Corona d’Aragó?... Que és això?

 

Corona d’Aragó?... Que és això?

De primer, hem de saber que l'estat creat pels catalans mai i amb aquest "mai" m'estic referint als segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena no es va anomenar, o autoanomenar, o donar a conèixer al món, amb el nom de "Corona d'Aragó". Fóra absurd. Eren els "catalans". Així a Mallorca com a València, Sicília, Sardenya, Grècia o Itàlia i onsevulga. Això ho deixen molt clar en Caius Perallada al seu llibre La monarquia catalana medieval. El Regne de Catalunya (el Principat i els regnes). I en Lluís Roldán i Pasqual a la seva obra ''La Corona d’Aragó'', parla de la història amagada de la nació catalana.

No hi ha cap país que es digui "Corona de França", "Corona d'Anglaterra" o "Corona de Bèlgica"...És evident, doncs, que aquests són uns termes utilitzats "a posteriori" per l'únic interès de confondre "divideix i venceràs". És útil als interessos dels qui sempre ens han negat i ens volen fer fora de la història, llançant-se com a voltors per apropiar-se'n de les glòries Catalanes.

L'auge d'aquesta falsa denominació «Corona d’Aragó» prové i comença a estendre's als segles en què la desfeta política de l'edifici català va creixent i a mesura que augmenta l'enfrontament amb la cort castellana. Avui la història d’aquesta “Corona” s’està reescrivint, construïda exclusivament pel regne d’Aragó, on la història de la nació catalana, hi resta desapareguda.

Els grans enemics de Catalunya en tots els fronts, son els més interessats a defensar-la... Aquest fet ja és un motiu suficient per no utilitzar-la mai i posar la denominació de "Corona d'Aragó" al congelador i deixar-la allí per sempre més i no tocar-la.

Escrit de Milán Kundera (escriptor txec amb nacionalitat francesa):

«Per a liquidar als pobles es comença per privar-los de la memòria. Destrueixen els seus llibres, la seva cultura, la seva història. Algú escriu altres llibres, els dona una altra cultura, inventa una altra història; després, la gent comença a oblidar lentament el que són i el que van ser».

Santi Casanovas