden comportar una pena més alta i que haurien de quedar sota domini del jutjat penal, la Batllia. Més enllà del fons del recurs, però, la sorpresa per als advocats de l’INDHA ha estat que el Tribunal de Corts ha decidit emetre una resolució amb què obliga el jutjat instructor a comunicar a les “parts personades” el procés d’apel·lació que s’obre. Una ordre gens menor, perquè fins avui l’INDHA, com a querellant, no han tingut coneixement formal de qui ha estat personat o no en la instrucció. A més, l’ordre obre la porta a una tercera comissió rogatòria a Espanya per investigar Rajoy, Fernández Díaz o Montoro.
Una primera querella
La nova fase processal té l’origen el gener de 2017. En aquesta data, els advocats Alfons Clavera, de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, i Agustí Carles, de l’entitat Drets, van presentar una querella en la qual es desgranava com va ser l’operació Catalunya a Andorra i com es va vulnerar la sobirania del Principat. La querella va ser admesa a tràmit per la batllessa de la secció d’instrucció especialitzada 2 d’Andorra, Stephanie Garcia, que va iniciar la investigació amb totes les cauteles i protecció que li permetia la legislació processal andorrana. Mesos després, es van afegir a la querella els germans Higini i Ramon Cierco, propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat financera andorrana on els Pujol tenien fons i que va tancar les portes després de maniobres de la policia patriòtica davant el Tresor dels EUA.
La querella es va anar alimentant de documents, diligències i indicis aportats pels querellants, i es van citar a declarar alguns dels denunciats, com ara el comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo i el comissari Marcelino Martín Blas, excap de la Divisió d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia. De fet, la declaració de Villarejo, l’any 2020, va obligar a una ampliació de querella que va ser acceptada. A més, la jutgessa va incloure en el sumari una declaració judicial d’Higini Cierco davant la batllessa instructora de l’anomenat cas BPA, Canòlic Mignorance, on va explicar que a partir del mes de maig del 2014 tant ell com el CEO del banc, Joan Pau Miquel, van ser coaccionats i extorsionats, primer per l’inspector del Cos Nacional de Policia que era aleshores agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola, Celestino Barroso, i després per Marcelino Martín Blas, alies Fèlix, en diferents trobades amb Joan Pau Miquel a Madrid.
Però no va ser fins al 20 de maig de l’any 2022 que la jutgessa instructora va tirar endavant la imputació de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz, així com la de Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat; Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia; el comissari Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu de la policia, i la seva mà dreta, l’inspector Bonifacio Díez, alies Boni. En aquella data, la batllessa va remetre a Espanya les comissions rogatòries, que, en un principi, van ser admeses i tramitades. Però un truc processal a través d’un recurs de reposició i l’ajuda d’una decisió de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va decidir aturar les comissions.
Renovació de comissions i nova ampliació
Després de la negativa d’Espanya a tirar endavant amb les comissions rogatòries, la jutgessa andorrana no es va donar per vençuda. Va recollir els arguments que li retreia la justícia espanyola: en substància, que la justícia andorrana no havia “concretat una exposició sumària dels fets i encara menys una descripció individualitzada dels fets que s’imputava a cada querellat”. La jutgessa es va arremangar i va tornar a remetre les comissions rogatòries, amb resposta a les peticions d’Espanya, aportant la querella i els fets que correspondrien a cada investigat. “Remeto la comissió tot exposant de manera clara i detallada els fets investigats i la participació dels querellats de manera individualitzada”, assegurava la providència, a la qual va tenir accés El Món.
A més, la jutgessa ja citava els primers testimonis. Aquelles serien les segones comissions rogatòries enviades amb el recordatori que, en primera instància, la justícia espanyola ja les havia admeses. Però, just un mes després, la jutgessa rebutjava admetre l’ampliació de la querella. Un escrit que incloïa els delictes d’organització criminal i falsedat documental. Un rebuig que la batllessa se’n cuidava d’advertir que era temporal, fins que els indicis no siguin més robustos. Fonts properes al cas apunten que la batllessa tenia intenció d’acotar la investigació i aconseguir el tràmit de les comissions rogatòries pels fets de la primera querella, on sí que creu que té indicis de comissió de delicte. Per tant, la intenció seria assegurar el tret.
Un recurs d’inadmissió i una nova oportunitat
Però l’INDHA no es va quedar pas de braços plegats, i el primer de setembre va presentar un recurs contra la inadmissió, un escrit de 14 pàgines al qual ha tingut accés El Món, on s’oposa frontalment a la inadmissió. A més, critica que la jutgessa “infravalora greument el contingut de les proves i indicis racionals objectius aportats, ignorant el seu valor indiciari”. En detall, els 140 documents aportats on consten documents públics, altres de judicialitzats a Espanya o que resulten de les compareixences a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés de Diputats, teòricament encara activa.
Així mateix, carrega amb intenció contra el servei de Policia Andorrana, que fa tres anys que té pendent de lliurar a la batllessa instructora un informe complet sobre els fets relatats en la querella. “Justament, ha estat davant aquesta passivitat i manca de col·laboració de la policia andorrana que aquesta representació, en el seu afany de col·laborar amb la justícia i que es pugui tirar endavant aquesta instrucció, en la seva condició d’acció popular, va aportar molta de la documentació requerida a la policia que hem pogut aconseguir per diferents fonts, per saber què ‘hi ha de veritat’ sobre la realitat dels fets”, argüeix el recurs, tot recollint l’ordre expressa de la jutgessa a la policia d’elaborar un informe per “saber la veritat”.
Un recurs, una nova oportunitat que encara embolica més la troca
Un cop interposat el recurs, el Tribunal de Corts tampoc no es va entretenir. El passat deu de setembre, va dictar una breu interlocutòria de dues pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, on iniciava la tramitació del recurs, però alhora el suspenia. L’argument de la magistrada ponent, Concepció Baró, era que “la resolució objecte de recurs d’apel·lació no ha estat notificada a totes les parts intervinents i aquelles altres que puguin tenir un interès legítim en la resolució objecte de recurs”.
Per al tribunal, aquest detall és clau perquè pot constituir, a parer seu, “una vulneració del dret a la defensa i a la jurisdicció garantits per la Constitució d’Andorra, i impossibilita la tramitació del recurs fins que no estigui tothom notificat”. Uns arguments que han sonat a música celestial als impulsors de la querella, tot i que pot alentir el procés, perquè per fi podran saber qui està personat -fins ara tenen sospites de qui i quan es va personar, però no una notificació formal-. A més, veuen l’escletxa per remetre una tercera comissió rogatòria a Espanya amb què es convidi, com a part interessada o part amb interès legítim, Rajoy, Fernández Díaz, Montoro i la resta de querellats, per tal que es pronunciïn sobre el recurs d’apel·lació. Un recurs que podria acabar amb un nou delicte a investigar en relació amb la cúpula del Ministeri de l’Interior de l’època i l’alesgores del govern espanyol. Concretament, si la policia patriòtica va ser una organització criminal de la qual Mariano Rajoy n’era el cap.
https://elmon.cat/politica/audios-villarejo/la-trama-andorrana-de-loperacio-catalunya-sembolica-mes-als-jutjats-1052483/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada