DECLARACIÓ DE MEQUINENSA (febrer de 1984)Reunits al castell de Mequinensa, els alcaldes dels municipis aragonesos de la Franja signen un manifest en favor de la unitat del català

 ·

DECLARACIÓ DE MEQUINENSA (febrer de 1984)

Reunits al castell de Mequinensa, els alcaldes dels municipis aragonesos de la Franja signen un manifest en favor de la unitat del català i es comprometen a normalitzar el català en l’àmbit municipal. Demanen al conseller de cultura de la Diputació General d’Aragó el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja Oriental d’Aragó en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó. Així s’aconseguí que en el curs 1985-1986 uns 2.500 alumnes estudiessin català.

«Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos d’Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo.

SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó.

RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que es parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d'Aragó.

REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.

DECLAREM:

1. Que és urgent desenvolupar l’Estatut d’Autonomia d’Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiques.

2. Que és urgent desenvolupar mides concretes per aconseguir la normalització lingüística d’Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa acceptar com a norma la gramàtica catalana sense menyspreu de les particularitats lingüístiques de cada poble o comarca...»

Avui, molts malden per oblidar aquest fet. Passats 42 anys, l’ofensiva contra la llengua catalana segueix violentant la història i la cultura. No és ignorància, és perversió al servei de la submissió a la castellanització uniformadora.

Vibrant